Sense la perspectiva fraseològica, la lingüística va una mica coixa, de manera que no es poden abordar correctament i completa determinats estudis lingüístics com l’anàlisi del discurs, l’aprenentatge de llengües, la confecció de diccionaris, les traduccions o la caracterització estilística. Per això, aquest llibre pretén familiaritzar el lector amb una disciplina lingüística emergent anomenada fraseologia, amb els seus conceptes bàsics i el mètode que li escau, per tal d’assolir els coneixements i els instruments metodològics necessaris per aplicar-la, és a dir, perquè el lector puga esdevenir actor eficient en els estudis lingüístics mencionats.
A fi d’aconseguir el nostre objectiu, el llibre està concebut com un petit manual, senzill de lectura i ple d’exemples. En principi, és un intent de racionalització del món del fràsic, des de les col·locacions a les parèmies, mitjançant definicions precises i concises i introduint novetats, com la consideració del fràsic estilístic. Així mateix, l’ús del neologisme fràsic permet alliberar el terme fraseologia d’altres accepcions més trivials i dedicar-lo específicament per a designar la disciplina lingüística que estudia les expressions codificades del discurs, una branca que ha anat obrint-se camí entre altres parts de la lingüística, com s’explica al capítol primer.
La presentació i anàlisi de l’objecte d’estudi de la fraseologia ocupa el capítol segon del llibre, on es tracta com s’han format les unitats fràsiques, les propietats que les caracteritzen i la diversa tipologia que presenten. En aquest darrer aspecte, s’hi postula una classificació senzilla (col·locacions, locucions, fórmules i parèmies, a més de les unitats estilístiques), que s’ha demostrat útil a l’hora de buidar i tipificar el fràsic d’extenses obres literàries, clàssiques i modernes.
Un dels enfocaments més rellevants del llibre és la defensa de l’estudi de les unitats fràsiques en context, no aïllades. Per a tot: per a identificar-les, amb garanties d’autenticitat d’ús; per a conèixer-ne la funció discursiva o significat contextual (de vegades diferent del seu significat estàndard); per a copsar la intenció comunicativa del locutor; per al contrast interlingüístic; etc. I en aquest estudi, cal tenir un mètode, que nosaltres anomenem mètode de concordances fràsiques, amb l’aplicació del qual hom pot elaborar, en forma de base de dades, el corpus fràsic extret d’un corpus textual.
Al capítol quart i darrer del llibre, tractem la fraseologia aplicada a diversos camps. En aquestes aplicacions, s’hi posa a prova la potencialitat dels plantejaments teòrics i metodològics que s’han exposat en els capítols precedents i, alhora, es donen instruccions per a procedir-hi fraseològicament.
En definitiva, desitgem que aquesta obra es manifeste útil i utilitzable per a tots els qui vulguen esdevenir lectors/oïdors amb sensibilitat fraseològica, en la vida quotidiana i en l’àmbit professional de la filologia i la lingüística. I també, especialment, per als qui vulguen anar més enllà i tinguen la intenció de desenvolupar línies de recerca en el camp de la fraseologia.
https://www.academia.edu/9500659/Presentació_del_llibre_La_fraseologia._Principis_mètodes_i_aplicacions_
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!