El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

16 de setembre de 2009
0 comentaris

XV Escola d’Estiu de l’Alguer: algunes reflexions

La setmana passada es va celebrar a l’Alguer la XV Escola d’Estiu de l’Alguer per a professorat de llengua catalana que participa en el projecte Palomba. Enguany, però, l’Escola d’Estiu tenia alguna cosa d’especial. En aquest sentit, crec que hi havia la certesa entre els professionals que hi participen i les administracions i entitats que hi col·laboren (la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de l’Alguer i Òmnium Cultural de l’Alguer) que ha acabat una etapa transitòria, que s’ha caracteritzat pel voluntarisme de mestres i per la voluntat, massa vegades pràcticament unipersonal, de les diverses administracions i entitats que hi treballen, i que ara cal un pas endavant en l’ensenyament de l’alguerès. Un pas que passa per la implicació directa de les diverses administracions de l’Estat italià (local, regional i estatal, amb la col·laboració, a partir de la seva experiència, de l’adminsitració catalana), ja que les lleis de política lingüística italiana i sarda emparen la introducció de la llengua catalana com a llengua curricular i com a llengua vehicular de continguts curriculars. En definitiva, fer del català una assignatura normal del currículum de les escoles de l’Alguer i poder començar a impartir algunes matèries en la nostra llengua d’una forma oficial.

Per acabar de conèixer què representa aquesta Escola d’Estiu us recomano els blocs de Margarida Aritzeta i de Dolors Sabater.

En aquest sentit, cal que l’Alguer segueixi el model d’altres minories lingüístiques de l’Estat italià, com, per exemple, la ladina, que, malgrat ser menys persones, ha rebut un important suport de la seva administració (en aquest provincial -recordem que tant les províncies del Trentino com del Sud-Tirol tenen un estatus propi dins d’Itàlia).

Per fer-ho possible, però, cal que l’administració comunal de l’Alguer comenci a treballar seriosament en el tema, amb el suport, si escau, de la Generalitat de Catalunya, la qual té, des de fa un mesos, obert l’Espai Llull, una representació oficial que pot ajudar a dinamitzar (assessorant i col·laborant-hi) les iniciatives a favor de la llengua tant de les administracions com de les associacions.

Des del Municipi, s’ha de saber explicar als centres educatius que han de modificar els seus projectes curriculars, ja que la incorporació de la nostra llengua és una aposta amb la qual només es pot guanyar (com ha demostrat l’èxit del Projecte Palomba o de la petita línia d’immersió lingüística que es coneix amb el nom de La Costura), cal parlar amb la Universitat de Sàsser perquè creï una titulació que permeti l’ensenyament de i en la nostra llengua (com els nostres reciclatges, per entendre’ns), cal visualitzar que el català és una llengua per trobar un lloc de treball com a docent a l’Alguer (com s’ha fet a la Catalunya Nord)… Cal, en definitiva, una aposta ferma per part d’aquells qui tenen la responsabilitat de  tenir-la…

Molta feina a fer, però absolutament necessària si es vol que el català comenci a recuperar el lloc que li pertoca com a llengua pròpia de l’Alguer. I crec que no m’equivoco si afirmo que l’administració algueresa i les entitats alguereses tenen en la Generalitat de Catalunya un aliat fidel que cal que sàpiguen utilitzar a l’hora de negociar amb la regió sarda i amb el Ministeri de la Pública Instrucció (com també ho fan altres minories de l’Estat italià que tenen la major part del seu domini lingüístic fora de les actuals fronteres italianes). Catalunya pot empènyer, ajudar, assessorar, pressionar, però, finalment qui té la paraula (i la responsabilitat) és l’Alguer. Tant de bo ho sàpiguen aprofitar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!