FINS ALS COLLONS
Supose que a totes les persones que tenim el costum o el vici de dedicar una part de les hores de la nostra vida a lluitar per la nostra terra, ens passa en algun moment. De vegades veus que el temps se’ns escapa, i que les persones que ens hauríem de posar d’acord per tirar endavant alguna alternativa sembla que parlem en idiomes diferents i no avancem sinó més bé al contrari.
A mi m’ha passat aquestos dies, després d’assistir emocionat a la mani del 3 de juny, veig com per desgràcia en certes pàgines d’internet se li continua donant més bombo allò que ens separa que a allò que ens uneix.
Després de la mani del 6 de maig ja vam poder vore com la majoria de comentaris anaven al voltant del camionet que Maulets i Endavant van ficar a pocs metres de que s’acabarà la mani. Veig del tot normal que la gent comente coses que no són habituals i que critique aquells comportaments que no li agraden, al cap i a la fi si hem de fer alguna cosa de profit ho hem de fer entre tots i l’opinió de tots compta. Però no crec que siga això el que està passant, per desgràcia veig massa mala llet per ahí. No sé si darrere de la mala llet amb que s’ha tractat a l’EI hi ha alguna cosa més que desinformació. Tampoc sé si darrere del poc interés de l’EI en apropar-ser a la resta de gent que intenta donar imatge d’unitat hi ha alguna cosa més que la continuació de la dinàmica de sempre.
El que si que sé és que van ser Maulets, Endavant i alguns sectors llibertaris els primers que van donar suport a la gent de la Punta i d’altres contrades, dels primers que van mobilitzar a la gent jove pel que estava passant, quan encara no existia l’alarma social que hi ha ara per la destrucció del territori. Per tant són/som dels primers que han patit la repressió en forma de detencions, atacs policials i multes.
També tinc ben clar, que amb l’acció només de de l’EI no anem a salvar res i que el País se’ns anirà de les mans com un grapat d’aigua.
Quan hem arribat a un punt en que es planteja la unitat de totes les plataformes ciutadanes, junt a altres associacions, resulta que es senten massa veus intentant apartar d’aquest bloc a un sector de gent jove que es troba present a moltes comarques del País i amb capacitat de feina i de compromís sobradament provat. També em fa l’efecte que l’EI no ha sabut valorar quin és el moment històric en el que vivim i la importància de saber teixir aliances amb sectors socials pròxims.
Si algú a aquestes alçades del text encara no ha entés bé on vull arribar, ho explicaré més clarament. Som els que som i para de comptar, si anem a llocs com La Marina, La Safor, El Comptat, La Ribera… intentant separar entre demócratas i violentos o entre boltxeviques i mentxeviques, jo em quede a casa i em pense de muntar-me una immobiliària.
Au a mamar-la.