|
ARCHITECTURES  We are going in final work process........fast, fast, quickly..... !Three volums interact among them. Auditorium more theatre and one small concert room. Three underground floors for parking. We still need to design the ground. We have a lot of gradient between streets for a good planning. It's very difficult to get it ! Here the slider in the middle of process.  Competition launched to design Dundee V&A11 January, 2010 An international architectural competition has been launched to design a landmark building for the Victoria & Albert Museum in Dundee. The £47 million project – a centre for 21st century design in partnership with Dundee University - is part of a regeneration scheme for the city’s waterfront. The site for the new building will extend out into the River Tay. “We want to find a design team that can deliver a world class building fitting for such a high quality project,” said Mike Galloway, director of city development for Dundee City Council, which is backing the project. “A two-stage architectural competition is about to be launched and we expect to have interest in this project from prominent architects and designers from around the world.” The V&A at Dundee is due to open in 2014, hosting a range of exhibitions and events with some of the content provided by the V&A. Funding will come from the Scottish Government, other public bodies and private donations. scotland’s culture minister Fiona Hyslop said: “The V&A at Dundee will boost the city’s - and Scotland’s - reputation as a thriving centre for the creative industries. “The Scottish government has put on record its strong support for this exciting project, so I am pleased to see the partnership making good progress. “I look forward to seeing many innovative and high-quality designs coming forward.” V&A director Mark Jones said: “The creation of the V&A at Dundee fulfils the V&A’s aim of sharing its collections, exhibitions, skills and resources, reaching new audiences and giving access to more people nationally and internationally.” A feasibility study on the scheme predicted that the V&A at Dundee would attract 500,000 annual visitors to the city, create up to 900 jobs and add £5.7 million output to the Scottish economy. Details of the competition will be published in the Official Journal of the European Union (Ojeu). Read more: http://www.bdonline.co.uk/story.asp?sectioncode=426&storycode=3156074&channel=783&c=1#ixzz0cnJeehxW  Ara ja podeu saber la municipalitat a la qual s'adreça el polisportiu anterior, en aquesta solució ja definitiva. Què vos sembla el primer esbòs? Fa uns mesos vam participar en un concurs internacional. POEMA VISUAL ARQUITECTÒNIC. Heus ací el resultat:  Aquesta és la nostra proposta per al concurs promogut per l'IVVSA a la Pobla de Vallbona. Haig d'esmentar i agrair l'esforç intens desenvolupat per totes les persones de l'estudi en aquesta recta final per a poder arribar-hi en temps. Soterrada hi ha una forta proposta d'autosuficència però les bases concursals no deixen expressar-ho contundentment. Els textos en parlen a doll, però no ha estat possible ser molt més explícit per tractar-se d'avantprojectes. La forma avui, tota sola, no té cap esdevenidor. Recorda 'l'art per l'art" dandista del XIX. Promoció de 50 habitatges de lloguer per a persones grans, minusvàlids i famílies joves. Hi ha la llavor intestina de desenvolupar-lo en tres fases d'edificació i una quarta per als elements comuns. Doncs sabem -off the record- que no hi ha diners per a fer-ho tot d'una. Com es tracta d'una parcel·la periurbana: hem intentat de crear els blocs d'habitatges al voltant d'una plaça pública, d'encontre de tots els veïns, amb forma aproximadament triangular. Amb creació de passeigs, òbagues, solanes, piscines, parc infantil, etc. Lloc on propiciar la trobada entre les persones que hi viuran.  La topografia és una miqueta en pendent amb un desnivell aproximadament d'uns tres metres entre la part del nord i el sud de la parcel·la. Per això funciona en dos nivells. El superior al nord que acull els blocs 1 i 3, i la part inferior que acull el bloc 2 i els accessos a les plantes semisoterrades d'aparcament i trasters.  La tipologia de bloc s'ha disgregada per a augmentar el ventall de possibilitats: Planta baixa dedicada a persones majors i minusvàlids són hbitatges adaptats i d'accessibilitat plena d'un o dos dormitoris. Sútil : 40-45 m2 Planta 1ª : habitatges símplex de tres dormitoris Sútil : 70 m2 Planta 2ª i 3ª : habitatges dúplex de tres dormitoris Sútil : 70 m Si voleu conèixer més dades i perspectives de la proposta passeu al "Vull llegir +"  VAIG DESAR UN COMENTARI EN UN BLOC D'ARQUITECTURA AMERICÀ FA 9 MESOS.I ARA M'HAN CONVIDAT A SINDICAR-ME I PARTICIPAR-HI AMB ELLS, SEGONS UN CORREU PRIVAT QUE ACABE DE REBRE'N.QUIN MÓN AQUEST, EL DE LA XARXA !ÉS BRUTAL.Chicago Spire Caisson Construction
The Chicago Spire is a supertall skyscraper under construction in Chicago, Illinois. The skyscraper will become North America’s tallest free-standing structure and the world’s tallest all-residential building, eventually standing taller than Chicago’s Sears Tower and New York’s upcoming Freedom Tower, as well as Toronto’s CN Tower. The building was designed by Spanish architect Santiago Calatrava and is being developed by Garrett Kelleher of Shelbourne Development Group, Inc. The Chicago Spire is scheduled to be completed in 2011 with 150 floors.
Originally announced in July of 2005 by Christopher T. Carley of the Fordham Company, the project was supported by many Chicagoans and city officials. After several months of development, Carley failed to acquire necessary financing and the project was taken over by Garrett Kelleher of the Shelbourne Development Group. Three major revisions have been made since that time. Work began in June 2007 and in preparation, a cofferdam over 100ft wide and 120 ft deep will be installed that will later act as a foundation for the building. These are some photos of the early stage of construction. And all I can say is – that’s a big hole. In the background of the last photo, the Trump Tower construction can be seen in the background.
5 Responses to “Chicago Spire Caisson Construction” Ací teniu el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=kNgbSukEUHk&feature=player_embedded Aquest apunt està íntimamant relacionat amb aquest altre que vos vaig escriure en l'antic bloc. En parlava dels esforços heròics d'una sèrie d'arquitectes a Londres, entre els que es trobava Zaha Hadid per eixir de la teranyina ideològica que hi havia creat el postmodernisme. Una mena de tenalla amb dues palanques: l'europea de petjada italiana (Aldo Rossi, G. Grassi, el nostre O. Bohigas, etc.) que anomene tendenzziós (de tendezza) i l'americà (Charles Moore, Colin Rowe, R. Venturi, etc.) de resignificació icònica, però buida. Joan Fuster deia que els fracassos no s'improvisen, per la mateixa regla de tres:Els èxits, tampoc. El text següent, que he manllevat d'un bloc americà, crec que paga la pena. Pot ser siga una miqueta extemporani però està força documentat. La meravella de la xarxa, en què et pots trobar informació eficient d'una peça propera, més aviat a l'altra banda del món que l'entorn mediàtic proper t'oculta, per les circumstàncies que siguen. La humanització i personificació de la universalitat. He remembrat els treballs d'anàlisi de Manuel Solà-Morales, Joabn Busquets, M. Domingo, A. Font i J.L: Gómez Ordóñez, per urbanitzar i relligar aquell tros, dit aleshores ' Sector de La Ribera Oriental de límit de no-ciutat pels anys '70. M'he sentit reconfortat. Sé que molts han blasmat sobre aquest entorn en contra a causa de l'especulació que s'ha produït esbandint molt de persones curtes de recursos producte de les onades d'immigració dels '50 i '60 que hi vivia. Res a veure amb la malifeta i malpensada causa d'El Cabanyal. La mancança de trava social entre uns doblement castigats (als 60' i als '90) i els altres que ja venien molt travats des d'antic i, fins i tot, independents de l'urbs metropolitana. Vaja com si diguéssem el barri de Gràcia, per posar-vos-hi un exemple als barcelonins. Aquest és el text i el vídeo que presentem al concurs de Google i Guggenheim Museum. SELF-ONESELF There’s more than just study and sleep. One’s own social responsibility of resources. Through natural elements such as water, light and wind, we reach autosufficiency. The light will come from the“WindBelt” and electricity will flow through the photovoltaic roof. The rainwater will be drained
to become potable water. Bed and table are rotary. Table will have two
functions: studying and eating.
Hem decidit de situar-lo prop de la riba de l'estany del Central Park. A escassos metres de distància del Guggenheim Museum. Crec que hem sabut fugir de la mera composició arquitectònica. Inserit-ne més qüestions tècniques i d'autosuficiència. Hi hem fet, tanmateix, una clucada d'ull a l'època neo-plasticista del Wright arravatat i enamorat de l'esposa d'un client, fuig amb ella cap Europa deixant-ho tot arrere a Amèrica. Malgrat tot seria reemcimbellat de nou per l'avantguarda holadesa i el Bauhaus d'aleshores. Dels 9'30 metres quadrats màxims de superfície tancada útil hem intentant discriminar funcions amb els dos volums paralel·lelípeds. Un per a funcions d'higiene (wc-dutxa-pica) i l'altre per a zona de vida interior (dormir-menjar-estudiar). Com la superfície era esquifida hem assajat d'estirar-la tot creant una zona exterior a partir de pivotar una paret que es convertís en terrassa recolzant-se en el banc dels passejants. Al seu interior alberga la taula i les cadires de la terrassa. Passadís i terrassa conformen el nexes i connexió amb l'exterior per a estar-s'hi. La coberta recollidora d'aigua i d'enegia relliga el conjunt de peces soltes. Les emmarca. Les bases del concurs incidien molt sobre la mancança de fluid elètric i d'aigua, i això ens ha esperonat a pegar-li la volta. Tindrem llum i aigua. Fer una cèl·lula on es poguera viure-hi. El jurat diu: sols dormir i estudiar. Nosaltres podem esmenar-los la plana: Menys NO -sempre- és més. Més amb menys, potser, és millor.
Si voleu veure el vídeo paseu al "Vull llegir més ..:" PS: ens agradaria conèixer les vostres crítiques, per a millorar-lo, afanyeu-vos perquè el volem presentar la setmana vinent. La funció bàsica dels concursos és la de plantejar-se reptes que després podrem aplicar-los o no. Com l'acudit aquell: - ens encisa presentar-nos a concursos i perdre'ls. - I guanyar-los-en? - Això deu ser l'òstia ! Gràcies, de bestreta, per la col·laboració ! Malgrat la croada iniciada per professors d'escola i opinadors arquitectònics, a un servidor li continua semblant un dels grans de finals del XX i de principis del XXI. Anna ens va fer unes acotacions que ens han vingut bé per a repensar una miquiüa el disseny. Hem retocat la coberta, que hem perllongat. Ella ens deia que era massa aerodinàmica. Hi ha una idea materilitzada per la coberta:aconseguir que siga -l'habitatge- el més autosuficient possible. Amb la qual cosa perseguim recollir el màxim d'aigua possible i tindre-la el màxim d'exposició envers el sol de la vessant encarada a migjorn (sud) on posarem membranes fotovoltàiques. El que passa realment, al meu parer, és que funciona a l'inrevès. La coberta per la part de la façana de davant, en la regla general dels projectes, és la que s'alça, però ací funciona al revés por l'orientació. La que s'alça és la del darrere. Això, potser, siga allò xocant del disseny. Tot i que no es veu massa, la planta soterrani té diversos espais per a ubicar la maquinària, magatzems, etc. requerits per assolir els objectius -adés esmentats, entre d'altres- de major autosuficiència. Hi viuran persones majors que ens agradaria que arribassen a tot arreu, per això hem inserit la rampa i l'elevador interior a l'habitatge, per a que tothom puga arribar a totes les plantes del mateix. També Roser ens féu una al·lusió sobre l'ús perllongat de les persones que anem perdent facultats, com més va, més. Hem fet un intradós (part vista de la coberta) amb un disseny escacat. Les finestres de la piscina del passatge dels cotxes les hem engrandit per a que il·luminassen, encara més, el pas soterrat. Amb el què hom pot veure les persones nadant des de eixe carreró obert per ambodós costats. També el carreró rep la llum -matisada- pels entreoberts dels taulons de bengué o ip del terra de la terrassa davantera. Crec que ha agafat un aire força més 'japonès' que ja en tenia. Almenys el sketch-up que ha muntat Emiliet va millorant. Hem introduït una música de jazz de Acoustic Project. Vos dese el vídeo en el "Vull llegir més..." En el lliurament del primer post PETER ZUMTHOR (I) -que teniu enllaçat- vaig fer un petit esquema per a endinsar-nos en el pensament i pràctica d'aquest arquitecte suís guardonat enguany amb el premi més important d'arquitectura que es concedeix a tot el món. Les crítiques americanes, han estat molt radicalitzades entre els opinadors mediàtics, què ens porten a reflexionar sobre aquest fet. De fet, fan emergir el malestar regnant i les diverses preses de posició davant la realitat. Primer creen un terreny enfangat de debat contraposat induint-hi dos pols -falsament i maniquea- irreconciliables en els pressupòsits, en les realitzacions materials i els resultats socials. Cercant que es consolide un estat d’opinió contra la variabilitat i diversitat qualitativa i quantitativa de les arquitectures. Perquè un estat d’opinió així és molt fàcil de crear -mediàticament- i molt difícil de contrarestar. Ni que siga, com és el cas, amb poc de sentit, més enllà de consolidar posicions personals. Com provarem a esbrinar. Els dos pols de tensió són, d'una banda els arquitectes ignorants i de l'altra els arquitectes polítics. I açò és traslladable a tants i tants camps de la condició humana. És una mena de reglotada d'aquell debat del XIX entre els artistes de l'art pour l'art i els compromesos amb unes causes socials. Debat que és un parany, perquè tothom som polítics -per acció o omissió- i tothom, en cadascuna de les nostres accions, induïm unes maneres de fer intencionals. Àdhuc els nihilistes. Hi ha qui creu que per estar feta una acció per una persona compromesa socialment política té el salconduït de la seua bonesa social. Hi ha qui creu que qui no fa bandera de deteminades posicions polítiques té un resultat menys eficaç socialment. Posarem uns exemples contundents en la gran art del nostre temps, el cinema: John Ford i Clint Eastwood. Dos personatges manifestament (conservadors), sense ideologia social (progressita), però quina potència social !. Algú creu que el poder persuasiu dels germans Coen, Woody Allen, Tarantino, etc. n'és equiparable? Les crítiques americanes a Zumthor semblen paral·leles a les fetes a Emir Kusturica. VEGEM-LES SINTÈTICAMENT: 1. La seua arquitectura no està inserida en els ítems de l'activisme social, el desastre de l'agressió a la topografia, en la sostenibilitat, en el nou disseny amb software, en la constucció de mega-ciutats, en la accessibilitat de minusvàlids o en la ideació de mega-infrastructures. 2. Zumthor fa arquitectura MONSTER (?) i és un outsider. 3. Aquesta ja ni la traduesc: His buildings are both regionally flavoured, like a meal prepared with only local ingredients, and remote, at least for anybody living outside central Europe. 4. Cameron Sinclair, fundador de Architecture for Humanity , fou un dels primers a blasmar la concessió del guardó a Zumthor. Dilema entre l'arquitectura de l'excés i la de la rellevància. Tot al·legant-hi, amb molt de fonament, que calia visualitzar-ho tot amb una visió més ámplia. Considera Sinclair que és una mena de penediment i redempció del paper de comparsa, assumint les regles de joc imposades des d'aquest premis, que envalentonaren i vantaren els luxosos gratacels que trepanaven els cels. Però una cosa no trau una altra, al nostre entendre. Vull fer-li un post dedicat a la seua tasca arreu del món. Una crítica avalada pel pensament fonamentat en l'ètica, el treball i els fets. 5. Frances Anderton, replica Sinclair sobre la base d'un cert lloccomunisme. Curiosament, amb els successius comentaris, ella va modulant i aproximant la seua postura i la crítica a Cameron Sinclair. Si podeu, féu-ne el seguiment per fils.  Si voleu continuar i esbrinar un poc sobre el pensament de Zumthor al respecte, us pregue que m'acompanyeu al "vull llegir..." Farà uns sis mesos vam arribar a aquesta parcel·la situada a un indret del Camp de Túria:  Fa uns tres mesos vam reunir-se amb el seu propietari per a que acabara de perfilar quin era el seu programa de necessitats. Realment, quan fem aquesta consulta, ens parlen de llur projecte vital. Hi ha gent d'edat i gent menuda al seu càrrec. Per això hem inserit un ascensor, millor dit, un elevador, que no precisa el manteniment d'un ascensor a l'ús. Per a que les persones grans puguen accedir a tot arreu. I per a que, qui avui té mitjana edat, dins d'uns anys pot esdevir un usuari d'ell. La construcció d'un habitatge cal que compte amb una certa perspectiva temporal i duradora. Defugir de l'usar i llançar que tant de mal ha causat en certes mentalitat airejades mediàticament. És un petit industrial d'un cert ram constructiu que precisa d'una capacitat creativa. I això serà injectat en aquest habitatge. Tenim un pressupost petit. I açò, és més un esperó que un entrebanc. PEM: 150.000 €. Estudíem l'entorn mediambiental. Veiem que es troba en un vessant d'un pujol que recull molta aigua de la muntanya. Veiem la vegetació. Veiem, i ens escarotem, com han fructificat boscos de pins que eren rars en aquestes contrades tans sols fa seixanta o setanta anys i que la dèria repobladora pinística de l'autarquia va anar substituint les tòpiques de carrasca, alzina, garrofer, oliveres centenàries, figueres, etc. fins a fer irresconeixible el paisatge, com em diuen els vells del municipi. Jo, tota la vida l'he conegut igual. Vaig nàixer a les acaballes de l'anterior règim i matriu de l'actual. Tanmateix no podem estar sempre queixant-nos si no implement les noves condicions al marge dels règims. En aquesta aventura dissenyadora m'ha acompanyat la lectura -i meditació- de la "Guia Bàsica de la sostenibilitat" de l'arquitecte escocès Brian Edwards. I els treballs i investigacions de la professora d'Oxford Sue Roaf (veieu ací i aquí)  He inclòs un Pdf adjunt en els arxius per a poder visualitzar -i llegir- millor aquest full d'hipòtesis de partença. Després hem anat confengint alguns 3D per a poder fer-nos una pre-idea abans d'avançar-hi més.....que són al (vull llegir +) Enguany commemorem el 50è aniversari de la construcció del Museu Guggenheim de Nova York, dissenyat per Frank Lloyd Wright. Aprofitant l'efemèride la Fundació ha promogut un concurs virtual de la mà de Google, i com a mitjà una representació animada mitjançant el programa SketchUp de la dita empresa, per a estendre-hi massivament el seu producte. Simultàniament hi ha una exposició dedicada al gran arquitecte americà a la mateixa seu del museu novaiorquès. Quan Le Corbusier dissenya i construí la seua cabana o cabanya a Rocabruna (Cap Martin) poc podia imaginar que cinquanta-un anys després seria el motiu d'un treball amb el nom del seu, poc amic, Wright. Faig aquesta introducció perquè mai Wright, de jamai, volgué rebre Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret) a ses cases Taliesin a Spring Green (Arizona). Dic cases perquè la primera li la van incendiar. Llig que la segona també....ho desconeixia. Particularment em sembla que és un tema recurrent: ambdós eren enormes arquitectes d'una forta personalitat. Per tant no hi caben dos galls en el mateix galliner. De tots dos n'aprenem. Produïnt, i creant prototips que han marcat l'època, coincidents en la temàtica tenien línies pròpies coherents de creativitat, però divergents entre ells. ----------------------------------------------------------------------------- He fet aquesta disquisició inicial perquè sembla inadequada l'elecció del tema. Hom suposa que els membres de la tria no podien ignorar aquest tema. La cabana de LC a Cap Martin és una mena de refugi que usà mentre es feia construir-hi la seua darrera residència vora la mar. Encara que cabana, conté un essencialisme molt remarcable. Es trata d'un habitatge de 366 x 366 cm2 de planta i 226 cm. d'alçària. La cabana té una planta de 13'40 m2 i era per a dues persones. En què està implementat el sistema modular i ergonòmic del Modulor que ideà en base a la sèrie de Fibonacci. Tothom hem seguit el dit sistema, en l'època d'estudiant, fins que et tornes boig i arribes a descobrir que un bon dia el mateix LC digué "Moi, de Le Modulor, se me foût" i deixes de patir-lo. El petit habitacle de fusta que veieu té una zona d'estudi, dormitori i zona d'estar tot en un i un petit resevat per a l'inodor. La dona de LC, Ivonne Gallís, diuen els llibres que era feliç allà, però la cara de la foto, analitzda psicològicament, sembla que ens diu que està fins els mateixos ovaris d'en Charles-Edouard. LC sempre advocà per les fenêtre en longueur, ço és, apaisada, en tota la seua ¡ trajectòria per motius d'entrada solar, en aquest cas, i després de les experiències monacals i religioses de La Tourette i Ronchamp totes eixes dèries queden molt matisades.    En el cas el concurs del Guggengheim, al que pensem presentar-nos, es tracta de dissenyar un habitatge de vuit a nou metres quadrats. Hi hem afegit una sèrie de gent que ja ha penjat les seues idees. Que són públiques i m'he pres la molèstia de capturar-les per a que veiu de què va la cosa. Que ho gaudiu ! Si voleu conèixer l'interior en fotos de la cabana passeu al Vull llegir més. Paga la pena. Abans de tot vull agrair l'EMIGDI SUBIRATS la traducció a l'alemany del text que acompanya aquest concurs de rehabilitació i ampliació del MUSEU DE LA CIUTAT DE KASSEL (ALEMANYA) sense la seua intervenció no haguera estat possible. A Vilaweb també, a més a més, perquè ens dóna amistats que podem atracar en qualsevol moment i cantó de la catosfera.
Maximales erhalten. Unentbehrliches
zu erweitern, nach einem Programm das in Zukunft mittel- oder langfristig
umgesetzt werden muss. Die Vergangenheit zurückzugewinnen und sie in die
Gegenwart zu projezieren. Die Gegenwart der Documenta im Prozess der sozialen
Erneuerung der Stadt Kassel die Hand zu reichen. Unsere Stadt in der Welt zu
präsentieren. Städtebaulich differenzieren, das Alte vom Gegenwärtigen zu
unterscheiden und gleichzeitig zusammenzufügen. Harmonisch alt und modern eine
Einheit bilden zu lassen. In der heutigen Zeit präsentiert sich ein Museum als Zentrum
des Studierens, der Wissensstreuung und der Meinungsaustausche. Es ist somit
nicht mehr nur die Villa der Inspiration, sondern weitaus mehr. Es ist
eine lebendige und reizvolle Welt für die Allgemeinheit, nicht nur für Sachkundige.
Diesem liegt somit eine soziale und allgemeine Funktion zugrunde. Es soll Raum geschaffen werden, der das Erbe der
Stadt in aktueller Art und Weise präsentiert. Amüsant,
nicht langweilig wie in so vielen Museen anderer Städte. Die zukünftigen
Vorschläge werden andersartig und vielseitig sein, folglich wie der Raum, der
sie beherbergt, sich durch seine Variabiliät ausdrückt. Es entstehen fliessende
Räume, welche sich durch bewegliche Paneele unterteilen lassen, mit der
Möglichkeit der Diskussion und der Debatte mittels der Projektionen,
künstlerischer Anlagen. Jedes Ereignis, eine eigene kleine Feier! Ein
neuralgischer Punkt der andauernden und wiederbelebten Stadt Kassel. Da für das Bestreben der
Erweiterung und Rehabilitalisation des Stadtmuseum nur ein geringes Budget zur
Verfügung steht, konzentrieren wir uns in unserer Arbeit auf die Fertigbauweise
im Bereich des neu entstehenden Gebäudeteils und versuchen verstärkt in
Hinsicht auf den Bestand, das vorgegebene strukturelle Gerüst zu erhalten. Aufgrund der Basis des
Wettbewerbs erweitern wir die Bestandsfläche des Gebäudes im Bereich des
Tiefhofs, des bestehenden Zufahrtsbereichs und durch Aufstockung eines
Geschosses. Die Verlängerung im nördlichen Bereich bildet in diesem Zuge eine
öffentliche Passage für die sich im hinteren Bereich befindlichen
Parkmöglichkeiten der Bestandsgebäude und bietet zugleich Raum zur Anlieferung
und Parkens der Mitarbeiter des Museums. Zurückgreifend auf das Ursprüngliche,
versetzen wir den Haupteingang des Gebäudes wieder in seine Originalposition am
Ständeplatz, das Denkmal ehrend. Gemäss seiner Bedeutung vergrössern wir
zugleich seine Massstäblichkeit. Der Eckrisalt wird über seine
ganze ursprüngliche Höhe zum Foyer ausgebildet und bietet somit Sichtbezüge
zwischen den einzelnen Expositionsbereichen. Insgesamt dient das Erdgeschoss als
repräsentative Zone des Museums. Die Kommunikationsplattform und das Kassel-Studio
kooperieren im bestehenden Gebäudeflügel der Wilhelmsstrasse, wie auch die Cafeteria
und der Museumsshop im Bestand des Ständeplatzes. Beide Zonen bieten Einlass in
das Herzstück des Museums, den Austellungsbereich. Insgesamt verbinden sich 8
Ausstellungsflächen zu einem einheitlichen Ganzen, welche sich über die
Räumlichkeiten des Bestandsgebäudes und die Zone des Tiefhofs erstrecken. Hierbei
sind die Flure, wie auch bei MoMA, Guggenheim von NY, als Ausstellungsräume zu
nutzen. In der Gebäudeverlängerung des 1.
und 2. Geschosses befindlich sind die für die Verwaltung vorgesehenen
Räumlichkeiten, die zugleich eine vom Museumsbereich unabhängige Erschliessung
über das hintere Fluchttreppenhaus besitzen. Es trennen sich somit die
Eingangsbereiche von Personal und Besucher. Dieser neue Gebäudeteil bietet für
die spätere Umsiedlung der Verwaltung beste Möglichkeit als Fläche für
Expositionen. Er steht im direkten Zusammenhang mit den Ausstellungen und kann zu einem späterem Zeitpunkt zu einem grossen Saal
umfungiert werden. Das aufgestockte Geschoss beinhaltet
den letzten Austellungsbereich in seinem Inneren, den Vortragsraum, der unabhängig
vom Rest des Gebäudes funktionieren kann, die Pädagogikräume, sowie die
Museumskneipe mit Austritt auf die Dachterrasse, die bei Happenings Ausblick in
den Stadtkern Kassels bietet und gleichzeitig als offene Ausstellungsfläche funktionieren
soll. Die senkrechten Kommunikationselemente
ziehen sich über die gesamte Gebäudehöhe, zum einem die 2 voneinander
entfernten Fluchttreppenhäuser, zum anderen die öffenliche Treppe, die sich in
den Knotenpunkt des Gebäudes legt und die Verteilungerfunktion der Besucher in
die öffentlichen Expositionsflächen besitzt. Der sogenannte ´Tanz´ des
Panoramaaufzugs wird für den Besucher schon von weitem Sichtbar. Beeindruckend durch
die grosse Öffnung. Aufgrund der Besorgnis der
Unverstandenheit der Zirkulationen und des allgemeinen Verständnisses des
Gebäudes, lassen wir die Sichten von einem zum anderen Ende des Gebäudes
fliessen. Es werden offene Räume kreiert, die
die Sensation des Gefangenseins garnicht erst aufkommen lassen. Die vorherrschenden
Mauern werden perforiert, so dass eine klassische Ordnung von Massiv und Offen
entsteht. Der neue Gebäudekörper setzt
sich durch die auskragende ´Marquesina´ vom Bestand ab. Durch das von uns
integrierte Lichtband erhält das aufgestockte Geschoss eine schwebende Wirkung.
Zum einen trennt es alt von neu, zum anderen verschmilzen sie zu einer neuen
Einheit. Die neuen Fassaden zur Strasse werden aus sandbestrahltem U-Glas ausgebildet, somit dringt diffuses Licht ins sein Inneres und lässt ohne weiteres auch Austellungen in diesen Bereichen zu.
Si voleu saber què diu i com ho hem desenvolupat vos convidem a acompanyar-nos en el "Vull llegir la resta de...." He decidit presentar-vos el premi Pritzker d'arquitectura d'enguany. Faré dos apunts. El primer, aquest, és la transcripció d'una entrevista de la gran periodista i escriptora d'arquitectura Anatxu Zabalbescoa a Peter Zumthor. Arquitecte que vaig descobrir mitjançant els llibres d'aquesta i ressenyes i, que en alguns apunts de l'antic bloc, ja vaig referenciar-lo alguna volta. I hi he afegit un vídeo de la TV3 per tal d'aprofundir-hi una miqueta. En el segon apunt, que faré, vos comentaré certes reaccions que han estat llançades des del stablishment periodístico-arquitectònic dels EUA en contra de la seua designació i concessió del guardó, en reconeixença al seu quefer arquitectònic, així com als plantejaments vitals respecte la vida i manera d'obrar senzilla. D'on tan poc de suc poden traure-hi mediàticament. Curiós. Ja vos en parle aviat. Heus ací l'aperitiu situacional. L'entrevista, sense desperdici, que he traduïda és al "Vull llegir al resta..." No m'ha sorprès gens l'oferta d'atorgar el premi Príncep d'Astúries al F.C. Barcelona i al Pep Guardiola (que ha declinat immediatament l'oferiment-parany). Els èxits assolits aquesta temporada per l'entitat cívico-esportiva ha fet focalitzar les potencialitats d'una manera del -bon- quefer d'aquesta societat. L'estat veí, encapçalat per la seua oficialitat, i corifeus nostrats sucursalitzats, ja van posant les típiques trampes on aquesta societat ha restat envescada durant les tres darreres dècades. O els darrers tres segles, si més no... Possiblement no siga massa fina la metàfora. Vosaltres ja em direu què tal, si m'he passat o quedat curt. com diu una persona que m'estime profundament: ...los hemos pillao con el carrito del helao...." Hem acabat aquesta promoció aquesta setmana.  Planta d'emplaçament.El carrer interior ha restat totalment recte, en contra de com apareix en el plànol.  Infografia inicial on veiem que el resultat és similar,tret de que la piscina i la zona de jocs i esplai per a xiquets s'han intercanviat en situació. Per tal de rctificar el carrer d'accés peatonal.  La secció donat el pendent existent en el terreny ha estat l'elemetnt generatriu de la intervenció. El garatge semisotterrat ha estat el cos d'absorció dels desnivells.  La planta generadora és un rectangle de 5'65 m d'ample per una profunditat de 9'55 m.   Dues visions des del carrer interior de distribució i accés peatonal.  Vista del conjunt des del carrer  Rampa d'accés rodat i escala d'accés al nivell de planta baixa.  1. Terrasses posteriors a nivell de semisoterrani 2. Vista del cantó amb terrassa superior adjunta al dormitori gran amb accés a ella mitjançant el trenc del cantó del mur.   Accés peatonal per planta baixa.Les bases conceptuals sobre les què vam treballar a l'inici, ara farà quatre anys, el quadre de superficies i algunes fotos més les podeu conèixer si passeu al " Vull llegir ,,," I CONTINUEM.....VLC 1-BCN 0 UNDER THE SHADOWS OF VALÈNCIA Great city, at the same time, small town that. People’s dream and it is calculated, that it loves itself and it gets loose. City worried and doubly loyal, four bars make it rich and universal, only one yellow and two red, local; City ambiguous and simple As complicated as the sky So, as exalted as the sea. As captive as a root, and so, City open and so closed, city worried and so empty, so Catalan and, Castilian’s mass, too much Spaniard, where the ugliness can be beautiful it. And the sovereignty smiles hungry. Conscious and frivolous city, from sunset in the dawn. Three towers project it shady, A skyscrapers tower on the twentieth century lifting us. City always reinvented. Animal and human city symbol, amazing liberty’s clock, and funny vegetable garden indoor. Sensible city, but despised people. Intelligence of bricks, stone, glass and iron, Copula and dome of Valencian warriors, of the "A house is an opportunity to interact with the vital and natural environment, a possibility to be an important part of the landscape." Pura Maria Garcia.
PLOT OF THE PLACE:
The soft insertion in the natural environment. Morphologic and climatic guidelines, landscape and vegetable elements facilitate the insertion of the main architectural elements. Organization of the plot: triangular net of the surface fractals. they generate ways including types of vegetation into areas: Autochthones tropical Californian Mediterranean Zen garden.
ORGANIZATION OF THE MAIN ARCHITECTURAL PIECE:
The corridors are axes which structure the house. 3 areas: 1. Familiar area. 2. Guests area separated but linked to the main area through designed access. 3. Employers area and garage both separated. The representative access. Hall design is to an exhibitions room for matching elegance. Back front overturned on the beach
Family and guest areas separated by a terrace. Domestic work rooms which articulate both areas but let them their autonomous function. Family members and guests can use different ways of access or sharing them. It shared elevator.
Storage linked to the kitchen and to the utility room with direct sun dried though an opening including a palm. All the bedrooms have sights to the sea. There is a 3rd bedroom to the inside area for disabled persons with adapted bath. axes of communication cross the different volumes tangentially. the doors are sliding panels with guides on the walls cutting the sights between the private and the public area. Simple and elegant composition of the fronts tries to emulate the order of imperial palaces and the attached zengarden next to the living-room and the games zone. Construction based on a totally precast concrete system. Supports, walls, beam are concrete forged: only the great cover sustained by thin steel columns that the height of the two floors. platform cleaning and maintenance. Hall stairs and gangplanks: profile of stainless steel, steps of glass. The gangplanks between the corridor of the family area and the external terrace are of glass on an steel structure. Protection from the children. Every room has crossed ventilation. Emptiness between ceiling -floors to get the installations. Hurricane: windows to have monoblocks external protection and folded motorized structures. mosquito-nets between large window and hurricane protection. Si voleu saber com són les làmines i el vídeo que vam muntar passeu al "Vull llegir la resta..." |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS NOSTRES ENLLAÇOS
HIGH TECHNOLOGIES
MATERIALS
NEWS-INFORMATION
OTHER ARCHITECTURAL BLOGGS
OTHER BLOGGS
VÍDEOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
" id="comment-277">
the spire is gonna kick new york out of the tower race. then after the spire we are gonna whop dubai with some new tower.
" id="comment-286">
Several things:
Santiago Caltrava i Valls, belongs not from Spanish culture. He’s from Catalan culture. As well as Antoni Gaudí i Cornet (born in Reus town).
The form of Chicago Spire Caisson is same the salomonic column of the ‘Llotja of València’ in our city. Gothyc style.
Santiago is my friend, too.
Yours sincerely
" id="comment-313">
you may think that the circle thing will be tall, but the freedom tower in new york will show, and remember what happend on 9 11 and will never be forgotten it will be 1776 feet tall right next to the old trade centers