Correu Blocs | VilaWeb.cat
BUILDERS
josep_blesa | BUILDERS | dimecres, 16 de setembre de 2009 | 03:29h

La màgia d'Arenys, la nostra Sinera, és l'AMOR.



L'amor a la gent. Al company, al que tens a la teua vora. Independentment del que crega i estiga disposat a escoltar, dir i fer. O no vulga. Democràticament. El civisme de defendre per a que diga allò que li vinga al barret. I puga expressar-ho. Pacíficament. El caminar junts i de la mà. L'abraçada filial. La de l'amic que vos coneixeu des de fa més de trenta anys. D'aquells altres que saps que hi són però els hi havies perdut la pista. I els altres que has conegut d'uns anys ençà i has col·laborat a fer aquesta màgia d'ahir.

Els companys populars que deixen que els teus fills puguen fotografiar-se amb ells. Perquè són bons professionals i molt bona gent alhora. Malgrat la molèstia que els puga suposar.





L'amor a eixe al paisatge, a eixa naturalesa, amb que hem contribuït a embolcallar-nos i moltes vegades volíem dominar.



Per què vols que aquesta gent siguen uns més en el món. No els del cul del sac. Perquè t'emociones quan veus negres, blancs i grocs agermanats. Impulsant la llibertat per a tothom. 



L'amor a la festa. L'amor dels amics a que t'ajuntes a compartir-la. A la trobada. A l'aplec.

 


Aquella que fa més de trenta anys vas resoldre a muntar -i guanyar- un dia que vas perdre en una votació d'una constitució malgirbada.

    

Quan veus les iaies i iaios encarar-se entre plors de dolors ajudades pels  néts, fills i company, plores amb ells d'emoció. I et gires avergonyit per no mostrar les llàgrimes i el teu amic i company també ho fa. I s'abraceu tots dos, perquè vos embarga el sentiment d'aquella dona que ve d'una convicció de llibertat antiga, duta amagada moltes dècades dignament.




I veus la riera plena gents de totes les edats vingudes de Prada del Conflent, d'Andorra i de l'Urgell,  d'Alacant i d'Alcoi, de Balaguer, de Valls i de Reus i de la Safor, del Priorat i del Tarragonès, dels Ports i de les terres de l'Ebre, d'Amer i de l'Empordà i fins i tot de ciutat de Mallorca. Els nous segadors.
----------------------------------------------------------------------------------------

I passetgen els dimonis i el seu foc. Les gralles i les dolçaines. I els tabals amb sons de pau. I sents la muixaranga d'Algemesí. 




I canta Titot, tot recitant sobre les notes melodioses de la seua robusta veu, acaronant-les d'amor i sentir comú.



Onegen els draps i les pancantes en metafòrica literatura antiga de la resignació. I els cors canten riera avall. I sonen els nous segadors. I la gernació els coreja i acompanya.

********************************************************

 

I les parelles d'enamorats transiten per la polsegosa rierada, amunt i avall, contant-se que, aquell dia, també van passetjat el seu amor. A la gent, al seu paisatge, als seus rius, als seus carrers.

Amb les nostres misèries però, sobretot, amb els nostres èxits.

 

Als que han n'assolit amb coratge i perseverança. Sense saber massa bé on anaven. En l'època en que la comunicació sense la xarxa cibernètica era superada pel contacte humà i personal. Per la literatura, el congrés i la convenció. 




La transpuança que ha generat la xarxa ens ha fet l'emergència de la societat decisiva. Mir, Roca, Ortí, Fornès, Martí (in ànimae) i la Sílvia féiem retrospecció del trienni internal que de tan ràpid que no sabem avenir-nos.
Hi havia la Xesca, Roser, Victòria, Marieta, Carme-Laura i un llarg etc. amb qui recorrem aquesta xarxa amical i d'amor fratern.

Han passat com una exhalació anys enrere. Hem pogut avançar en una dècada perquè hi havia molta faena amorosament feta darrere. Individual i col·lectiva. I tanta com en resta a fer !

I l'art contemporani i la bona literatura està amicalment entre nosaltres.

Quin millor passaport per a avançar?






I el dret a existir que ens empara, valentament.

 

Entre tots impulsarem uns a eixir del  fètid corral i als altres se'ns donarà la mà per unir-nos amb els primers. Sense espera: amic Pau Viciano !
Som flamencs. Neederlandesos.

I ho farem amb tot l'amor i l'humor intel·ligent que calga.

 

I deplorarem els intents a dividir-nos, com ens passà a València en els anys '80. I NO restarem incomunicats i aïllats. NI separats.

La 'valencianització' de la política principatina és el nostre màxim perill actual.

És lleig titlar de botiflerisme a qui va contribuir a crear i engrandir La Crida, o va estar en les cavernes de la incipient llibertat durant el final dels '80. Quan hi havia molt de desert a creuar encara.

Trenta hores intenses, vuit-cents kilòmetres i sols cinc hores de son bé han valgut la pena !

Enhorabona perquè heu fet molta màgia tots plegats !

 




   

josep_blesa | BUILDERS | dimecres, 2 de setembre de 2009 | 22:01h
Avui hem rebut un correu de contestació sobre el qüestionament de la nostra NO ADMISSIÓ en el concurs de Shelters (refugis) promogut per Google i el Guggenheim Museum.

És una contestació generalista i no individualitzada com pertocaria a l'esforç esmerçat.

Segurament no han sabut 'llegir' que aquesta proposta no requeria d'aigua, ni de llum exterior, sinó que l'auto generàvem nosaltres mateixos. L'aigua de pluja era emmagatzemada i la llum era generada mitjançant el sistema registrat de cintes de teflon de vent ideat per un jove investigador nordamericà. Precisament vam fer evident això mateix. Que encara que estiguera a tocar de la 5ª Avinguda de NY era ubicable a qualsevol lloc del món.

 La nostra proposta tenia interioritzada la pruïja de la 'everywhere/arreu' que el lloc no fóra determinant.
Ells, puc suposar que en veient tot d'aigua i llums han descartat joiosament sense parar-se a meditar, què els estàvem proposant.

Complíem i complim tota la resta d'ítems, i els de sostenibilitat n'eren el plus. Sols per la directriu indicada ja hi haguera calgut d'incloure-la.

Uns altres en parlaven banalment d'ecologia però sols d'una manera formal. I ací s'acaba el discurs-plany.

El concurs era homenatge al gran Frank Lloyd Wrigth. Recorde que King Vidor feu una pel·lícula que em deixà ben marcat des de ben jovenet: El Manantial.

The Fountainhead (El manantial) feia una defensa d'en Wrigth en una època anterior en què ell havia estat malvist als USA per qüestions de faldes i extravagàncies diverses i caigut en desgràcia i sense encàrrecs. Hi havia també barrejada la caça de bruixes macarthianes anticomunista front a les qüestions preguerra freda.....ara que sé una miqueta d'anglès -no massa tampoc- vos he traduït una miqueta del que diu Howard Roark / Wrigth (Gary Cooper) en la seua defensa.

sI
Hi ha una fonda discrepància ètica en aquest discurs: els arquitectes, com qualsevol professió, treballem i ens dediquem a gaudir del que fem, però és indestriable de la societat per a QUI / i amb que TREBALLEM.

En aquella època també s'esdevingué el famós afer de Dalí i aquell disseny de banyera recoberta amb una pell d'òs d'una botiga de la 5ª Avenue que acabaria en els tribunals.
 
 

Al llarg dels temps, hi ha hagut homes que obriren nous camins armats sols amb llur pròpia visió.

Els grans creadors, pensadors, artistes, científics, inventors, estigueren molt sols contra els seus contemporanis.

Cada nova idea fou rebutjada, cada nou invent fou denunciat i perseguit, però els homes amb visió de futur continuaren endavant. Batallaren, sofriren i pagaren, però van véncer.

CAP creador impulsa un desig de satisfer llurs germans.
Ací discrepe moltíssim . Els seus col·legues i germans odiaven el present que els oferia. La seua veritat era l'únic motiu. El seu treball l'únic objectiu.

Ell sostindria la seua veritat contra tot i contra tothom.

Amb la seua integritat per bandera única. Vivia per a si mateix, i tan sols per viure per a si mateix va ser capaç d'assolir cotes que són per a la glòria de la humanitat...


Dessota us dese el que m'han enviat i un altre vídeo amorós.
josep_blesa | BUILDERS | divendres, 28 d'agost de 2009 | 01:50h
Un magnífic Slideshare. Vos el dese per a que repensem allò que ens explica d'una manera senzilla.
De vegades estem tan col·lapsats amb el tren de vida que portem que perdem la perspectiva més àmplia. Me l'envia un amic i l'he reconvertit, apropiat i manllevat. Supose que l'autor no li sabrà malament. De fet vull fer honor a l'autor anònim. Gaudiu-ho fins al final. L'incloc dins de la categoria BUILDERS, tot i que bé podria ser en la de COLLABORATIONS.

josep_blesa | BUILDERS | dissabte, 22 d'agost de 2009 | 05:03h
Traït d'antuvi pels amos
Traït per llur cobdícia.
Traït per llur ignorància
Traït aviat per obrers falsos


Traïts i enganyats, tots, pel gestor.
Traït i bandejat pel nou constructor.
Bescantat, jo, per l'administrador.
El fill de puta fiu de foragitador.

Passeu pressupost i rebaixeu !
Sa maquinació no passa trellat
Els estúpids paletes n'accediu.
Creient-ne, podríeu fer l'engalipat.

Vos hi tinc ben apamats, tothom a fita.
Munteu bastida, a set jorns us fa figa.
La seguretat, que l'ataülle la Rita.
En una setmana, en Marsell, l'elimina.

Els hi clausuren bastida
El marro se l'enduu Paquita.
Vénen a muntar-ne d'europea.
Se'ls n'hi va, al juliol, paga d'extra.

Escateu-ne capes de frontera.
Trobeu que és feta de barreja.
Rajoles, guix, calç i pedra:
calcària, foguera i maresa.

Foteu-vos ara, que la còpia
no tenia l'entrellat de burxada,
tampoc neteja a mall i maça.
l'escarpre, vos se'n torna aspre.

Piqueu-ne panys, vos hi demane !
Pensàveu colar, d'interior, l'algeps,
per comptes de guix i alabastres?
I n'hi trobem l'enganyifa de bufes.

Solta del parament, una sola, de capa.
Pressupost n'hi feia tres, de capes,
per a fer-ne una de nou mil·límetres.
On creieu que posen les grapes?
Això, em dius, n'és molt costós!
Torna-hi a abaratir cap pressupost!

Ni pedra ni argila enganxa l'algeps.
Ara, aneu-hi pets. Haver raspallat adés!
Creus que passaràs guix amb ciment?
No veus que no t'hi lliguen, dement!

Trau-n'hi polsim. Traieu-ne d'unió, el pont.
Humiteja, adesiara, esponja i parament.
Traieu de llindes i llindars, sanefa i moltlures.
Traieu cèrcols i reconstruïu voravius.

No sabeu fer motles, ni fibra de resina.
Heu d'amollar pasta que vos escanya.
La setmana que ve, vos plantaré cara.
Ull viu: trepitgeu per barana i bardissa !

Demaneu certificació, us cal liquiditat.
Certificareu ordres i llibre, crua calamitat.
No hi haurà certificació, vos arruïnareu.
Muntareu merder, vos hi despatxareu.

Vos faré callar dessota l'estafa.
Se l'haureu d'enbeinar. Maldestra.
Acabareu rialla. Sou de rualla.
Excuseu la perversa rondalla.

L'administrador, cap d'enganyifa,
prest, anirà a raure al mig de via.
No seràs al primer que faig xixina.
Malgrat ser, servidor, de bonhomia.


Emperò, enemic de badoqueria.


   



 
 

josep_blesa | BUILDERS | diumenge, 2 d'agost de 2009 | 02:52h

De sempre he barrejat les temàtiques fent del bloc un melting pot.
Pura, que és molt més organitzada i endreçada que un servidor, ja inicià aquest bloc creant-hi una mena d'índex categòric en funció de l'autoria i la temàtica exposada. 
Aquesta setmana he començat a reordenar per categories, i hi n'ha nascut una de nova que he intitulat BUILDERS, subtitulada Learnig by doing (aprenent, tot fent) seria la traducció.
Aquesta temàtica de la construcció, en parlarà dels què, on, com, i quan construïm. Punts específics. Tractaré de minvar-ne la llargària, contràriament a com ho he vingut fent normalment. Sóc conscient de l'espessiment d'alguns apunts i el cansament tediós de llegir sobre un tema que us agafa de ben lluny, al què vos he sotmés en alguns casos. Tanmateix tothom hem d'adobar alguna cosa o un altra a casa. Un aparell, una façana, una finestra, etc. Tractem d'abaixar a la realitat quotidiana. Allunyar-nos de les grans frases dels arquitectes i llurs exègetes.

La condició constructora fa qüestionar-nos problemàtiques del món arquitectònic.  No pot haver-ne bona arquitectura, crec, si no hi ha bona construcció. Això no vol dir que, el es diga, siga una solució bona ni única. Pot haver-n'hi alternatives millors. Algunes solucions aportades són provinents d'errors comesos, abans, per un servidor. Per això s'hi reclama que aporteu les vostres experiències. Augmentant-n'hi la retroalimentació mútua.

La base  teòrica d'açò naix -també- arran la problemàtica sorgida amb la remodelació dels estudis universitaris des del Pla de Bolonya. En el qual, ens temem, que hi ha una major especialització dels estudis i una deriva envers un coneixement més superficial de cadascú, no profund, com se'ns ha volgut vendre. L'excusa de rerefons: cal una major imbricació entre universitat i empresa.
El resultat social: Sabrem menys de més coses, és la meua creença.
L'educació, com la societat, és un sistema.
Copiar fites reexides als EUA bàsicament d'investigació, comportaria copiar també certs subsistemes socials interns estadounidencs que fan que l'entrellat americà funcione, més o manco. Copiar això sense els altres ítems ens conduirà irremeiablement a un fracàs generalitzat del propi sistema europeu.

Començarem amb un tema senzill, aparentment:

Com rehabilitar els panys i elements d'aquesta façana totalment malmesa......




 en aquesta altra?



 
Dellà de la REGLA DE LES 3 R, n'hi ha un valor de coneixement i experiència dels antics gens menyspreable a l'hora de projectar de nova planta. Les construccions ens parlen de com han funcionat al llarg de la seua vida.
 
Farem una descomposició per elements d'aquesta façana.

Veure-hi el "Vull llegir més..."
josep_blesa | BUILDERS | dijous, 30 de juliol de 2009 | 03:04h
1. Les tecnologies electrònica i digital, reconduïdes en domòtica, com a amigues.


http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/7348940.stm





i 2. I a l'exterior amb el següent projecte:






Kiefer Technic Showroom, Bad Gleichenberg, Austria..
by Giselbrecht + Partners ..

here more information..
and here ..

flickr

josep_blesa | BUILDERS | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 19:52h
Ahir va fer una onada de calor que apujà el termòmetre a vora 40°C, la façana està orientada a migjorn, per tant està tot lo dia pegant-li el sol. Hem decidit de començar a treballar a les 7'00 del matí per tal de minvar els seus efectes. Ahir un dels obrers va tindre un torbament o lipotímia. Sort que anava enganxat a l'arnés. Hem ordena de col·locar, a més a més, dues línies de vida al llarg i alt de la façana que fa més de 30 m. d'alçària. Per a tindre una idea vos dese els següents vídeos.

  

  http://www.youtube.com/watch?v=ONTcRc1BzfY


Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats