|
EVENT-ARTS  I amb ell:l'amor, el nexe, el sexe, la dignitat, l'amistat, la joia, la innocència, la llibertat, el treball, l'esperança. Amb ells, tots ensems, l'ésser humà. La Humanitat, amb la paraula, de vida, Viva. Vençuts: l'odi, la guerra, la pena, la fam, la gana, el desencís la desesperança, la misèria, la pobresa, la ràbia, la fam, la injustícia, del dol, de la mort. ( + ) A BALQUENA Transitem per terres de Sidrània. El colp s'amorteix amb la llunyania. El bategar de la no-realitat no t'oblidaria. El brogit de les poques estrofes, són bàlsam de l'ànima empetitida. Confoses la bona educació, amb les bones formes no passen el sedàs. Borrumballa escrita que no troba descans. Ni pau. Sols, una nova posada en escena blava. Bandera negra de llibertat. Bandera blanca de pau i amor. Bandera vermella per a la fàtua fascinació. Sabates d'agulla del cantó, arracades penjants. Anades nocturnes que precises en el furt. Desmemòria engolida en la memòria, de les arenes movedisses del meu prompte, però a més, d'estimació perpètua i sostinguda. Peixet dels tres segons. No'n trobaràs. Tampoc jo. Oblit de la raó única de tota existència. Foc d'encenall, fumaguera escrita en demència de calculada polisèmia. Oblidant-nos de la realitat vera. Que no pot ésser massa de la llunyania. De les petites amabilitats. Del tracte cortès, que encercla el sentiment. Complicats dubtes que et retornaran al fang de l'arenal, encallada de la nau-cor. Al remat, tot el que resta és el petit detall. El sentiment d'unió. De sublimat sentir. Els colors de l'arc de sant Martí. M'envies un "bona nit". "Uns besets" sentits. Jo te'ls retorne secretament amagats. La cerca de l'amor, del motor de vida. Amor, comprenhensió, diàleg i perdó. Lluites contra la rancúnia que envileix el cor. Tantes vegades et vaig ferir l'ànima i orgull, que tan sols espera la seua commiseració. La subsistència substentada amb desmesurada continuïtat, que fuig d'espasmòdic moment. Que ens hi cal, però s'arriba en el zenit quotidià. Cal estar-se sempre en alerta de l'un a l'altre. La vida compartida és orgasmar contínuament. Heus ací Llibertat en Amor. jbm. No dubte de tu. No dubtes de mi. Faré de farer. Faig de pur far. Fam de ta faç. Famolenc faig. Fase fantasia. Fons de fogar. Florescent figura. Flux de foguera. Folre de fonedor. Foner de cor foll. Floriment flotant. Florència fondal. Foraviler forçat. Formal formulació: Fustam de vaixell a fusa. E la nave va. jbm ( + )  Finn Erling Kydland assegura que l'Estat propi crearia 'el mateix clima que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys'El Premi Nobel d’Economia de l'any 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat aquest dilluns que 'no seria sorprenent' que, en una Catalunya independent, 'el govern català tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt', en referència a la confiança financera que un Estat és capaç de generar de cara als inversors en temps de crisi econòmica. En el marc d'una conferència en el Parlament de Catalunya, l'economista Kydland ha fet diversos paral·lelismes entre Catalunya i Escòcia, i ha afegit que si la nació catalana assolís la independència 'es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys'. Kydland és professor d’economia de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara) i assessor econòmic del govern escocès d'Alex Salmond. L'economista ha criticat les polítiques governamentals 'a curt termini' i ha reiterat la seva aposta per les mesures que preveuen un escenari futur. 'Pel creixement de la productivitat i del capital és molt important mirar a llarg termini. Les institucions han d'evitar la malaltia de la inconsistència en el temps', ha argumentat. Per Kydland, aquesta 'malaltia de la inconsistència en el temps comporta 'hiperinflació, devaluació i una moratòria de les obligacions dels governs que finalment resulten en una 'manca de credibilitat' dels països de cara als inversors. El Nobel d'Economia ha lamentat que 'malauradament' moltes de les polítiques econòmiques dutes a terme per frenar la crisi no han 'afectat la productivitat futura' i no han estat 'mesures adients'. 'És una incoherència mirar només a un o dos anys vista', ha destacat. Per exemplificar-ho ha fet menció al cas europeu i a la 'preocupació' dels seus polítics per frenar l'augment de l'atur en els últims anys. Segons Kydland, les polítiques per generar ocupació dutes a terme per alguns estats, com el Plan E del govern espanyol, són mesures 'poc eficients' que no tenen en compte el llarg termini. Polítiques benignes L'economista també s'ha mostrat preocupat sobre l'acumulació de deute governamental i ha assegurat que la despesa d'alguns estats en els últims anys 'no ha estat coherent' i no han sabut 'preveure el futur '. Pel Nobel d'Economia, aquest deute es pot reduir si l'economia creix i genera ingressos, però ha alertat del perill que arran de l'augment d'aquest deute 'alguns països canviïn les seves polítiques en alguns sector 'clau', segons Kydland, per augmentar la productivitat d'un país, com el sector tecnològic. PS. Informació recollida de la Closca. Particularment en pense sovint: i ara que estem a tocar, ens cal ocupar-nos del dia de després. Per nosaltres mateixos i els nostres fills. Això és creativitat. Venim del no-res però anem a molt. Ma mirada teua des del cau. M'agradaria que somrigués. M'agrada que tingues pau. M'agradaria que t'agradés. jbm.  Massa vigència.Massa innocència. Massa realitat. Massa humanitat. Setanta anys arrere, hi encara sospirem, hi encara somiem. Fa uns dies, anàrem a veure The Rose Purple of Cairo, La ingenuïtat feta escut. I pensem sobre això. Una mica zen. Panteista. Potser.  Quina força !  Sr. Montilla vostè és part del motiu que genera la situació. Mort el motiu s'acaba el problema. Aquesta sentència està simplement estudiada per a que la població seguisca la via estatutista i de constitucionalisme aliè. No n'hi ha solució catalana i española. Sols d'española en qualsevol cas. No hi ha confrontació. La catalana és prendre'n consciència de sí mateixa com a societat adulta i madura.Tot això de què parleu és una posada en escena per a donar-vos més poder i recuperar certa credibilitat. Vós sols heu treballat com a garant de l'ordre establert per Madrid. És cert que la majoria reclama l'estatut, però s'amaga que aquest estatut no és, ni tan sols, el votat per la ciutadania de Catalunya. Senzillament heu traït el poder democràtic de la vostra societat. No ara, sinó anys abans quan el sr. Guerra i el vostres cofrares van retallar l'estatut eixit del Parlament. NO esteu investit d'autoritat per a ser al capdavant de la resposta del Principat. Que ESQUERRA el posara al capdavant de la Generalitat d'Amunt ha estat d'una visió d'Estat maquiavèl·lica. S'hi ha detectat tots els forats per on fa aigua la present 'democràcia'. Teniu el mateix crèdit que l'Honorable President Camps. El vostre poder ve donat pel recolzament del partit de torn instal·lat a Madrid. Ambdós sols veneu fum a la vostra ciutadania. I amb ell ens veneu als vostre amos situats a 350 o 600 quilòmetres. Segons des d'on els en parleu. Som la vostra moneda de bescanvi. PS: Me viene a la memoria aquel final del cuento del Infante D. Juan Manuel, creo, en que un rey quería casar a su hija princesa muy rebelde...., y al final un hombre rudo lo consigue matando todo lo que se le pone por delante hasta que sólo queda la princesa y ésta accede a casarse con él, acto seguido el rey intenta emular el hombre rudo pero la reina le dice al rey que no hace falta que mate ni al caballo, ni al gato, etc.....porque no le piensa hacer la cena. A vòs us passa el mateix. Massa tard. Ja n'hi ha prou. L'arte e l'amore si comportano allo stesso modo: Il volo di Rey from Anna Olmo on Vimeo. Rancho Tequisquiapan è un centro di ricerca per la Facoltà di Veterinaria dellUniversità Nazionale Autonoma del Messico (la principale Università del Messico). Tequisquiapan è una cittadina dello Stato di Queretaro nel Altipiano Messicano. Nel 2006, il prestigioso architetto messicano Isaac Broid forma una squadra con giovani architetti per partecipare al concorso di progettazione. Il team di Isaac Broid, Reynaldo Esperanza, Lenin García, Alfredo Hernández e Miguel Ángel Jiménez vince e realiza il progetto avvalendosi della collaborazione di studenti e professionisti provenienti da vari paesi dell'America Latina. Nel 2007 vengono terminati i lavori e nel 2008 l'edificio vince la Medaglia dOro della X Biennale di Architettura del Messico. Reynaldo è nato a Città del Messico. Laureato presso la Facoltà di Architettura dellUniversità Nazionale Autonoma del Messico e professore nella stessa, insegna Teoria e Progettazione Architettonica.
CIUTAT_010: Conferència inaugural19.30h CIUTAT_010 LLOC: CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA OCTUBRE. VALÈNCIA. C. de sant Ferran, 12
Aquest post l'he guardat durant més d'any i mig. I mereix de v¡sualitzar-ne més en acabar-se, perquè hi conté 49 vídeos més. N'hi ha de molt bons d'arquitectura de tot el món. En el cas del gratacel espanyol paga la pena d'observar les mesures de seguretat i d'alta tecnologia emprada en la seua execució i unió del pont entre ambdues torres de formigó.  Dues:1. Supose que estarà a punt d'ésser censurat aquest vídeo, com passa en quasibé tots els que he anat penjant i incrustant en els blocs durant quatre anys, amb temàtica humanística i d'explicació global del sistema en què vivim la humanitat. De vegades, algú normal, es ratlla i les amolla pel broc gros. Acaben titlant-lo de boig mentre intentem d'esquivar-li els ulls. Gràcies Narcís ! I la segona al ( +) Ella, filla de valencià i castellana immigrada. Ell, dels de casa, de Mallorca. A d'ella, perquè sé de la seua força; l'he coneguda de ben menuda amb un germanet amb moltes dificultats que no vénen al cas. Tot estudiant a muntó i ajudant molt a casa i desdoblant-se perquè les situacions ens vénen dades. Ells, la família d'Estefania, sí són capaços a capgirar-les amb molt d'amor i treball. Ell, el gran professor emèrit, el bell i antic saber, sobre on s'assentem tots. Un dels professor que ha renovellat les disciplines i mètodes que s'havien emprat fins llavors. Amb ell se'n creen de nous i els fa universals, tot fent-los madurar. Troballes seues, de rang internacional, que s'atansen fins a aplegar Alemanya. Avui no s'entén la Universitat de València i els estudis de la nostra geografia, tant valenciana com illenca, sense la seua contribució. Ella, és la il·lusió i el futur que ve, les ganes de fer-ho bé. Una de les coses que ens han ensenyat els bells i vells professors, és que no s'explica la Gran Història sense les petites històries de cadascun; dels petits in-puts personals d'aquells que conformem cada societat. A d'ell, sempre disposat a ajudar, encara que, qui li demanava ajut era de la Universat germanastra de la Politècnica del Camí de Vera. Fins a destorbar-lo a sa casa. ;-) Ja sabeu de la meua tossuda impresentabilitat. En sentir-los a cadascun se m'han entelat els ulls per raons acadèmiques i d'agraïment personal. FURIÓ: Estefania Ferrer, estudiant de Filologia dona suport Uploaded by misguebs. - Parties, dorm life, and other college videos. FURIÓ: Vicent Roselló dona suport a Furió Uploaded by misguebs. - Discover more college videos. 
Benvolgudes companyes i companys arquitectes, en particular torne a insistir als qui us dediqueu a la docència de l'arquitectura i l'urbanisme. Primer de tot perdó per la (reiterada) molèstia. Si us heu adherit, més perdò encara per mantenir-vos en la llista de correu però jo no estic assabentat de què ha fet cadascú. Ara es trata de fer l'última onada divulgativa per tal de posar un termini raonable a la iniciativa. El DIMECRES VINENT, just a les dues setmanes de començar la campanya d'adhesions, ES TANCARÀ LA PARADETA (lògicament això no impedirà que puguen afegir-se noves adhesions, però presentant-les directament al Col·legi d'Arquitectes i sense l'efecte de conjunt que se li pot donar a les que ara es presenten) Així que fins el dimecres, inclòs, es manté la campanya. El text anirà encapçalat per dos emèrits, Juanjo Estellés i Emílio Giménez. Segons m'han dit, per ara s'han arreplegat quasi 200 signatures representatives de tots els àmbits professionals, d'exercici lliure, docent i de l'administractió (fins i tot ex-col·legiats que volen adherir-se). Aquesta important resposta no hauria de ser excusa personal si està en la nostra/vostra mà incrementar la llista. Així que, com us deia en la comunicació precedent, SI PODEU I VOLEU CO-SIGNAR, feu-ho per favor, de manera immediata. Igualment, SI PODEU I VOLEU ANIMAR a altres companys del vostre entorn personal o professional, no ho deixeu per a més endavant. La confirmació d'adhesions FINS DIMECRES vinent S'HA DE LLIURAR a Rafa Rivera (rivsig@ono.com), amb les dades: - noms, cognoms - número de col·legiació (o d'ex-col·legiació, deixant-ho clar, si és el cas) En pdfs adjunts teniu les versions valenciana i castellana del Manifest, així com la indigerible i vergonyant botifarra del CTAV-COACV. Moltes gràcies i salut Josep Maria Sancho i Carreres Nota A/A d'En..... (posem-hi p.e. Josep Blesa): Com deia la cançó del SISA 'Qualsevol nit pot sortir el sol', sols ... hi faltes tu!  L'OBRA D'ART ÉS LA VIDA MATEIXA DEL SEU PROTAGONISTA. I això no afecta la seua propietat. Tu m'has donat moltíssim i jo crec que també moltíssim a tu. I no per això tu em pertanys ni jo a tu. La cultura i l'art -com la vida- és corregir i augmentar. Qui eres tu, avui, no s'explica sense entendre que un servidor ha impregnat tots els teus porus durant set anys i la teua ment. Ni sóc explicable sense la inversa.Existeix la paraula. No estem inventant res de nou. El món i la humanitat, amb ella, avança d'aquesta manera. Vaig prendre un poema i el vaig refer i sentir diferent. Amb afegitons i clucades d'ull. Estrafer dirien els entesos. No sols imitar, sinó sentir, i viure-ho profundament. Transmet allò que jo sent en un moment donat i prou. Per a mi és ben diferent, per a la seua autora no. Sorgeix de la meua ànima. De la meua connexió espiritual i íntima amb una altra persona. L'autora del primer així m'ho ha fet saber. L'he ocultat i amagat entre els esborranys per voluntat d'ella. No vull fer mal ni que es senta malament. Tampoc no he pretés ser original. Des del viatge a Japó tot això de l'originalitat que ens imposen en l'escola d'arquitectura caigué en picat. Una de les meues especialitats ha estat descobrir -i estudiar- com s'ho feien entre els mestres de l'arquitectura i d'on havien mamat i com s'ho havien remesclat. Sense anar més lluny: Frank Lloyd Wright es basava en postals japoneses de paisatges i les tècniques apreses al despatx de Louis Sullivan. Le Corbusier és multifill de Viollet-le-Duc, Perret, Matisse, etc. Guallart és una escopinada de Le Corbusier en la seua manera d'encarar les novetats tecnològiques. Joan Fuster de la rèplica teòrica a Unamuno, Maeztu i companyia; i sintàcticament d'Azorín. Res no naix del zero absolut. Walter Benjamin m'acompanya des de fa molt de temps. De vegades, ça i lla, ens trobem algun àngel. M'escama D'Ors i les seues collonades al respecte. Sí. Sóc partidari d'obrir noves combinacions i camins. La metodologia de barrejar, de manera diferent, allò que ja existeix. El trencadís de Gaudí era producte dels viatges a València (El Cabanyal) i certes zones d'arquitectura popular del Maresme. Tots sentim, s'enamorem i estimem i ho expressem de la manera més convenient que podem. Manllevem estructures i decoració, però mai l'experiència que ens obliga, des de l'interior vital, a fer-ho. Heus ací on radica la seua originalitat. En la vida viscuda, que n'és intransferible. En el cas a cas. En una cultura minoritària, com aquesta, el que sempre caldria defensar és la reprografia sistemàtica per a tindre major pes quantitatiu dins del context mundial. Fins i tot d'altres cultures per a fugir de l'endogàmia. El qualitatiu ve a posteriori. Qui no llegeix en els portals d'internet o en una biblioteca llibres i percep que s'estant repetint més que un all-i-oli ? Els japonesos diuen que a força de reproduir vas traïnt el concepte original que està subsumit en la nit dels temps. Si una persona llegeix continuament Ferrater, Martí i Pol, Estellés, Gil de Biedma, Neruda, Hernández, Casassas, etc. és impossible que aquella atracció no faça manllevar estructures d'aquelles en els teus propis. Provatures que en diuen. Seran diferents. Segurament molts les faran pitjors però, amb el temps, algú les farà millors i diferents i s'hi haurà evolucionat. Per als qui copíem i plagíem cada exemple és una aplicació diferent. Fins assolir el domini d'aquella tècnica. El que sents i com ho expresses no té còpia. Allò és únic. A qui no se li eriçona la pell ho té pelut en aquest cas. A qui no li tremola la veu també. Qui no se li accelera la veu davant del ser estimat és que està mort en vida. De vegades detecte que em copien. Sóc el primer que alçà fins a 1'10 m les baranes dels balcons d'una manera minimalista, sense tocar paret, en rehabilitacions. Sóc el primer que les motlures les faig obscures perquè quan es copiaren les de tons clars a París, en el XIX, encara no hi havia societat industrial i no s'embrutaven com ara. Algú creu que em sent traït o menystingut perquè algú fa el mateix que jo en contra de la tradició dels edificis rehabilitats? (+)  I should want to do this categorical item long time ago. It is a election collection of recent projects on Arts. The argument of EVENT-ARTS is fold for those praxis which open new ways. It is about praxis insofar as it documents or argues the elaboration of a conceptual process that inseparable from the actual making of art.EVENT-ARTS aims to be a "different' kind to show the artistical human world. While in the past few years theoritical texts on art have receveid proper in-depth treatment, accumulating into a body of serious discourse, the installations or performances of art have a generally been the object of glossy picture books, in which projects receive only a cursory treatment. It is better to view them and the authors explain own jobs. The first is this: Author: urs fisher for to understand better. I wish sharing it with you.  Una de les cançons favorites quan era jovenet. Del gran LOU REED.Holly came from Miami FLA Hitch-hiked her way across the USA. Plucked her eyebrows on the way Shaved her leg and then he was a she She said, hey babe, take a walk on the wild side, Said, hey honey, take a walk on the wild side. Candy came from out on the island, In the backroom she was everybody's darling, But she never lost her head Even when she was given head She said, hey baby, take a walk on the wild side She said, hey babe, take a walk on the wild side And the coloured girls go, doo doo doo, doo ... Little Joe never once gave it away Everybody had to pay and pay A hustle here and a hustle there New York city is the place where they said: Hey babe, take a walk on the wild side I Said hey Joe, take a walk on the wild side Sugar Plum Fairy came and hit the streets Lookin' for soul food and a place to eat Went to the Apollo You should have seen him go go go They said, hey Sugar, take a walk on the wild side I said, hey honey, take a walk on the wild side Jackie is just speeding away Thought she was James Dean for a day Then I guess she had to crash Valium would have helped that dash She said, hey babe, take a walk on the wild side I said, hey honey, take a walk on the wild side And the coloured girls say doo doo doo, doo ... Finally, we could act as revolutionaries by using our environmental knowledge LA GRAN ESCALA.
|
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosD'ART MODERN
ESTUDIS D'ARQUITECTURA
MEDIS AUDIOVISUALS
VALENTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
