ARCHILETTERS

Des de fa un temps estem intentant millorar la presentació de propostes en les xarxes socials.
A mitjan d’agost vam emprendre un nou vídeo per tal de millorar les presentacions amb eixes eines. Alhora que ens ajuda de cara a clients i concursos la seua millor percepció en tres dimensions.
Açò que vos presentem són una sèrie de talls inconnexos. Sense música.
Faena oculta que fem en paral·lel a la quotidiana que ens serveix per a traure-li profit a la crisi actual.

En aquesta darrera proposta vam intentar ser una mica més audaços. Vam voler fer un disseny lliure. En general els logos són tancats en si mateixos i continguts, en aquesta proposta vam intentar que tingués dinamisme i que no s’albirara el final. El triangle preceptual quedà sols intuït per les línies de la senyera i una de les barres s’avançava i perllonga més. Volíem fer un disseny més oriental on léspai no tinguera topall. Això que tan poc agrada als clients que tan s’estimen que siga “redó” i acabat. Contundent en la seua percepció. Doncs aquest volia trencar amb tot això. Sabíem que era un “cavall perdedor” d’entrada però ens venia de gust.

El Shimenawa és motiu decoratiu urbà o rural consistent un cordó fet a base de tiges plantes de cànem, arròs, joncs o similars que estan entrellaçades entre posts de fusta, roques marítimes o qualsevol element que sobreïsca en alçada o sota teulades col·locats per a lliurar-se dels esperits malignes i simultàniament rebre-hi en senyal d’amistat i honor als que vénen a eixa zona sagrada, neta, temple, etc. Pertanyent a la cultura sintoïsta japonesa era comú en molts llocs que vaig visitar fa tres anys en aquell país. Fins i tot la meua venerada Björk li’n té dedicada una peça instrumental. Quan m’ho van explicar vaig drecordar l’eixempli d’en Muntaner en la nostra cultura. L’al·lusió de que les quatres zones encara no estem suficientment entrellaçades, car semblem deslligats, com enlaire, sent-ne el leitmotiv del disseny. A la fi, i com a motiu un poc entre mariscalià i mironià, pel to innocentment infantil, vaig penjar l’estrella de de cinc puntes com a signe de la llibertat amb el blau de la humanitat d’aquell barra que sobresortia del triangle.

Com en les dues anterior, vos adjuntem un slider de tot el desenvolupament i modalitats en fotos i en l’arxiu adjunt dinferior la jsutificó del disseny amb els pantons cromàtics, el tipus de tipografia, etc. Aplicació a bosses, webs, mobiliari urbà, correspondència, cartes, fulls, carpetes, CD’s i DVD’s, etc. Posiblement la reiterada inclusió del perfil marítim i les “gotes” que conformen les Illes que apareix en aquesta proposta i la primera, tot tallant les quatre barres de la senyera ha comminat a una percepció gesthaliana contrària a aquells que hi havien de fallar. Calia d’intentar-ho. 

Us presentem la nostra segona opció que hem presentat en el concurs del logo d’ERC, on hem volgut jugar amb la senzillesa del triangle, element fonamental en el disseny del logo.

Partint de la base del triangle i dels tres colors pantoms requerits en el logo. hem multiplicat per tres els triangles per a donar moviment a la nostra idea, obtenent un logo dinàmic, però mantenint la connexió amb el logo anterior on la simplicitat és la seua major característica.

Dinamisme al logo i dinamisme en els plantejaments adaptatius d’ERC, tot fent una connexió entre el disseny del logo i les idees del partit al què ha de representar. D’igual manera que l’anterior opció hem inclòs un slider d’aplicacions concretes.

La simplicitat geométrica del triangle es superposa al joc geométric del fractal i, amb aquestes idees, el resultat es aquest què us mostrem. Teniu adjunt a la part inferior, en format Pdf, el desenvolupament complert del disseny i les seues aplicacions diverses en paperia, tanques, webs, bosses, etc emboltoris, correspondència, etc..

Han estat triades pel jurat del concurs dues opcions guanyadores i que pertanyen d’altres dissenyadors i per això fem ja públics les tres nostres. Aquesta fou la nostra primera.
Aquesta primera opció de les tres que vàrem presentar al concurs de disseny gràfic per a ERC. a idea de VELA que reconvertia el triangle fundacional en un element més dinàmic. En totes tres vam pretendre incloure per primera vegada la silueta del conjunt nacional amb gest subtil minimalista sobre el conjunt del territori. Per una altra banda sempre ha estat present la inserció de l’estel al·lusiu a la llibertat.

En totes tres les ocasions vam pretendre fer un desenvolupament del paquetatge i bossatge, correspondència, cartes, fulls, cartellisme, la inserció urbana, etc.

Hem inclòs també el desenvolpament dels pantons cromàtics i el perquè de cada línia del logotip en un pdf inserit en la part d’arxius per si voleu aprofundir-hi més.

Tot seguit vos enllacem amb un set que mostra tot el desenvolupament del disseny.

La nostra aportació al Concurs LAGI (Land Art Generative Iniciative) a Nova York. Sent l’espai d’inserció l’abocador més gran edel món situat als afores de Nova York (Fresh Kills). Ahir van fer públics tots els participants que hem estat admesos en la competició i que han quedat a la vista pública general. A més de l’estudi al complert hem de donar agraïments al professor d’astronomia i amic n’Enric Marco que ens ajudà en traure la traça de la corba catenària dels umbracles per a que els hiperboloïdes parabòlics tingueren la traça d’òrbita més òptima i profitosa energèticament al llarg de l’any. També la traducció de Pura Mª Garcia, i finalment els càlculs de l’energia generada i justificació dels nostres dissenys i la millora d’implementació científica en el text de l’amic enginyer en Joan Padrós. Per cert, abastem amb aquests mecanismes el consum de 121 habitatges ordinaris. Podent ser superior si s’estenguera a totes les sendes de l’àrea d’estudi, quan sols l’hem implantat en tres dels més significatius. El paradigma era d’un mòdul corregut que pot créixer sense deturador.  

La nostra solució és aquesta i la teniu enllaçada ací.
Ja vam fer uns posts on explicàvem suscintament de què es tractrava en aquests post anteriors.
Com aquest Umbracles energètics. 
O aquell de  FRESH KILLS. NEW YORK.  

En definitiva estractava de conjuminar espai urbà restcatat a la brutícia generada per una urbs immensa com Nova York des de 1948 fins a l’actualitat esdevingut el major abocador de deixalles del món i recuperar-lo com a ús públic i que alhora fóra capaç de generar energia eleèctrica per a la ciutat. En les fotos el que ens mancà fou acabar de fer créixer la vegetació pels laterals dels arcs per a produir un microclima als usuaris d’aquest tros de ciutat per a fer un nou pol de la ciutat. El conterapunt i complement exterior del Central Park per als habitants de Brooklyn, Queens, inclús Nova Jersey, etc.

Ací vos dese el conjunt de vistes realitzades en un slide