Resum de la intervenció al plenari de 10/11/2008 en relació a l’aprovació de la modificació de les Ordenances Fiscals per l’any 2009.

Quan les coses no són fàcils és quan es posa de manifest la responsabilitat d’un govern. I actualment la situació és extremadament complexa. Tot indica que ens trobem davant la crisi econòmica més profunda a què haurà hagut de fer front aquest ajuntament en la seva etapa democràtica. Ras i curt. I és, amb aquest context, on un govern ha de ser valent.

La disjuntiva és clara: o s’aposta per mantenir un nivell d’ingressos municipals que permeti mantenir una línia expansiva de despeses, o s’aposta per reduir els ingressos de l’ajuntament i s’obliga a la millora absoluta en termes d’eficiència i qualitat dels serveis municipals. La primera opció és la fàcil. Apujar els impostos, mantenir el nivell d’ingressos, i continuar expandint l’Ajuntament. Això que és objectivament bo per l’ajuntament seria, però, una llosa per les butxaques més febles de la ciutadania d'Arenys.

I un govern responsable no pot optar per aquest camí. Un govern responsable ha de treballar pel benestar dels seus ciutadans amb les millors eines de què disposa. I avui aquestes eines són la contenció de la pressió fiscal (que compensi, en part, a la butxaca dels ciutadans els efectes de la crisi) i la millora qualitativa dels serveis de l’Ajuntament. I aquesta és la línia per la que ha optat el govern.

Des d’Esquerra fa setmanes que treballem en les línies per les que entenem que ha de passar aquesta actuació del govern. Pel que fa a les ordenances fiscals, això es tradueix en la congelació d'alguns impostos, taxes i preus públics municipals, i els que és veuen augmentats el seu augment rau al voltant de l’IPC, aprofundint també  en les mesures compensatòries a rendes baixes, vetllant així per les economies més febles.

Així doncs per regla general impostos i taxes augmentaran a l’entorn de l’IPC, l’IBI, que creixerà a l’entorn de l’IPC,  ampliarà el marge que permet a les famílies nombroses acollir-se a la bonificació de 25% de la quota integra, l’impost sobre vehicles, o la taxa de clavegueram seran el 2009 iguals que el 2008. S’augmenten les bonificacions en les taxes d’aigua i escombraries per a contribuents amb pocs recursos. Etc.

Aquestes mesures que ja han estat exposades pel regidor d’Hisenda, i que he recordat alguna a títol d’exemple, seran altament beneficioses per la butxaca dels nostres conciutadans. Però és evident que no ho seran per les arques municipals. Així doncs, l’Ajuntament haurà de fer el més gran esforç en la millora de la gestió, en l’optimització dels recursos, en la implantació de mesures de control més efectives sobre les concessions municipals, sobre les obres contractades, una gestió molt més fina de les partides pressupostàries i una austeritat extrema, sumat a una feina extensíssima de caça de subvencions. I tot això per tal de continuar prestant els serveis municipals amb la màxima qualitat, però també amb una eficiència absoluta.

Aquesta és la recepta: contenció dels ingressos i eficiència extrema en la despesa.

Per això el Grup Municipal d’Esquerra hi donarà suport.

Salut i república.

Resum de la intervenció al plenari de 10/11/2008 en relació a l’aprovació del conveni per la proposta de modificació puntual del Pla General en l’àmbit de les Clarisses.

"El conveni entre l'Ajuntament i la propietat que avui es porta a aprovació d’aquest plenari, contarà amb el suport del grup municipal d’Esquerra.

Desprès d’escoltar al Regidor de Territori, estem convençuts, que el que avui es porta a aprovació és un bon conveni, un conveni que ha trigat temps a fer-se realitat, un conveni marcat per unes complexes negociacions, negociacions amb alts i baixos, amb interferències, negociacions no exemptes de tactisisme, d’estratègies polítiques, i fins i tots en ocasions d’excés de personalismes, que no han ajudat en la seva concreció, i de segur han retardat l’acord que tant les parts com els vilatans, volíem.

Però tot això avui ja és història, avui cal destacar, mes enllà dels tecnicismes, i les clàusules més o menys complexes del conveni, varies coses:

-          L'edifici del convent de les Clarisses serà municipal.

-          El convent i el pati seran un gran equipament públic.

-          La propietat podrà construir 31 habitatges lliures, en aquest  nou edifici l'Ajuntament hi tindrà, també, dos locals.

-          L’habitatge de protecció oficial, es vincula al sector Maricel, Aquesta solució permet que el pati del convent quedi lliure d’edificabilitat i, per tant, Arenys guanyarà no només el convent de les Clarisses sinó també l’entorn, i evitarà l’impacte que suposaria esgotar el terreny en aquell espai.

La voluntat del Govern municipal és que aquest equipament aculli la nova seu de la Biblioteca P. Fidel Fita, així com altres serveis relacionats amb les lletres i la cultura arenyenques, a tal fi, el juliol de 2007, el Govern va fer una visita a les Clarisses amb tècnics de la Diputació de Barcelona per tal que emetés un informe sobre la viabilitat que l’edifici aculli la biblioteca. Aquest informe va ser positiu, i això cal sumar que també s’ha concedit dins el PUOSC , una subvenció especial per a biblioteques.

Avui és un bon moment per apuntar alt en el futur cultural de la Vila, Esquerra ho fa, doncs estem convençuts que malgrat que tot, tot, és susceptible de ser millorat, el que avui portem és el millor conveni possible, és un bon conveni, esquerra vol les clarisses i el seu entorn pel poble,  per això esquerra hi votarà a favor."

Salut i república.

Acabat el recompte, escoltem el discurs del guanyador i també les paraules de perdedor. És en aquests moments d'emocions quan s’entreveu la qualitat humana, de quina fusta estan fets els personatges.

El president Obama, ha fet un discurs emotiu, però ple de càrrega política, un discurs integrador, ha parlat de ciutadans, de persones lliures, sense distinció entre negres i  blancs, ha parlat de millorar el benestar de tots, de junts podem,......... però a ningú escapa que segurament la seva gran contribució en la historia, sigui que ser blanc o negra ja no és condició per ser el president d'Estats Units d’Amèrica.

Que hagi fet realitat un dels somnis de Martin Luther King,  blancs i negres caminant de la mà.

Ja en les primàries, quan Hillary Clinton va perdre davant d’Obama, el missatge d’Obama va ser ràpid, precís: no és moment de divisions, la nostra lluita personal ja s’ha acabat, ara cal sumar, només junts podem portar a guanyar la presidència del país.

I fou així. Tota la maquinària de Hillary es va posar a treballar per Obama, pel partit demòcrata, ja no hi ha maquinària Hillary ni maquinària Obama, hi ha partit demòcrata amb un candidat clar.

També el candidat McCain, de forma ràpida, contundent, va fer callar els seus seguidors quan mostraven el rebuig pel president electe, un acte que l’honora. Però va fer més, va dir alt i clar que, com no podia ser de cap altra manera, es posava a la disposició del nou president, del seu president, per seguir treballant pel seu país.

Tan de bo això passés més sovint a casa nostra, en diferents àmbits: en el municipal, en el meu partit, en els partits que configuren l’arc parlamentari català...

Quan el tacticisme, el personalisme i altres ismes guanyen la batalla, tots hi perdem.

Caldria recordar més sovint que no som enemics, que treballem pel mateix objectiu, esquerra, Arenys, Catalunya.

Salut i república.

El 9 d’agost s'incomplí un termini important pel finançament del nostre país, falten pocs dies perquè s’exhaureixin els tres mesos de gràcia que el conseller Saura va donar al govern d’Espanya en una trobada mantinguda amb la vicepresidenta De la Vega a Vilanova i la Geltrú, el diumenge 17 d’agost, trencant amb el consens per la negociació i despentinant tot el Govern de Catalunya.

Ahir, el mateix conseller, afirmant que “…s’ha avançat poc…” en aquests mesos en la negociació per al nou sistema de finançament, però seguia sense perdre l’esperança. Sembla ser que amb això també és únic.

Ja ens té acostumats a coses d’aquestes, el conseller, ell i la seva especial manera d’estar al Govern, actuant molts cops com una quinta columna (recordeu el seu suport incondicional a la retallada de l’Estatut promoguda per Mas: sense conèixer el contingut ràpidament va sortir a donar-hi suport, no fos cas que el deixessin fora de la foto!).

Recentment, en la polèmica sobre els cotxes del Parlament, la seva incondicional vocació per la foto, per figurar, el va portar a criticar obertament el President del Parlament, per una resolució presa per la Mesa del Parlament. Sort que, molts cops, les seves apreciacions són tan personals que difícilment les comparteix ningú més, o tan sols la brunete mediàtica espanyola.

Al que dèiem: el finançament no ha avançat, el Govern de l’Estat condiciona ara la negociació del finançament al desplegament de l’Estatut, que evoluciona lentament, sembla que per la falta de majoria del PSOE i pels recursos existents al TC, almenys això és el que es desprèn de les declaracions del secretari d’Estat d’Assumptes Constitucionals. Segons ell, fan “més difícil esgotar certes interpretacions” a l’hora d’elaborar “cert tipus de llei”.

I anem sempre al mateix punt. Mentre les nostres lleis, les que el nostre Parlament elabora, discuteix i aprova, hagin de passar el vistiplau d’un altre Parlament, no podrem reeixir com a poble. El nostre futur està en mans de qui no vol sentir a parlar d'un futur que no passi per la “unidad indiscutible de España”, i això ja no pot ser.

El dia 9 ens tornarem a trobar a les places dels diferents municipis del nostre país per reclamar un finançament just i tornarem a topar amb el frontó monolític de l’Espanya plural del Zapatero, o amb l’Espanya rància del Rajoy, tan se val.

Volem una consulta democràtica basada en el dret a decidir, volem trobar-nos per reivindicar la independència.

Malgrat la voluntat ferma de seguir en la lluita per la independència del meu, del nostre país, dins l’únic partit que obertament i clara ho proclama, ara la meva preocupació a curt termini és quina resposta donarem al futur model de finançament. Hem d’explicar de forma clara què acceptem i què no acceptem, i no s’hi val a dir que estem al Govern. És clar que som al Govern, però al Govern de Catalunya, i és per això que no estem disposats a acceptar qualsevol finançament.

I, després, l’Estatut, davant de la presumible retallada per part del TC, hem de respondre amb claredat, amb fermesa. Esquerra ha de liderar de manera clara el camí a seguir, hem de recuperar la il·lusió, hem de sumar junts per aconseguir la majoria social que ha de permetre arribar a l’estació de la independència.

Salut i república.

Aquesta és la frase que fa servir el Gran Wyoming a l’inici del seu programa, en una cadena del país veí que té cobertura a casa nostra. Sovint, hom pensa que estaria bé saber la veritat, si més no, conèixer la realitat, no el que el periodista ha escrit.

Ja dono per fet que no és de forma intencionada, que la informació no és correcte o està distorsionada, que  més aviat és per falta de comprensió del fet o de la dificultat a l’hora de posar sobre paper algunes coses que hom no ha entès bé o detalls que s’han escapat.

Llavors és quan la informació deformada, esbiaixada, arriba als lectors, que reben una visió falsa de la realitat. Llavors no s’està informant, s’està desinformant.

És aquesta la feina que cal fer?

Salut i república.

Ahir teníem una bona notícia. Com sabeu, les bones notícies no tenen gaire ressò, tendim a assumir-les de forma natural, vull dir, que ha passat el que havia de passar, doncs no cal sentir-nos més cofois per això, que pel fet que cada dia surti el sol.

Altra cosa seria que el sol sortís de nit, o que els pardals portessin cresta, però no és així. Ahir, el conseller Nadal descartava la construcció dels laterals a la C-32. Esquerra Maresme i també la secció local d’Arenys celebra aquesta decisió, la campanya engegada per un nou model de mobilitat a la comarca comença a donar els seus fruits.

La feina feta durant els darrers mesos s’ha centrat a informar la ciutadania sobre els projectes existents a la comarca, a denunciar públicament la situació dels peatges, a donar suport a les plataformes i moviments cívics del Maresme, a treballar institucionalment des dels Ajuntaments, a través del Consell Comarcal i des del Parlament de Catalunya, per tal de modificar les intencions inicials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

El nostre diputat de la comarca Pere Aragonès, que té la seva residència a la comarca -no com d’altres-, considera que les declaracions fetes ahir per part del conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques "són una victòria dels qui defensem un model de mobilitat sostenible i integral, eficient a la comarca del Maresme".

El president comarcal d'Esquerra, l'Andreu Francisco, amplia les declaracions insistint en la necessitat que la nova proposta de mobilitat sigui "consensuada amb tots els agents del territori, tant polítics com socials". I recorda l'ordre de prioritats d'Esquerra vers el tema: "Primer, millorem el transport públic, tant ferroviari com per carretera; segon, parlem de la gratuïtat de la C-32, si més no per als veïns i veïnes de la comarca; i tercer, la conversió de l’N-II en una via cívica".

No fa gaire, al nostre ajuntament, el grup municipal d’Esquerra va presentar una moció per la mobilitat que anava en la línia que avui subscriu el conseller. La moció no va prosperar, només va comptar amb el suport d’ICV i el VIA.

PSC, CIU i PP no hi van donar suport.

Malgrat que la realitat local és la que és, cal continuar treballant dins la comarca, al Consell Comarcal, mantenint la unitat, tornant a trobar les complicitats que feren possible el consens amb què es va aprovar en sessió plenària del Consell Comarcal del Maresme el document sobre la mobilitat i les infraestructures a la comarca, el 18 de maig de 2004, la priorització del transport públic, la reclamació de la gratuïtat de l’autopista per als maresmencs i maresmenques, i la conversió de l’N-II en una via cívica.

Això, ahir, va ser una bona notícia.

Salut i república.

Salves d'honor

A les set del matí des de la plaça de la Sardana del Parc del Lurdes, llançament de salves d'honor en commemoració del 68è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya.

El 6 d’octubre del 1934 proclama l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat:

“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.

Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial.

L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!"

Avui dia 9 a les 9 una altra vegada ens trobarem a la plaça, davant l’Ajuntament.

Vista la manca de voluntat política de l’Estat espanyol, estem convençuts que la crisi institucional oberta només pot tenir una sortida, que no és altra que una consulta democràtica basada en el dret a decidir.

Companys, avui no podré assistir de forma presencial a la concentració, a les 7 tinc a Barcelona la primera reunió de la nova executiva de la Regió I d’Esquerra, que fou escollida en el darrer congrés a Sant Feliu del Llobregat.

Això no vol dir que el meu pensament no es trobi amb vosaltres a la plaça de l’Ajuntament, i per això si a les 9 encara estem reunits proposaré que aturem 10 minuts la reunió i recolzem d’aquesta manera, com no pot ser d’altra manera, tots i totes les persones que manifesten la seva voluntat de treballar obstinadament per la resolució del conflicte amb Espanya.

Volem un estat propi, tenim dret a decidir què volem i com ho volem.

Companys, amics: no hi faltem, tots som imprescindibles.

Salut i república.

L’hora de la veritat ja és aquí, el moment de prendre les decisions ha arribat, i sembla que també les pors, els nervis, els tremolors de cames, els corre-cuites, la vella política del “peix al cove”, la por a no ser ningú a Madrid…....

Tòpics, o una manera de fer dels nostres polítics de més alt nivell. Tal sembla que el finançament patirà la mateixa sort que l’Estatut del 30 de setembre. Algun il·luminat acabarà salvant el País signant uns acords indignes, injustos, i que ofegaran el futur de Catalunya.

I de la “unitat i fermesa” passarem al ridícul més espantós, i, això, Madrid ho sap.

CIU i PSC massa sovint es miren el melic i confonen les necessitats del país amb les seves necessitats, tàctiques, estratègies i a la “morralla al cove” i molts cops el cove és foradat. Ens vendran que era l’únic acord possible, que la crisi ha condicionat la negociació, que si tomba que si gira, com diu la cançó:

“…ens enganyaran amb qualsevol cosa:
unes mamelles en cromo,
uns culs fotografiats,
quatre paraules solemnes...”

Res de res.

Catalunya té al Parlamento espanyol un bon grapat de diputats i diputades. Doncs a treballar, unitat i fermesa.

Volem que l’Estat compleixi amb el fiançament que preveu l’Estatut, que no oblidem és una llei aprovada pel Parlamento espanyol, i els diputats i diputades catalans tenen el deure, l’obligació, de defensar els interessos de Catalunya molt per damunt dels interessos de partit.

Potser ens caldrà tenir menys diputats i més patriotes.

De no ser així, potser caldrà comença a recordar les paraules d’Alenxander Dubček (Praga 1968):

El Tribunal Constitucional ha dit que no a la proposta de consulta popular proposada pel Govern basc, una consulta en què la ciutadania basca pugui decidir lliurement i democràtica l’estatus de relació jurídica i política que vol tenir amb l’Estat espanyol.

El Tribunal Suprem ha acordat la il·legalització i dissolució d’ANB. Encara hi poden fer més, poden fer el mateix amb el Partit Comunista de les Terres Basques. I així deixar fora de l’arc polític municipal i parlamentari una part important de la societat basca. De quina manera, doncs, trobarem una sortida al mal anomenat “problema basc”?

Deia el lehendakari Ibarretxe: “La pau arribarà, com a Irlanda del Nord, fonamentalment com a conseqüència de l'aposta definitiva de l’esquerra abertzale per les vies exclusivament polítiques i democràtiques”. Però, això, com podrà ser possible si l’Estat espanyol, poruc i centralista, amb una visió miop de la realitat, va segant els interlocutors? Amb qui parlarà l’Estat espanyol?

El Govern d’Espanya, sia del color que sia, talment sembla que tingui unes prioritats més pròximes al caos que a l’ordre. Seria molt demanar que els esforços anessin en la direcció de construir, de sol·lucionar? Que expressessin una veritable ambició pel canvi, per a la normalització tranquil·la de les qüestions i deixessin de banda la caverna de ressentits que els dos grans partits espanyols tenen en les seves files? Quina por hi ha a què Euskadi, Catalunya, Galícia... expressin lliurement què volen ser? A què puguin exercir el seu dret com a poble a decidir? Segurament ja fa massa anys que estant decidint per nosaltres.

Diu el president Zapatero: “Qui no acata la llei se situa fora de la llei”. Amic, aplica’t “el cuento”, que l’Estatut és una llei.

Salut i república.