THIS VIDEO SHOWS A HORRIBLE ACTS. This is a great damnage against the Human Rights. It's awfull action. We are thinking about that miserable facts without to do nothing. Life is the most beautiful thing that the free human to have when was born. JBM.
SENTS LA PAOR ? No hi veiem gens d'amor. Ens quedem esmaperduts, No sabem com reaccionar. Fan de la barbàrie, festa. El ritual de mort. Mor la llibertat. Impotència de revenja. Control de l'ésser humà. Neguit de dominat. Enveja. Conjura consentida. Mentida de la mentida. La mentida de religió. Dellà raja desolació, front de misèria canalla, sang que'ns embolcalla. Indefensos, inermes infanteses trencades, encorallades vestes, aquestes nenes. Copartíceps del crim. Al·leguem distància en perill, per escudar-nos de l'espill, en la paura de veure'ns reflectits. Cerquem tractes amb la llei, islàmica, catòlica o qualsevulla. perquè ens podríem dir la contra, que amb la mateixa aposta s'aculla. Altres religions conhorten aquella, sens adonar-nos-en. N'apostetem. L'única religió, l'amor al proïsme. A l'ésser. Dels éssers vius, itsme. Dels fets material i espiritual, conduïts per neta intenció. Car, no podem, ni som qui, per tal de fer-lo anul·lar. La teua llibertat interfecta, no podrà ésser la nostra drecera. Respectem-nos-en.
"Una societat que a martiritzar animals li diu 'correguda' demostra un preocupant índex d'ejaculació precoç." JBM.
AHIR FOU un gran dia, sí senyor !
Estem molt contents. Per la humanitat sencera. Tornem a creure en la bondat innata de les persones com a part d'un tot dit univers. Els animals, els nostres germans en energia, matèria i sentiments.
MALGRAT QUE:
A molts llocs dels Països Catalans,...Euskal Herria, España, Portugal, la Provença, a Sudamèrica, etc. n'hi ha. LA QÜESTIÓ és de NO ser uns imbècils del paleolític, SINÓ ciutadans HUMANS del segle XXI.
Nada que ver con los temas identitarios.
I, amb 2 collons, caldria que començàrem a plantejar-nos el tema dels correbous, el bou embolat, els bous a la mar, i d'altres frikades. Frikilàndia no sols és España.
Anyone who ever held you Would tell you the way I'm feeling Anyone who ever wanted you Would try to tell you what I feel inside The only thing I ever wanted Was the feeling that you ain't faking The only one you ever thought about Wait a minute, can't you see that I?
I wanna fall from the stars Straight into your arms I, I feel you I hope you comprehend
For the man who tried to hurt you He's explaining the way I'm feeling For all the jealousy I caused you States the reason why I'm trying to hide As for all the things you taught me It sends my future into clearer dimensions You'll never know how much you hurt me Stay a minute, can't you see that I?
I wanna fall from the stars Straight into your arms I, I feel you I hope you comprehend
Too many hearts are broken A lover's promise never came with a maybe So many words are left unspoken The silent voices are driving me crazy As for all the pain you caused me Making up could never be your intention You'll never know how much you hurt me Stay, can't you see that I?
I wanna fall from the stars Straight into your arms I, I feel you I hope you comprehend ;-)
Contra el franciscanisme català (Carta oberta als amics Salvador Montalt i Jaume Pros...i molta d'altra bona gent....que m'estime)
No hi vaig ser de cos present, però sí d'ànima. De fet vam ajudar tant com vaig poder a que alguna gent hi estiguera. També vam ajudar a expandir el que s'havia cogut -secretament- al Palau de Congressos. En una entrada que, per aliena vaig desar a l'altre bloc d'arquitectura (ARCHILETTERS). Normalment aquestes coses les dese al propi bloc aquest. Era una convocatòria de blocatge, no per a Proclamar. Per a encerclar els polítics que ens han venut.
On s'hi preparava una nova batalla de Cannes. Curiosament aquell apunt va rebre una inusual i atemporal quantitat entrades la setmana passada. Tancar en el nucli els representants i polítcs que ens han estat venent llarg temps arrere. Tornar-los-hi la moneda.
Em molesta aquesta mena de 'bana/bona gent nostra' que es pensa que, sols, amb bones accions podem assolir els objectius que tenim marcats. No estem parlant de que els fins justifiquen els mitjans, NO. Estem dient que estem farts de perdre el temps i tenim pressa. Comencem a fer-nos grans i volem assegurar el medi natural i polític dels nostres fills.
Que quedassen tancats endins dels nucli em sembla una bona notícia. No anem a continuar discursejant sinó a fer. No anem a continuar fent el franciscanisme original.
Hi ha estat tot un èxit tàctic. Alguns que eren en la manifestació tot venint de Palafolls no sabien què passava, d'altres sense acudir-hi, hem contribuït a que no fóra, una més, de les ensarronades que ens deparen sempre els poders de sempre.
Que alguns intenten dir i pensar que sols escridassaven Montilla és una falsetat. Els crits foren a tots que han estat jugant la seua partida amb l'estat caduc. Llegiu tots els que acompanyaven Montilla a excepció d'Heribert Barrera a qui els pujolians, maragallians, socialistes i psuquers diversos van trair fa 30 anys. On era Mas?. On era Sandro Rosell?. Per cert...
Tampoc no escridassaren López Tena, ni Carretero ni Laporta. Que se la estan jugant personalment. Aquells que han mantingut el seu discurs, (malgrat els perills i traïcions) i l'obra però tampoc estan per a no guanyar la posta. Hi han vingut a guanyar. I amb ells aquesta societat.
Arroseguem antigues inèrcies...li he dit al meu amic Jaume Pros...veieu-ho en el vull llegir més...
No m'he equivocat de gaire. Potser, fins i tot, he estat un xic curt. Te pebrots vermells la cosa.
A dinar ens hem anat a La Pobla de Fanals. Un petit passeig prop de l'aigua. Un port marítim per a petites embarcacions i no tant. Un seguit de terrasses i restaurants on regne la bandera espanyola. Amb "toro" i sense.
Hi ha una mena de mercat ambulant amb deu o dotze paradetes. El cotxe s'ha quedat a quatre passes. No fa vent, una calitja que no deixa ni respirar amb normalitat. La roja ens dona cops de martell al cap. No hi ha qui estigui sota el sol més de cinc minuts. El producte principal de les botiguetes és el mateix. Banderes i més banderes. Grans i petites.
A l'interior del restaurant on hem quedat per a dinar, hi ha un parell de banderes i una tele de plasma d'unes quaranta polsades. Tenen el canal cuatro en marxa. Renoi. He vist el gol d'en Puyol vint-i-quatre vegades. Un gol que, per un altre costat, els culés ja el teníem molt present i en Casillas també. El Lamas de la playstation surt en directe pel rectangle que precideix el menjador. Tothom la mira de reüll o directament. Bocabadat tot el menjador no para atenció al seu plat. La roja és la roja.
Avui he passat el dia a València i sabeu que....?????? Ningú m'ha preguntat per l'Estatut, per la nostre insolidaritat amb les autonomies espanyoles, ningú m'ha preguntat com em va com regidor d'esquerra. Tothom es troba garratibadament enlluernat per la vermelló. I jo, desitjo tornar a casa. Dissabte anirem a la Manifestació i ens pronunciarem en forma quantitativa. I ells, els altres, miraran a la tele com el pop es mou dins la peixera.
josep_blesa | divendres, 9 de juliol de 2010 | 02:08h
Gràcies a tu faré algunes coses:
1. Trencar el carnet d'Esquerra de Catalunya. Possiblement el tinga d'abans que tu saberes que existia això. Vaig ajudar a baixar amb uns pocs valencians ERC al País València sobre l'any 1992. Després de la garzonada. Vaig arribar a ser President de la secció local, les reunions moltes vegades es feien a casa meua. Amb Valerià Miralles, Àngel Molina & Co. quan encara no teníem ni local on anar.
2. He estat comboiant molta gent per a pujar a Barcelona a la manifestació des del principi que es va convocar. I ara, gràcies a un espaviladet miop pense que el millor és quedar-me.
3. Eres un tio estupend fent amics.
4. Diatribes com aquesta les tinc des de l'any 1978 començant des del Rosselló fins al Vinalopó passant per tot el meu expaís. Ha estat un temps inútil. No són sols els españols, sou, de més a més, els moniatos del Principat contra els que cal lluitar.
5. M'hauré gastat en peles per a que la nostra gent poguera treballar, el que pot valdre tota la teua casa i el que no està en els escrits.
6. En molts casos sou pitjor que els españols.
7. Quan hi hagué el darrer congrès d'Esquerra, a València vam intentar fer pactar Carretero i Renyer per a fer front a la deriva de Puigcercós i Carod, i així que se'ls vam emportar a sopar, a Can Bermell, a una colla i allà es van forjar els petit rudiments del que seria després Reagrupament.
8. Parafreasejant Séneca: 'Un hom s'estima la seua pàtria, malgrat que estiga plena d'imbècils, perque és la seua".
Era difícil, però s'hi han esmerçat al màxim. Un nou èxit !
Gràcies a tots:
- A la Generalitat reinstaurada des de Juanito Lerma ençà. - Francisco Camps. - Juan Cotino i la seua empresa d'empreses familiars de Sedesa & filials. - Betoret i la seua troupe! - Rafael Blasco i Castanys: 'The turncoat' y la suya. - Els 'paniaguados': Xavier Paniagua, Josep Maria Felip, Josep Catalunya i Ricard Pérez Casado. Volantiners de la Brain's grey matter. - Expresident José Luís Olivas, 'El breu' i capo di capi de Bancaja/Bancaixa. - Exsenador Barceló i al seu exgendre, l'expresident Nosamaplanamai. - Cambra de Comerç i navegació de València. - Cambra de Comerç i Navegació d'Alacant. - Autoritat portuària de València (València Port) - Al Partido Español Popular de la C.v. en ple. - Al Partido Español Socialista de la C.v. en ple. - Canal 8 / Buit (àlies Canal Nuef). - Al Valencia CF i els seus diligents directius, començant per Paco Roig, passant per Soler i acabant per Llorente (l'home bancaja a l'antic c. d'arts gràfiques). - Terra Mítica i els seus sequaços. - Als Col·legis profeSSionals d'arquitectes, enginyers de camins, d'economistes, d'advocats (del dimoni), i urbanistes en general,etc. - als Holdings Roig, Lladró, i tutti quanti. - Als amics de l'ànima madrilenys. - Llanera. - Bañuelos i llurs bunyols del Camp de Morvedre. - I perquè no dir-ho: també a La Caixa per la seua visió de futur a mig tèrmini !
Em diu, mentre prenem un vermut al migdia, que no creu en els homes i les dones com a categories. Hi crec en les persones, em rebla. N'estic d'acord amb ella. Al món intel·lectual li agrada disseccionar i agrupar per a poder extraure'n les seues regles universals. N'és l'herència provinent de l'Il·luminisme, l'Enciclopèdia i tantes D'altres coses que (ens) han forjat la modernitat des de 1750 ençà. Oblidem, els cas per cas, de cadascú de cada un de nosaltres. En parlem de tot plegat i barrejat, sens ordre, entrant-ne i eixint-ne dels temes. Desori mental de la masculinitat en procés de conversa. La feminitat és molt més endreçada en l'ordre discursal de les coses. Em retrau que tinc un gran sentit de culpabilitat de tot. Supose que és l'herència transmesa per la mescladissa de sentit de responsabilitat provinent dels familiars antecessors i la religió catòlica inoculada de ma mare. M'ha fet gràcia el tret sota la línia de flotació, per ser un retret que li faig sovint a ma mare. Veiem la palleta en l'ull de l'altre i obviem la tija en el nostre propi. Continuem passejant, tot conversant i ja, en arribant, em fa: no et cregues que és exclusiva dels mascles el sentit de culpa...NOoooooo! En todas las casas cuecen habas...el Carpe diem, en guareix, diu segura. Seguint aquesta línia mental m'arriba açò.....
Aquesta vesprada Gemma Pasqual m'envia un document en anglès on una professora gal·lesa està estudiant i comparant generacions mitjançant l'estudi comparatiu entre el seu llibre 'L'últim Vaixell' i el de l'escriptora Esther Tusquets 'Habíamos ganado la guerra'. Vos dese el seu escrit o també podeu anar al seu bloc. En ell es pretén estudiar els canvis entre les dues generacions de l'època de l'autarquia.
PS. Crec que en cada individu, independentment de l'adscripció de gènere, on hi ha latents ambdues: feminitat i masculinitat.
Trobe a faltar estudis paral·lels que ens expliquen als increïbles 'homes' tal i com han fet les creïbles 'dones' en els darrers trenta anys. Segurament impel·lides per la situació d'assignació de rol postergat que les donava el món on naixien.
Josep Vicent (El Cabanyal, 1963) és per damunt de tot un gran geògraf. Un geògraf humanista. Un geògraf de la ciutat que amb el transcurs dels anys d'estudi ha expandit els seus límits de coneixement a àrees molt més extenses del/s territori/s. I que en els darrers temps ens ha transcendit a l'àmbit europeu. També historiador dels seus propis objectius, trobant-ne els seus propis antecedents i precedents en els prohoms i empresaris de l'Exposició Regional de 1909. Company de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, en siga possiblement qui millor i encertadament ha encarat com resoldre el punt d'inflexió col·lectiu en el què ens trobem en l'actualitat. Format a València i a França, implementa les bases del seu desideràtum amb els ensenyaments americans que ens expliquen com cal ser de metòdics, persistents i planificar el present i albirar les conseqüències en el futur. En contra del pensament orteguià que creia -i en creu encara- que els planificadors eren els soviètics. Boira ens desenboira la teranyina tot explicant-nos que els qui ho han estat, realment, són els estadounidencs. Avui li han fet una entrevista en aquell diari que rebíem a València dit Avui. Josep Vicent no s'ha amagat mai de creure -i, fins i tot, ser contrari- en un projecte polític a nivell nacional, però sí ha creat les bases sòlides -no fusterianes- per a donar una eixida coordinada a aquest fragment de la societat europea. Tot esbandint malentessos profundament arrelats i inconsistents a banda i banda de la Sénia. Si voleu llegir l'entrevista, ben sucosa per cert, pitgeu ací
La setmana passada em vaig assabentar de que l'alcalde de Sabadell, en Manuel Bustos, dóna suport a la Consulta sobre la independència. Sols, davant la sorpresa, se m'acudeixen els següents ítems:
Senyors Peralta, com a delegat del govern español, i al responsable policial de l'ajuntament de València, els suggeresc:
la pròxima vegada que calga persuadir els violents defensors d'El Cabanyal-Canyamelar i la Punta Cap de França cal que siguen més eficaços. (Gràcies Guillem ;-) un làpsus ).
Els recomane que en comptes d'usar porres extensibles, o pilotes de goma, facen el favor d'usar les botes de punta reforçades per a donar fortes puntades als testicles i les vagines dels violents, que és per on es reprodueixen.
Pegar-los al cap o d'altres parts dels cos és ineficaç. No acaben morint-se. Tal i com es constata en aquesta notícia i en aquella altra següent.
Father Juan Antonio sighed but indicated that he should ask it and then that would be an end matter and no arguments.
Jordi thought about his question, wanting to phrase it exactly right this time, just in case it came out as being rude or unco-operative. “Who are all those people outside?“ he said finally.
Father Juan Antonio tilted his head to the left, looking a little confused by the question. “Soldiers, Jordi” he said.
‘And secretaries. Staff workers. You’ve seen them all before, of course.’
‘No, not them,’ said Jordi. ‘The people I see from my window. In the huts, in the distance. They’re all dressed the same’
‘Ah, those people’ said father Juan Antonio, nodding his head and smiling slightly. ‘Those people……well, they’re not people at all, Jordi.’
Jordi frowned. ‘They’re not? He asked, unsure what Father Juan Antonio meant by that.
Projectado pelo arquitecto Siza Vieira, o Museu de Arte Contemporânea de Serralves é o primeiro projecto do género em Portugal e também o maior centro cultural multidisciplinar do norte do país. Único na sua sobriedade arquitectónica e ambiente natural, o museu é a pedra angular da Fundação de Serralves, cuja missão é sensibilizar o público para a arte contemporânea e o ambiente.
Sobre estatuts, estats, llibertats, encontres de 'Fúmbol'....., i adjudicacions d'obres.
No m'he equivocat de gaire. Potser, fins i tot, he estat un xic curt. Te pebrots vermells la cosa.
So, you must start.
Josep Vicent (El Cabanyal, 1963) és per damunt de tot un gran geògraf. Un geògraf humanista. Un geògraf de la ciutat que amb el transcurs dels anys d'estudi ha expandit els seus límits de coneixement a àrees molt més extenses del/s territori/s. I que en els darrers temps ens ha transcendit a l'àmbit europeu. També historiador dels seus propis objectius, trobant-ne els seus propis antecedents i precedents en els prohoms i empresaris de l'Exposició Regional de 1909. Company de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, en siga possiblement qui millor i encertadament ha encarat com resoldre el punt d'inflexió col·lectiu en el què ens trobem en l'actualitat. Format a València i a França, implementa les bases del seu desideràtum amb els ensenyaments americans que ens expliquen com cal ser de metòdics, persistents i planificar el present i albirar les conseqüències en el futur. En contra del pensament orteguià que creia -i en creu encara- que els planificadors eren els soviètics. Boira ens desenboira la teranyina tot explicant-nos que els qui ho han estat, realment, són els estadounidencs. 
La setmana passada em vaig assabentar de que l'alcalde de Sabadell, en Manuel Bustos, dóna suport a la Consulta sobre la independència. Sols, davant la sorpresa, se m'acudeixen els següents ítems:
Senyors Peralta, com a delegat del govern español, i al responsable policial de l'ajuntament de València, els suggeresc:
Constatació:
1. Trencar el carnet d'Esquerra de Catalunya. Possiblement el tinga d'abans que tu saberes que existia això. Vaig ajudar a baixar amb uns pocs valencians ERC al País València sobre l'any 1992. Després de la garzonada. Vaig arribar a ser President de la secció local, les reunions moltes vegades es feien a casa meua. Amb Valerià Miralles, Àngel Molina & Co. quan encara no teníem ni local on anar.
2. He estat comboiant molta gent per a pujar a Barcelona a la manifestació des del principi que es va convocar. I ara, gràcies a un espaviladet miop pense que el millor és quedar-me.
3. Eres un tio estupend fent amics.
4. Diatribes com aquesta les tinc des de l'any 1978 començant des del Rosselló fins al Vinalopó passant per tot el meu expaís. Ha estat un temps inútil. No són sols els españols, sou, de més a més, els moniatos del Principat contra els que cal lluitar.
5. M'hauré gastat en peles per a que la nostra gent poguera treballar, el que pot valdre tota la teua casa i el que no està en els escrits.
6. En molts casos sou pitjor que els españols.
7. Quan hi hagué el darrer congrès d'Esquerra, a València vam intentar fer pactar Carretero i Renyer per a fer front a la deriva de Puigcercós i Carod, i així que se'ls vam emportar a sopar, a Can Bermell, a una colla i allà es van forjar els petit rudiments del que seria després Reagrupament.
8. Parafreasejant Séneca: 'Un hom s'estima la seua pàtria, malgrat que estiga plena d'imbècils, perque és la seua".
Vinga figura, que vos vaja bé.