Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

ESTELLÉS ÉS VIU

I amb ell:
l’amor,
el nexe,
el sexe,
la dignitat,
l’amistat,
la joia,
la innocència,
la llibertat,
el treball,
l’esperança.
Amb ells,
tots ensems,
l’ésser humà.
La Humanitat,
amb la paraula,
de vida, Viva.

Vençuts:
l’odi,
la guerra,
la pena,
la fam,
la gana,
el desencís
la desesperança,
la misèria,
la pobresa,
la ràbia,
la fam,
la injustícia,
del dol,
de la mort.
 

( + )
Ací us dese uns enllaços interessants:

el primer enllaç que recorde emocionant en llegir-lo, i la seua lectura sencera en versió anglesa.

 

el segon que no he pogut incrustar-hi.

I també un altre vídeo elaborat per Francesc Felipe sobre la seua i nostra ciutat. Doncs, l’Estellés i un servidor, vàrem ser veïns durant un cert moment, ambdós, del carrer d’Alboraia.
 


  1. ……..
    passe les mans pel teu rostre de terra
    i passe els dits pels teus llavis de música
    mare d’amor i de terror també
    (IV) de Mare de terra, VAE

    ‘Mare d’amor i de terror’ és una imatge que em serveix per (sentir) entendre la (meva) relació amb la terra (=terra amb tot el que hi ha damunt: pedres, persones, corrupció, generositat, bellesa, brutor, vergonya, fals paradís…)

    Abraçades 
    M A Moyà

     

  2. Estellés o l’excepció que confirma la regla.

    Estellés era l’excepció o quan a influència catalana de De la Prada, Rossinyol i altres amb la seva persona al País Valencià.

    Així i tot quan es refereix ‘al meu poble’ es refereixa al País Valencià i quan va escriure Assumiràs la veu d’un poble, es referia al País Valencià.

    Altra qüestió es que a Catalunya es vinga de perles per a donar-li bombo i plateret a Vicent Andrés Estellés.

    Però el País Valencià serà valencià o no serà.

    I la llengua serà valenciana o no serà.
     
    Més clar aigua.

    Ara els que no volen que siga, ja saben el que tenen que fer.

  3. de tots els blocaires que fèiem memòria de n’Estelles… ara te’n deixo penyora. He escoltat l’entrevista i recordat Coral Romput. B7’s de complicitat

  4. El senyor V.A. Estellés prefería la ciutat V, a la ciutat B. ” En la ciutat B- deia- m´estimen, però a la ciutat V em tracten amb amabilitat. A la ciutat B, tots procuraven ser-li útils; però a la ciutat V. el necessitavem. En la ciutat B. em conviden a la taula; en la ciutat V. em conviden a la cuina”.
                                                                                       – Bertolt Brecht-

                          Salut i força al c@nut amic.

    P.D. This blog is not suitable for simple people és un espai de lliure expressió
    (fins açí tot correcte), però els que teniu ganes de fotre el dia del natalici del poeta ¿ no podrieu anar a pixar les cortines a un altre lloc? Gràcies.

  5. El poble, la societat civil, no oblida i i el jovent aprèn. És viu i molt viu i només el poble, tossut, té aquest punt de saviesa per organitzar les lectures que han començat enguany i continuaran sense fi més enllà de l’horitzó.
    Bon dia amic Blesa. 

  6. la veu i les paraules de V.A.Estellés!!!! ens dóna coratge i bellesa a parts iguals. Ens ajuda a entendre el País Valencià i a sentir-nos més a prop els qui habitem Catalunya.
    Salutacions, Josep!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.