jordipera |
Cuina |
dilluns, 28 de novembre de 2011 | 07:39h
El Restaurant Casamar de Llafranc ha estat reconegut amb una estrella per la prestigiosa guia Michelin. He tingut el plaer de menjar i dormir en el Casamar en diferents ocasions amb la família. Esmorzar en la terrassa, gaudir del sol del mati, l'extraordinària vista del port de Llafranc, la platja ...... una bona companyia.
La feina del Quim i la Maria, ha estat sempre esplèndida, d’una constant innovació.
Avui ha arribat l’estrella, felicitats Quim i Maria, felicitats a tota la família per la bona feina, espero tornar aviat.
Tarda/nit de dissabte. Cap a Barcelona, m’agrada badar mentre observo aparadors, edificis, persones. Passeigamunt i passeig avall.
La recerca, l’afany de descobrir avui ens porta a una plaça, un lloc al Poble Sec, un local antic, que et transporta a altres llocs, el trastèvere,montmartre, altres moments, sensacions, musica escoltada, especial companyia. Bon vi, bones menges, per a postres un tiramisú, olor, color, sabor,….. els records tornen de forma incontrolada, Itàlia, estiu, al costat de l’arena a Verona …… esplèndid tiramisú ………..El Sortidor, un magnífic local, siguem discrets i no fem córrer la veu.
No fem córrer la veu, preservem el seu encant, íntim, acollidor per a romàntiques ocasions .........
Agafem un xofer,Rafael Campalans 174, si us plau, per a no iniciats el Tirsa, cal acabar la jornada amb el millor gin que és fa i es desfà. El clàssic Tanqueray Ten amb schweppes, ummm....
jordipera |
Cuina |
divendres, 21 de novembre de 2008 | 10:38h
L’Aliança d’Anglès ha estat reconeguda amb una estrella per la prestigiosa guia Michelin. He tingut el plaer de menjar a l'Aliança en diferents ocasions i des de fa molts anys, per feina, amb la família, amb amics d’Arenys, etc.
La feina dels germans Feliu, en Lluís i en Josep Maria, ha estat sempre esplèndida, d’una constant innovació.
Recordo ja fa molts anys el primer cop, un amic de Girona, en Pere Feixas, conegut dels germans Feliu, m’hi va portar. Tots recordem el primer cop de moltes coses i d’aquest en tinc un record molt especial.
Llavors el restaurantocupava una petita estança, crec que amb quatre o sis taules, on anteriormenthi havia el magatzem de les begudes; el Casino de l’Aliança anava pas a pas assentant les bases de la gran cuina que avui rep el reconeixement de tots.
Un dia, en la sobretaula, potser fa 2 anys o més, comentava amb en Josep Maria que sempre sonava el nom, però l’estrella no arribava, amb l'amabilitat, bon fer i l'entenedora manera d'explicar les coses de què sempre fa gala, comentava que en ocasions hi ha restauradors que treuen importància al fet de tenir o no tenir estrella, i ell no era d’aquest parer. En Josep Maria comentava que tenir l’estrella era el reconeixement a una tasca llarga i difícil, de llums i ombres, d'esforç, de constància, però que mentre l’estrella no arribava, ell tenia l’altra estrella, la de cada dia, la de la satisfacció dels seus clients, dels amics, dels coneguts.
Avui ha arribat l’estrella, felicitats Lluís i Josep Maria, felicitats per la bona feina, espero tornar aviat.
