Un consell amb estima vos done.
|
Indiscreet window Un consell amb estima vos done. Avui fa nou mesos exactes que vaig editar la darrera entrada a l'antic bloc. Una setmana aproximadament abans de que complira els seus tres anys d'existència. L'adhesió al món blocaire naixia per posar un petit granet de sorra en l'emergent món d'internet. Un món que traslladava la vida real al virtual. Virtual, és un mot que m'és desagradable, per la proximitat a irreal. Quan em sembla que és tot el contrari. La realitat quotidiana que no apareix en els grans mitjans de comunicació de gran abast públic, sinó com a notícia cridanera de portada i amb finalitats d'esquer. En darrera instància lucrativa. Emergia també la societat entre la qual visc. Enxarxada. Anys i panys amagada. Aquella que conforma la mostra del laboratori mundial en què vivim. Aquella que quan s'alça, un hom saluda amb un bon dia majoritàriament, i també en d'altres idiomes. Fet des d'una perspectiva fotuda com és la ciutat de València. Tan desconeguda i poc explorada per la resta de la seua societat a la qual està adscrita socialment i cultural. Parlar de la ciutat en què visc actualment, amb els seus fracassos i dels seus èxits. Amorosament. Sense mala fel i intentar-ho des d'un punt de 'racionalització' en la seua problemàtica particular. Sempre amb un punt de connexió amb el pensament internacional. Amb la idea que en molts casos, són localismes, que tenint una bona caixa de ressonància mediàtica i, que per ço, s'esdevenen 'internacionals'. Lligant amb el paràgraf sobre la meua ciutat hi havia la pruïja per relligar esdeveniments i circumstàncies que tenien la seua correspondència en d'altres societats culturals i ciutats d'arreu del món. Per veure que no som tan diferents i que les problemàtiques són mundials: però les solucions són ad hoc. La transculturalitat i la diversitat. El cas per cas. La condició professional del seu titolar també calia que emergís. Aportar experiències i coneixements adquirits per la pràctica estudiantil i professional. Com a empresari i com a obrer del disseny i de la construccció. Disseny i construcció. Gestió i administració de recursos. Sempre tan deixada de banda per blocaires generalistes, que sols troba ressó en grups blocaires professionals bastant entotsolats. Aquell bloc estigué força pixelat per la relació amb L., doncs la relació de quasi set anys, acabà tot just quan acabà el bloc. Amb això es pot entendre que, eixa relació humana i d'estima, està lligada a l'esdevenir sentimental de les persones que confegim els blocs. Havia detectat eixe pudor i respecte a la intimitat a Vilaweb. Tampoc calia fer bandera del tema a la contra. Per tant es va posar el tratge de pallasso en moltes ocasions. Però en un medi prou literari com MesVilaweb, eixa preocupació era absent. No es podia copsar ni veuria la realitat si ací no es sentia, manifestava l'alegria, l'humor, el sarcasme, ni es feia l'amor i s'expressava a les persones del teu voltant. Per això vaig decidir que l'afer de la trencadura de l'amor es fes públic. Per humanitzar. Ara, he après de la discreció. A colps. S'hi esmercem, doncs ja no hi cal. Hem madurat, crec, individualment i col·lectivament. Mesos abans vaig protagonitzar un desagradable afer amb Anna, amb qui no vaig saber capir en tota la seua bondat. A qui, des d'ací, li retorne un bes i una nova abraçada a ella i Mortaldel·lo. Enquadrant-la, erròniament, en el seguit dels neonoucentistes actuals. Entrecreuada amb uns mails d'amenaces de mort de què vam estar víctimes Jordi Carbonell i un servidor. Això palesava la importància que adquiria la informació personal vessada al ciberespai. Fa molts anys vaig llegir una definició de cultura que se'm va quedar gravada: Cultura és allò que resta quan tot s'oblida. Mai no he fet públiques les dades del bloc i, tanmateix, avui ho faré, el d'aquell, pel que té d'informació. No pel d'important, doncs hi ha altres molt il·lustres que ens deixen a alçada del betum. Aquell bloc es va 'abandonar' amb 110.000 visites. Avui en té uns 131.025. Aproximadament 21.000 entrades llegides en 9 mesos. A una mitjana superior de 2300 visites mensuals i sense actualitzacions. Segurament la definició de cultura aquella ha quedat antiquada amb internet. Doncs ací es recorda tot. La cultura, el traslladar la vida a un suport, sí que comença a quedar no oblidada entre els bits, els electrons i neutrons de la matèria. I en una societat, com la nostra, sense poder polític efectiu, és una bona notícia. I els déus me'n guarden de creure que el que un servidor hi transmet tinga res a veure amb el sentit del mot amb majúscules. Ompli de satisfacció que les referències dels apunts més llegits siguen una mena de totxos arquitectònics. Vinguts, possiblement des de cercadors generalistes. Quan era estudiant a la Politècnica de València era desèrtica la informació tècnica. I per això aprofití per omplir una miqueta el buit que encara persisteix. Per als nous estudiants i col·legues. Humilment. Vuit de les entrades més visitades superen el miler. En parlava de trobades físiques i reals. Del meu club de futbol per inserir-lo en el l'imaginari col·lectiu des de la seua prostitució violenta mai no explicada. Amb dades i viscuda en primera persona. Per reflex en d'altres als què els podia succeir. Normalment no tot és fruit de la casualitat. Les dades són al 'Vulll llegir més..." a mi em sorprenen, pel caràcter de vivesa que amostren. Supose que es deu, al remat, que el que fem tots plegats tragina una forta dosi de:   Els humans i els altres éssers experimentem la vida mitjançant els nostres sentits. Les experiències més reeixides nodreixen els sentits. I quan més n’usa, més complerta n’és. El sexe és l’activitat que n’usa de tots. Tacte, gust, l’olfacte, l’oïda i vista. L’amor, encara més. Els sintetitza i neuroconnecta a tots els allà presents. En les nostres activitat preferides gaudim d’ells inconscientment. Sense adonar-nos-en. Passejar per la vora de la mar de bon matí, és un bon exemple. Hi veus el blau fosc de la mar encalmada, la remor penetrant de la mar que colpeja des de l’horitzó, l’atzur despereant-se del cel, els verds de la vegetació terra endins, el tacte tou de la sorra que petges a cada passa. El gust salobrós de la brisa i de l'aigua marina en els llavis. El contacte de l’aigua freda encara que colpeja una volta, i una altra, contra els teus peus. El rompent de les petites ones contra la platja. La meditació personal. Tots i cascú tenim una idea de benestar. De bonança. I difereix d’uns als altres. Uns s’estimen més ser autònoms, i pagar-los. D’altres ens estimem anar en companyia per eixa platja. És més agradable perquè corprén aquells sentits de què parlàvem adés. Tots, però, sense exclusió quan marxem de vacances el que fem és anar a la recerca d'altres sentits. Deixar aquells que han estat pressionant-nos i evitant-nos de viure’ls de manera relaxada, plaent i intensa. No mediatitzats per l’estrès diari dels dies faeners, els embussos, trànsit, i els desplaçaments a reunions que no tenen una veritable importància. Sols, entesos per tothom, com a actes de presència. Tenim mala consciència de no dedicar el temps necessari per a crear conjuntament convivències amb la parella, els nostres fills, amics, família, etc. L'original me l'envia un amic, JM. Una gran persona. El diumenge, pres d'un estat malenconiós, el vaig refer com a pràctica de l'audivisual. Per a aprendre tot fent. No em va agradar després de penjar, i l'he tornat a penjar avui. Avui també plou copiosament. Filosofia amb sabatilles d'anar per casa. Espere que vos agrade. Kissos per a tothom PS: no debades està PENJAT.....Γ..... en la categoria d'HUMOR. De la discreció Bonjour, belle gare ! Dernière indiscrétion de ma part. Elle s'est terminée! Et deixaré entrar en els meus somnis si tu em fas lloc en els teus. Bob Dylan Preguntava una parella un savi: - Què podem fer per a que el nostre amor perdure? I el savi els en contestà: - Ameu tots dos junts d'altres coses.  Em telefonen R.J i L. B. per a anar-nos-en a fer una copa al Lisboa. Ells també són col·legues i amics. Hem xerrat de la ciutat, de Calatrava, de com es va contractar la rehabilitació del Mercat Central d'una manera escandalosament digital , tot imposant des del ministerio el projecte d'un col·lega molt lligat al dit òrgan gubernamental radicat a la Castellana madrilenya, etc. Amb la malallet que supura R.J., doncs hi va participar en el 'concurs-tapadora' i el temps que (ens) fan perdre en aquests casos!Conten qui han estat allà, del desconeixement del Modernisme d'ací del col·legueta madrileny i les classes particulars a les què li han hagut de sotmetre els arquitectes lligats a Mercats municipals, tot pel xantatge monetari fet des d'aquell lloc de ponent per a portar endavant l'obra. I que si no, era impossible. De la dedicació, encara, en aquestes dates d'estiu i la calitja que cau. S'hi han afegit unes amistats que són decoradors/es que també hi han ficat cullerada, sobre els dits temes. S'han polaritzat una miqueta les posicions. En això una d'elles, molt graciosa, ha contat un acudit que ha trencat l'enconament i l'ha desfet amb rialles. I l'explique per que m'ha semblat ocurrent i oportú: Un dia, un arquitecte, va creuant el carrer i una granota el crida i li diu: "Si em beses, em convertiré en una bella princesa" L'arquitecte s'ajupí i la va recollir, ficant-se-la dins de la butxaca. La granota tragué el cap de la butxaca, i li repetí: "Si em beses, t'he dit, que em convertiré en una bella princesa i m'estaré amb tu una setmana sencera". L'arquitecte la tragué de la butxaca, la mirà, somrigué i la tornà a ficar dins de la butxaca. La granota, llavors cridà: "Si em beses, em convertiré en una bella princesa, m'estaré una setmana amb tu i faré el que tu vulgues". De nou, l'arquitecte la tragué de la butxaca, la mirà, somrigué i la tornà a la butxaca. Finalment, la granota emprenyada, li preguntà: Però, bé, què passa?, no m'has escoltat dir que si em beses em convertiré en una princesa i m'estaré una setmana sencera amb tu i faré el que vulgues?. Aleshores per què no em fas un bes? L'arquitecte li respon: mira, jo no tinc massa temps per a tindre una princesa, però una granota que parla mola d'allò més! Continuem avançant a camallades en el disseny. He escrit aquest petit extracte d'acompanyament. M'agradaria que col·laboràsseu en millorar la nostra participació en el concurs del shelter que promou Google i el Guggenheim. Vos necessitem per criticar-lo. Òbviament el film és un conjunt de retalls, doncs no volem revelar el bo de moment. Us l'hi desem per a fer-vos-en una idea. El text que vos hi dese sí que sembla que serà el definitiu amb les modificacions que ens podreu fer. S'ha fet a corre-cuita. Tindrà errors i manca poètica. ------------------------------------------------------------------------------------ Si voleu passeu al "vull llegir més..." Gràcies de bestreta, no es talleu amb la crítica, si us plau, ara o mai !  1.
2. i 3. La música: Disaster in Barcelona (grup 4 West) L'arribada, com sempre, tardana la sala del menjador és plena un mig envà ens en separava, a l'altre costat, estirada hi ha la teua cadira, on s'escampava un xiquet reposadament quiet , ets tu, et guaite repetidament, l'espera del bacallà al forn triga no tinc desfici ni massa gana, o sí, famolenc d'escoltar-vos salude el teu veïnat, em mires tu fas com si et sorprengués retorne al meu rogle, impacientat, et conec històries que han explicat. Veritable important persona. Important persona veritablement. Persona veritablement important. Mentre ton pare ens anava endinsant en la demiürgia dels mots, tu guaitaves com dient, jo sóc el prota de la història i ja m'ho sé tot de la voltes que ho he vist i viscut. Acaba la vetlada del tot, te'n vas amb els pares i la germana a l'habitació de l'entrada, a la planta baixa de Ca les Senyoretes. A fer nones. Dorms mai o fas vigília sempre ? L'endemà, havent desdejunat, ens tornem a creuar. Com eres el prota ens acomiadem per a retrobar-nos en un altre lloc. Tu que viatges tant ! En el vídeo tu estàs assegut a l'esquerra, davant, mirant gesticular el papa. Encara no hem après a comunicar-nos amb tu. Ni a entendre't, sols a interpretar-te. En l'altre vídeo que t'hi dese, el papa parla de tu. Al matí següent: no podia pagar la meua estància perquè algú, amicalment, se'm va avançar la nit anterior. Tenia el fort impuls de demanar que ens feren una foto junts, sense els pares ni la germana. T'havia pensat anit en la meua habitació. Li ho comente tot desdejunant a l'Osser, i em diu que tranquil que no m'amoïne. Sempre tan poc quiet, jo, tan impulsiu ! El prota i jo, però eixa vergonya que ens inunda als majors em fa retindre'm. Ara que has marxat a les estrelles em penedisc. No ho saps prou ! ................................................................................................ |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS NOSTRES ENLLAÇOS
HIGH TECHNOLOGIES
MATERIALS
NEWS-INFORMATION
OTHER ARCHITECTURAL BLOGGS
OTHER BLOGGS
VÍDEOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
