Parafrasejant  Carod-Rovira,  jo també tinc pocs carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, potser caldrà trencar-los i dedicar el temps a fer sopars per les grans causes, i  el primer sopar seria de justícia fer-lo en honor del parent d’en Dumbo, recentment traspassat per una bala reial.

Salut i gana !!!

Fou l’any passat a les set de la tarda en les escales de la Plaça del Mercat.

Llançament de salves d'honor en commemoració del 70è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya, era malgrat el sectarisme d’algun grup municipal i la manca d’autorització, el que podia ser un petit pas en la normalització, en la creació d’un acte institucional.

Bé, el petit homenatge al President d’aquell país que “un dia va ser la nació més gran del món” (Pau Casals, discurs a Nacions Unides, octubre 1971) i que va morir tot cridant “Per Catalunya”.

Aquest any .............

"Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres" (Lluís Companys i Jover), per això almenys en els nostres cors, en el cor dels Arenyencs, en el cor dels patriotes, el nostre reconeixement al President Companys.

Ens cal recordar-ho, ens cal no oblidar-ho, ens cal explicar-ho.

Fets:

El 6 d’octubre del 1934 proclama l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat:

“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.

Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!"

Salut i república

Si es confirmen els pronòstics, llevat que al Parlament declari la independència cosa poc probable, atès que gran part dels diputats només són independentistes de saló, ens tocaran temps durs i difícils, cap dels tres portaveus amb més representació en las Cortes creu en la Nació Catalana, seran anys inútils, tan inútils com cagar endins.

Salut i república.

Els millors de CIU fan el milhomes a Badalona, amenaçant al Sr. Albiol de fer-lo fora, mentre a Castelldefels pacten govern amb el PP.

Potser el doctor de Puigcerdà tingui raó en les seves afirmacions (link) ……… 

Pobrets, resulta que alguns votants convenients i convergents  descobreixen que CIU és la dreta neoliberal sobiranista de cap de setmana....res més.

Mentre els seus socis carreguen contra la llengua, el president Pujol vol que les “jenifers” parlin català.

Salut i república.

Què espera el senyor jutge per a interrogar i imputar algun delicte al Sr. Millet.

La fiscalia demana al jutge que interrogui ja al Sr Millet, expresident del Palau de la Música i a l'exdirector administratiu Sr Jordi Montull, què està esperant el jutge?.


Mantenir en aquest estat de gràcia a uns senyors per a què, tan brut serà tot, tan gran és la merda que no tindrem prou catifa per a tapar-la? tants dies fan falta per a destruir i amagar dades, o no estan fent això?

Senyor jutge quan abans es posi a treballar, abans acabarà la vergonya, i deixarem de pensar que en el nostre país, la justícia té balances diferents per a mesurar  a les persones  en funció del seu bressol, el que de manera col·loquial es coneix com ser de bona família.


També cal que les altes institucions i càrrecs de l'administració catalana que ara lamenten no haver vist, o no haver fet, es moguin amb major celeritat, per a evitar que no acabi planejant sobre els nostres caps la tràgica pregunta de quants Millets més tenim pendents per descobrir.

...  i tot segueix igual.

Salut i república.

Mentre en algunes parts de això que s'anomena estat de les autonomies els llibres de text són gratuïts - segurament finançats per nosaltres, per els catalans sempre tatxats de insolidaris - aquí ens costen molts diners, avui els llibres de text del meu fill 350 euros. 

Vull pensar en les famílies que tenen més d'un fill en edat escolar, o pitjor les persones en atur, o sense recursos.
Com poden fer front a tal despesa.

I nosaltres com babaus, continuem pensant que no cal el concert econòmic, que l'estatut del 30 de setembre calia retallar-lo de pressa i corrent? Que cal acceptar més retalls, més laminacions?

Salut i república.

És en aquestes situacions que cal, per damunt de les posicions polítiques, de les consignes de partit, i d’altres històries, cercar el màxim de col·laboració entre govern i oposició. Cercar les complicitats necessàries per assolir uns pressupostos de consens, on es reforcin les àrees que més afecten els ciutadans, l’Acció Social, les polítiques habitatge, la promoció local, la seguretat… Deixar-nos de populisme d’aparador, de proclamar receptes i solucions només fetes per desgastar l’adversari.

Les persones esperen dels seus representants una actitud més positiva, més capacitat de treball conjunt, com volem donar confiança.

Com volem que no hi hagi desafecció per la classe política si ni a nivell local, la primera pell de la política, la més propera al ciutadà, no som capaços ni en temps difícils de tenir una resposta única, una sola veu, uns pressupostos fruit d’un treball conjunt, govern i oposició?

Uns diran que no han estat cridats a parler-ne, els altres que tenen la mà estesa, ni els uns ni els altres…