1 de juny de 2007
10 comentaris

Fenòmen CUP

Des de l’escissió del Moviment de Defensa de la Terra l’any 1986
l’independentisme combatiu va patir una forta crisi, i hi hagué
diferent gent de l’àmbit independentista que s’organitzà a nivell local
en casals i entitats similars, no volent prendre partit per cap de les
dues organitzacions sorgides de l’escissió. A més ERC va fer un canvi
amb Àngel Colom com a protagonista, proclamant-se més clarament com a
independentista. Cal tenir en compte també la fi de Terra Lliure, amb
l’operació Garzón inclosa, i el paper d’ERC a l’hora de dissoldre
l’organització armada i mirar de deixar fora del mapa l’esquerra
independentista combativa (podem recordar la frase de Carod Rovira "tot
el que és a l’esquerra d’ERC és competència de la Guàrdia Civil").

Cap a l’any 1996, els dos sectors sorgits de l’escissió de
1986 estan en crisi total. Molta militància de l’MDT (antic MDT-IPC) ha
passat a files d’ERC, Catalunya Lliure (antic MDT-PSAN) acaba
desapareixent i el PSAN pràcticament desapareix del Principat i es
dedica més a influir en entitats com ara Acció Cultural que no pas a
fer política al carrer. En aquest moment apareix la PUA, que agrupa
gent provinent de diferents sectors i altra de nova, que té com a
objectiu deixar constància que no tot l’independentisme s’ha integrat a
la via d’ERC mitjançant sobretot l’agitació, que comportarà un gran
desgast repressiu a la seva militància. Maulets, l’organització nascuda
com a joventuts de l’MDT-PSAN i posteriorment Catalunya Lliure, queda
òrfena de referent polític. L’aparició de la PUA que es convertirà més
tard en Endavant (OSAN), la pràctica retirada del PSAN del carrer i la
feblesa de l’MDT, i el manteniment de Maulets com a independent, faran
que es vagi superant la divisió del 1986 que havia creat dos moviments
paral·lels (TL, CSPS, MDT, Maulets i JIR, etc.) i feia a la pràctica
impossible militar a l’EI sinó era en un dels dos sectors, a excepció
d’alguns casals locals. El gruix de la militància organitzada estarà a
Endavant (OSAN) i Maulets (i més endavant s’hi afegirà la CAJEI), que
malgrat tot en un principi encara tindran dificultats per entendre’s,
però almenys no tenien disputes "ancestrals". També cal dir que hi ha
hagut en tot aquest temps d’altres col·lectius de l’Esquerra
Independentista, tant de política general com sectorials.
u003cbr>El procés de Vinaròs, tot i que no acabà de funcionar, sí que serví per apropar posicions entre diferents agents de l'Esquerra Independentista i si més no aparcar les disputes històriques. Posteriorment s'han aconseguit importants passos endavant com ara la unió dels dos sindicats d'estudiants de l'esquerra independentista, Altenativa Estel i CSPC, en el SEPC. Malgrat aquests passos positius encara falta recórrer força camí per a estructurar de forma sòlida i cohesionada el conjunt de l'Esquerra Independentista.
u003cbr>u003cbr>El que no es pot negar és que hi ha molta gent organitzada a diferents nivells de l'Esquerra Independentista arreu, a més de molta gent que hi ha militat en algun moment i gent que no ho ha fet però en comparteix les idees. I l'avantatge de les CUP, és que són de tota l'Esquerra Independentista i no se les ha apropiades cap sector, la qual cosa ha fet que tota l'Esquerra Independentista organtizada a nivell local pogués forma una d'aquestes candidatures. I tot plegat ha coincidit amb l'arribada d'ERC al poder de la Generalitat, i el desgast que li ha suposat de cara a molta gent veure com gestiona el poder i va perdent els seus principis, a banda dels simpatitzants de CIU que no li perdonen haver donat la Generalitat al PSC. Cal tenir en compte també la crisi del moviment més a l'esquerra d'IC, que fa que certs sectors puguin veure les CUP com a una alternativa. I també cal tenir en compte la crisi de credibilitat dels partits tradicionals en general, reflectida en l'alt índex d'abstenció en diferents comicis. Van sorgint diferents plataformes ciutadanes i moviments socials que també estan orfes de representació política. Tots aquests són factors que poden afavorir les CUP.
u003cbr>u003cbr>De tota manera, el factor més destacable, com es dedueix del que he comentat, és que l'Esquerra Independentista Combativa té un gran potencial, i si no s'ha mostrat de forma més clara en la política dels Països Catalans és perquè no ha sabut bastir unes formes organitzatives sòlides i ha patit importants atacs. I en el moment que tothom que està a l'esquerra independentista (organitzacions polítiques, sindicat d'estudiants, casals i ateneus, col·lectius, simpatitzants, organitzacions sectorials, etc.) ha pogut trobar una via per organitzar-se a nivell de lluita institucional no rendibilitzat per cap sector en concret, i que hi ha la possibilitat que gent dels diferents sectors pugui treballar conjuntament en projecte comú en l'àmbit municipal, s'ha pogut expressar el potencial de l'independentisme combatiu sense trabes. I això fa pinta d'haver sigut només el començament.
“,1]
);

//–>

El
procés de Vinaròs, tot i que no acabà de funcionar, sí que serví per
apropar posicions entre diferents agents de l’Esquerra Independentista
i si més no aparcar les disputes històriques. Posteriorment s’han
aconseguit importants passos endavant com ara la unió dels dos
sindicats d’estudiants de l’esquerra independentista, Altenativa Estel
i CSPC, en el SEPC. Malgrat aquests passos positius encara falta
recórrer força camí per a estructurar de forma sòlida i cohesionada el
conjunt de l’Esquerra Independentista.

El que no es pot negar és que hi ha molta gent organitzada a
diferents nivells de l’Esquerra Independentista arreu, a més de molta
gent que hi ha militat en algun moment i gent que no ho ha fet però en
comparteix les idees. I l’avantatge de les CUP, és que són de tota
l’Esquerra Independentista i no se les ha apropiades cap sector, la
qual cosa ha fet que tota l’Esquerra Independentista organtizada a
nivell local pogués forma una d’aquestes candidatures. I tot plegat ha
coincidit amb l’arribada d’ERC al poder de la Generalitat, i el desgast
que li ha suposat de cara a molta gent veure com gestiona el poder i va
perdent els seus principis, a banda dels simpatitzants de CIU que no li
perdonen haver donat la Generalitat al PSC. Cal tenir en compte també
la crisi del moviment més a l’esquerra d’IC, que fa que certs sectors
puguin veure les CUP com a una alternativa. I també cal tenir en compte
la crisi de credibilitat dels partits tradicionals en general,
reflectida en l’alt índex d’abstenció en diferents comicis. Van sorgint
diferents plataformes ciutadanes i moviments socials que també estan
orfes de representació política. Tots aquests són factors que poden
afavorir les CUP.

De tota manera, el factor més destacable, com es dedueix del
que he comentat, és que l’Esquerra Independentista Combativa té un gran
potencial, i si no s’ha mostrat de forma més clara en la política dels
Països Catalans és perquè no ha sabut bastir unes formes organitzatives
sòlides i ha patit importants atacs. I en el moment que tothom que està
a l’esquerra independentista (organitzacions polítiques, sindicat
d’estudiants, casals i ateneus, col·lectius, simpatitzants,
organitzacions sectorials, etc.) ha pogut trobar una via per
organitzar-se a nivell de lluita institucional no rendibilitzat per cap
sector en concret, i que hi ha la possibilitat que gent dels diferents
sectors pugui treballar conjuntament en projecte comú en l’àmbit
municipal, s’ha pogut expressar el potencial de l’independentisme
combatiu sense trabes. I això fa pinta d’haver sigut només el
començament.
u003cbr>Resulta curiós que ERC fos un dels botxins de l'Esquerra Independentista i ara vegi amb preocupació com "aquells que són competència de la Guàrdia Civil" han col·laborat de forma important en la seva baixada de vots. I això que se suposa que juguen en camp contrari…
u003cbr>
“,0]
);
D([“ce”]);

//–>

Resulta
curiós que ERC fos un dels botxins de l’Esquerra Independentista i ara
vegi amb preocupació com "aquells que són competència de la Guàrdia
Civil" han col·laborat de forma important en la seva baixada de vots. I
això que se suposa que juguen en camp contrari…

  1. sóc votant d’ERC i trobo penosa l’actitud que ha tingut ERC respecte l’EI, tant el Colom com el Carod. A un ja se’l vam carregar, a l’altre li queden poquets telediaris.
  2. .No perquè ERPV en percentatge més vots que les CUP al Principat i sense fer pràcticament campanya.

    .No perquè els presoners polítics catalans s’acabaren quan sortiren els de TerraLliure. Que vullgueu inventar-vos-se’n de nous o implicar en moviment independentista català en dinàmiques àcrates o etarres és altre cantar.

    .No perquè els vots no són fidels i les CUP viuen del vot protesta contra ERC, tanmateix la pròpia dinàmica assamblèaria de les primeres amb el segrest del principi democràtic que vol Endavant acabarà per passar-los factura.

    .No.perquè ni açò és Euskadi ni Nicaragua ni Cuba ni Veneçuela i importar models no funciona per molt que vulgau khemeritzar el moviment.

  3. Qui es va unir amb Alternativa Estel va ser la CEPC (Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans) i no els CSPC (Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans).

  4. Vinga va! El Carod mai ha dit la ‘famosa’ frase, mai! Enlloc està documentat i repetir mentides per fer-les veritat és lamentable.Altra gent diu que la frase és d’en Colom, però tampoc n’he vist mai cap referència, o sigui que millor no donar-hi credibilitat.

    I així com amb això, menys fixar-se en ERC per fer anàlisis que ja és prou trist que sigui el més citat al teu post, just després de l’EI. I qui diu fixar-se diu carregar per sistema, perquè molta gent voltem en un espai entre la CUP i ERC, i sabent-nos orfes durant molt de temps no ens vindrà de tornar-nos-hi a sentir si la gent de la CUP té com a un dels seus punts la càrrega contra ERC abans que la demostració del seu propi projecte.

    Salut i a fer bona feina!

  5. Un resum molt esbiaixat de la història de l’independentisme modern.

    Però bé. No ets l’únic que diu alguna bajanada. Aquests darrers anys algunes hienes s’han dedicat a destruir en comptes de destruir i destruir la memòria ha estat un dels seus objectius predilectes. I ara s’estan a casa o perfectament integrats al sistema (i amb càrrecs i tot)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!