Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Contra el formalisme aspergèric en arquitectura

Ens ensenyaren això:

Possiblement, entre d’altres, influït per la coneguda definició de Le Corbusier:

“L’arquitectura és el magistral, correcte i magnífic joc de masses reunides sota la llum. Els nostres ulls estan fets per a veure-hi les formes en la llum, la llum i l’ombra revelen aquestes formes, cubs, cons, esferes, cilindres o piràmides que són les grans formes primàries que la llum revela”.

Arran de la darrera edició de la Biennal de Venècia, comissariada per Rem Koolhaas, s’ha produït una diatriba entre el jurat i el cap de l’estudi  de Zaha Hadid, el qual ha negat la condició artística de l’arquitectura, per a reduir-la com un mer joc de formes buides de continguts socials explícits o implícits. Acusats de que en les seues obres de països dictatorials i dels tercer món moren molts treballadors i que ells resten com si la circumstància no anàs amb ells. I fan una tautologia dient que la seua arquitectura no respon a l’art sinó a l’esperit dels temps, sent-ne, aquesta, la seua “contribució” social.

URS FISHER AT NEW MoMA

MEME, PÀGINA 139.

Sembla que estem en un moment en què cal re-introduir els paràmetres humanístics, biològics, culturals i tel·lúrics per a esbrinar els patrons i pautes generals del món, on d’altres s’han descarregat el llast de l’interès particular i concret societari, en pro d’un univers de dandies entotsolats per a quedar-se amb la forma com a únic bagatge amb què traginar pel món.

It's Time for Love in the World. I'm Sorry, too !   REFLEXIÓ HIPÀTICA.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.