21 d'agost de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Diari de Caracas VII

15/08/06

Dilluns al matí ens vam llevar d’hora i vam anar a l’impremta municipal, ens van ensenyar les diferents instal·lacions i ens van regalar alguns llibres i cartells. En aquell moment no tenien llibres per vendre i hi tornarem un dia més endavant.

Després de la impremta vam anar a fer una hamburguesa a una parada del carrer, de pollastre amb ou i moltes coses més, feina vaig tenir per poder menjar-me-la. Tot seguit vam trobar-nos amb l’Osvaldo, el president dels tupamaros, i ens va acompanyar fins on ens esperava un altre noi dels tupamaros, l’Eduardo, que ens va acompanyar fins al barri 23 de enero.

L’Osvaldo ens va dir que quedéssim amb ell un dia més endavant que ens donaria material com ara llibres, cartells o samarretes, i que hi havia tupamaros a tots els estats veneçolans i que si ens havíem de moure o teniem cap problema aviséssim.

Un cop vam arribar al barri 23 de enero, vam veure que tenia un aspecte molt més urbà que la Vega, amb molts blocs de pisos. Passa per ser el barri més combatiu a nivell històric. Vam entrar a la Casa del Poder Popular on hi havia el registre civil entre altres coses, i ens va rebre el Jefe Civil que tothom coneix pel sobrenom de Mao perquè és maoista, i antic tupamaro. Era molt crític amb el poder revolucionari però no va criticar Chávez, creia que el procés no era prou profund però no vam aclarir quines alternatives proposava.

Per allà es passejava diferent gent, alguns amb pistola. Val a dir que al barri no hi volen policia perquè els efectius són els que els havien reprimit en temps anteriors i de la seguretat se n’encarreguen ells mateixos, és l’únic barri on passa.

Ens van ensenyar una mica més el barri però es va posar a diluviar i ens vam refugiar en una plaça amb un troç cobert on ens van presentar l’impulsor d’una cooperativa de préstecs per a gent del barri que s’havia inaugurat al febrer passat, i de moment anava força bé, i seguint la llei els beneficis s’havien de repartir entre els 350 membres de la cooperativa o bé invertir-los en millores pel barri. Vam parlar del concepte de desenvolupament endògen altra vegada, invertir en projectes productius que aportin millores al barri.

No vam acabar d’entendre del tot el funcionament al barri, almenys jo, i mirarem de tornar-hi un altre dia sencer. L’Eduardo ens va acompanyar fins la Redoma de la Índia i vam anar a sopar a un restaurant xinès molt diferent dels catalans, però la xinesa que ens servia no sabia castellà igual que passa a Catalunya. Després vam intentar agafar un jeep o un bus cap a Las Casitas però les pluges havien jprovocat un petit esllavissament de terra a la carretera i no pujaven, i finalment vam aconseguir un taxi que ens volgués pujar, força fet pols i reconstruït diverses vegades, que va haver de pujar tot el camí en primera, però finalment vam arribar. Estavem molt cansats i de seguida ens vam posar a dormir.

Aquest matí hem anat a la Carretera Negra a veure la casa que en principi s’ha de comprar. Ens han ensenyat un menjador popular, on estaven preparant el dinar, que de fet és una casa normal i corrent, com la del Francisco i l’Alícia al B. També ens han ensenyat un edifici de la Misión Barrio Adentro per dins, que encara no està en funcionament. Tots són blaus, octogonals i de dos pisos. A baix hi ha un laboratori, una consulta, una sala d’espera i un lavabo, i dalt l’habitatge destinat al mete, que ara per ara són cubans a l’espera que prou veneçolans hagin fet la carrera de medicina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!