Avui dimarts, a les 18'30 h. hi haurà un col·loqui-debat a l'edifici Octubre de València que versarà sobre la GESTIÓ DE LES ÀREES METROPOLITANES. En duu el sotstítol de QÜESTIONS TERRITORIALS EN L'ECONOMIA DE L'ARC MEDITERRANI.

En el mateix intervindran el meu company de carrera i amic, en Lluís Sendra i Mengual (president del CTAV), el professor d'economia urbana i ideòleg de l'etapa socialista d'en Ricard Pérez Casado, en Josep Sorribes. Possiblement la persona que millor coneix l'evolució econòmica de la València des del desenrotllisme dels '60 ençà.

1. Desenvolupament i ordenació territorial de l'àrea metropolitana de València.

En les exposicions intervindran el professor Josep V. Boira (encunyador del terme EURAM i subministrador de continguts de la realitat econòmico-social de l'Arc Mediterrani).

En Vicente Dómine, enginyer i director general de transports de la Conselleria d'Infrastructures de la Generalitat d'AVALL.

2. L'àrea metropolitana de Barcelona.

En Rafael Boix de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

3. Un model de gestió metropolitana: Lió

Emmanuel Cellier, responsable de l'Agence d'urbanisme et études de l'espace métropolitaine Lyon/ St. Étienne.
---------------------------------------------------------------------------------------------

La sessió està gestionada i patrocinada per l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa (IIVEE).

Si bé, durant els anys seixantes i setantes, sí que hi hagué un gran interès per reorganitzar les àrees metropolitanes de les grans ciutats, en els vuitantes i norantes va perdre tota l'embranzida que duia. Caient en reduccionismes estèrils i banals. Recordem-nos-hi del gran menysteniment envers el Consell Metropolità de l'Horta; què n'era per als populars a València?; doncs, el consideraven com una ferramenta socialista de control. Fins fer-lo desaparèixer.  O el gran menyspreu dels convergents envers l'organització del hinterland barceloní de l'època d'en Pujol en pro d'un Principat semi-rural i essencialista front un altre urbà i immigrat.

Ara mateix, acuitats per la necessitat més imperiosa de sostenibilitat dins d'un món omnimoditzat (vull evitar el terme globalitzat)), per tal d'evitar el col·lapse metropolità i la connurbació dels nuclis municipals veïns, sembla que tots hem comprès que cal organitzar-les i que no és patrimoni, ni arma llancívola, contra ningú. És, senzillament, una qüestió de supervivència immediata.

Qui no recorda les llargues cues travessant el riu Lió sobre l'interminable pont?
Qui no recorda tot de camions travessant VLC per avgda. del Cardenal Benlloch?
Qui no recorda tot de camions dubtant entre accedir per la Meridiana o per la Diagonal per a anar a la zona franca de BCN? 

Un bon pic per a repensar-nos. No hi falteu, debatrem ! 

Hi ha aplegats, pel que recorde, tres dels anomenats SEMÀFORS D'EUROPA.

Una  prèvia holística:
El programa de Desenvolupament de l’ONU promou un canvi envers un sistema energètic que no produïsca CO^₂ en base a l'estructura socioeconòmica preexistent:

A. energia solar als països en vies de desenvolupament.

B. hidrogen als ja industrialitzats, i

C. un major ús de biocombustibles en el transport mundial.

Com a societat humana emergent (i política properament) on volen i podem enquadrar-nos? 
*********************************************

A nivell social i professional:

Els arquitectes cal que s’impliquem en aquests canvis, no a través de processos de desenvolupament de les tecnologies més avançades, sinó mitjançant els nostres edificis per a que puguen adaptar-se a les canviants prioritats energètiques. Els nostres projectes serviran per a facilitar i posar a prova la transferència de coneixements des del laboratori científic en aquest camp pràctic. En aquest sentit, els edificis es convertiran en els bancs de proves de la investigació aplicada amb tot el seguiment posterior que açò comporta.

La sistemàtica vndria a ésser la següent:

1. Creació de coneixement...........................Teoria
2. Comprovació dels coneixements................Laboratori
3.  Transferències de coneixements................Projectes
4.  Aplicac.+seguiments dels coneixements.....Edificis
5.  Difusió dels coneixements........................Docència

Un bon exemple d'aplicació:

Fa un parell de setmanes va eixir el resultat del concurs que promou el Departament d'Energia Nordamericà mitjançant la competició DECATHLON 2009. L'equip vencedor d'enguany és reincident, doncs ja va guanyar-ne el de 2007. La finalitat és cercar el disseny més atractiu, eficaç i eficient d'un habitatge individual.

En aquesta trobada s'hi conjuminen equips interdisciplinars d'estudiants i professors, d'arquitectura i enginyeria així com també d'empreses que hi donen suport als prototips que s'hi presenten. D'aplicació a la parcel·la dels arquitectes, des d'una visió global, cal destacar-hi que
l'actual debat internacional arquitectònic pivota sobre com inserir els nous avanços tecnològics dins del disseny que hom anomena 'Green Architecture'. A tomb d'açò, els constructors (enginyers, arquitectes, investigadors i industria) tenim molta faena a fer. L'explicació extensa està a l'arxiu que vos he traduït, i aquí, després les pinzellades més reeixides del treball que us presente. Ajuda -també- el vídeo desat d'explicació sintètica del que han elaborat.
Aconseguir, com han fet, que la producció d'energia diària siga de 19 Kw/dia és atansar-hi certa autosuficiència. Recordem que és prototípic, però paradigmàtic, el model presentat.
El disseny interior és integral i integrat dins del concepte que persegueixen els membre de l'equip alemany capitanejat pel professor Manfred. Veieu el vídeo i n'observeu el mobiliari, els envans, els caus, desnivells i electrodomèstics........ 

L'estructura suportant és senzilla, la típica autoportant de peus drets, muntants i bigues transversals de fusta similar al sistema 'balloon framing' que veiem en les  pel·lícules de vaquers, però, és en la pell exterior, on es troba el quid pro quo de la QÜESTIÓ. Un mur cortina, d'alumini, normal al què se li ha afegit una superfície de panells, a mode d'escates, talment com les cases de fusta centreuropees i escandinaves, tot industrialitzant i actualitzant l'antic sistema.

PS: Vos emplace a llegir la traducció adjunta en l'arxiu de dessota que he fet del textos d'exposició de l'equip de la universitat de Darmstadt.



Transcric el text final original de la foto:

This application of high-tech elements like PV-modules in the façade has some special technical terms, we have to solve. In order to generate a façade, which functions working in all orientations we are forced to use amorph cells with good responding behavior to indirect radiation.

The angle of the cells towards the sun is optimized by the construction. For the single cell inside of the photovoltaic modules the best direction is vertical, due to reason of self-shading of the modules. The company Würth Solar supports us in the techical deevelopment and production and offers in innovative thin-film photovoltaic modules optimized for his façade-system.