ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

L’ermita d’en Vera ( o Molí d’en Vera)

Deixa un comentari

Seguint amb la sèrie de pràctiques al voltant de l’ensenyament de l’arquitectura tinc el dibuix del conjunt fet des de la riba d’un sequiol o braçal que passava junt a ella. No sabria de dir si es tracta de la séquia de Rascanya o serà la d’Algirós. L’Associació Valenciana d’Amics els Molins diu la primera.  A finals dels setantes del segle passat l’ermita estava abandonada i sols rebia la visita dels feligresos en dies assenyalats com el de la benedicció d’animals de Sant Antoni del porquet. El vídeo que us mostre mostra com ha canviat i com s’ha urbanitzat l’entorn a més de l’atracció del restaurant “El Famós” per l’elaboració excel·lent de paelles de l’horta i d’altres delicadeses pròpies com l’esgarrat, l’all-i-pebre, amanides, entrepans d’embotits, etc.

Hi veig retrospectivament que en feia un ús abusiu de les mines toves: 3B o 4B segurament. Puc afegir-hi que “passar-se” pels dits i el portamines un edifici, construcció o paisatge -en viu i en directe- difícilment serà “experimentat” pels futurs arquitectes i enginyers de la construcció sense aquesta praxis del cervell. Dibuixem amb el cervell, no amb “la mà”.

Aquesta és la situació actual:

Referències i enllaços:

(1). El gremi de campaners de València encapçalada per Francesc Llop té aquesta referència  explicativa.

(2). El web d’antiblavers té una galeria de la mateixa ermita de fotos actuals ja restaurades que no tenen gairebé a veure amb aquella que abandonada que dibuixaria en un entorn natural quasi salvatge. Hom pot veure el contrast amb elles.

(3). La Universitat de València-Estudi General a través de l’Associació Valenciana d’Amics dels Molins en té aquesta


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.