Parlem i parlem, però... algú escolta? Tenim encara la capacitat d’escoltar?
Hi ha paraules que sembla que pertanyin a un temps anterior, que hagin perdut sentit. "Escoltar" n'és una, no l'única, també "esforç", "treball",..., seria una llarga llista.
Paraules, i més paraules, gesticulacions i frases buides, grans adjectius que magnifiquen el mot, pirotècnia i focs d’artifici, per acabar no dient res. Posem que parlo d'Arenys.
Segurament, per a algú sigui un esforç molt gran, sigui demanar-li molt, potser massa, no és bo tenir el cul llogat, només el treball i el coneixement ens fa lliures, les lluites caïnites mai han estat bones, no serveixen per justificar la cadira que s'ocupa, però si volem seguir caminat junts cal parar i escoltar.
jordipera |
Arenys |
dimarts, 2 de novembre de 2010 | 13:36h
Sembla que uns comerciants han mort, i d’altres s’estan morint. Així ho manifesta una esquela anònima que parla en nom de tot el comerç de la vila.
A Arenys el comerç és viu, hi ha persones emprenedores que, malgrat les dificultats del moment, no fan de la queixa la seva oferta comercial. Hi ha comerç emprenedor que ha desterrat les boniques frases del nostrat comerç local: “...uffff, això no ho demana ningú ...” o “...uffffff, això és molt car...”, dues expressions que de tant corrents ja no ofenen.
Hi ha comerç que et dóna el bon dia, et mostra el gènere, comerciants a qui no molesta que miris i remiris, compris o no compris, hi ha comerciants, emprenedors, persones que cerquen noves formes de fer.
Hi ha comerç molt emprenyat amb els senyors anònims, amb els botiguers morts. Hi ha qui pensem que ha mort el comerç, visca el comerç nou.
Volia en clau molt personal parlar d’un jove actor arenyenc que just als 80 anys, reestrena amb quasi els mateixos actors, l’obra que fa 25 anys feien girar amb la mateixa il•lusió per mig Catalunya
L’Enric Pera (el meu germà) m’ha passat al davant, ja ho ha fet, i molt bé.
LLegiu aquest fantàstic apunt, i només afegir, que aquest jove de 80 anys, és en Joan Pera i Serra, el meu pare.
Mai és el moment de fer les coses, vull dir que tots els canvis, variacions, modificacions, malgrat ser esperades o demanades, en el moment de realitzar-se no són oportunes, els mateixos que les demanaven et diuen “...vols dir que és el moment?” , i així anem passant, o no fem o si fem sentim tremolor de cames.
Ahir a la nit a la Llotja del port, prop de les barques, sentint l’olor del mar, un esplèndid sopar servit pel restaurant Vil•la Minerva donava el tret de sortida a la quinzena edició del Calamarenys. Avui tenim una mostra totalment consolidada, reconeguda, fruit de l’esforç d'unes persones que amb el suport de la regidoria de promoció Local han sabut engrescar a restauradors de la vila i també de fora, a la Confraria, a emprenedors, en una tasca comuna. Cal felicitar-los i encoratjar-los, la vostra tasca any rere any porta el nom d'Arenys fora de la nostra comarca, desitjarllarga vida a la mostra.
Fa quinze anys uns restauradors, uns arenyencs decidits, amb el suport del’alcalde Miquel Rubirola i el regidor de promoció econòmica varen iniciar aquesta aventura avui mostra apreciada, reconeguda i consolidada, de segur que no va ser fàcil, de segur que entre propis i estranys algunes veus deien, jornades gastronòmiques del calamar?vols dir?, potser no és el moment.
A Arenys mai és el moment de res, sort que algunes persones seguim creient que si que és el moment.
Felicitats a tots els que han fet i fan possible que Arenys gaudeixi de les Jornades gastronòmiques de calamar.
Aquesta corporació municipal observa amb preocupació com de nou s’està preparant un procés de dragat de sorres, extracció que es preveu realitzar davant les platges d’Arenysi que l’any passat va provocar enormes queixes del sector pesquer i dels habitants i turistes que volien banyar-se a les nostres platges. Val a dir que l’actuació es va realitzar en dues fases, la segona de les quals va començar el mateix mes d’agost sense avís previ per a aquest Ajuntament ni per als usuaris de les platges que van haver de compartir el temps d’oci amb les aigües tèrboles pel dragat.
Entenem la preocupació del sector pesquer que tot i acostumats a situacions adverses (veda, temporals, crisi) observa aquesta actuació enl’ambient marí amb preocupació, fins i tot amb enuig.
Si bé aquest consistori entén de les necessitats de sorra d’altres platges del Maresme, no entén com la solució sempre és temporal i provisional malmetent el fons marí cada cop, tot donant alhora la sensació de no utilitzar adequadament els recursos públics.
Sabem de reunions entre diversos sectors per a minimitzar l’impacte i per a tots plegats establir el sistema pel qual tots els agents implicats puguin tenir una resposta adequada a la seva situació. Es per tot això que aquest ajuntament en Ple vol expressar el seu posicionament de forma pública tot aprovant els següents acords:
PRIMER.- La regeneració de platges mitjançant el dragat del fons marí no és de cap de les maneres la solució per a tenir sorra als mesos d’estiu per raons ecològiques i econòmiques.
SEGON.- El consistori d’Arenys de Mar, tot i que les platges de ponent han perdut sorra, ni demana ni reclama que s’utilitzi sorra del fons marí per a millorar les platges de la vila.
TERCER.- En cap cas és admissible que es dragui el fons marí davant les platges d’Arenys en ple estiu tot perjudicant a més del fons marí, la terbolesa i qualitat de les aigües en plena temporada de bany.
QUART.- Mostrar la nostra solidaritat amb el sector pesquer per tal de trobar les solucions adients que no malmetin el fons marí i reclamar que es facin els estudis necessaris per a cercar les propostes adients que respectin aquest fons marí i ajudin a millorar la biodiversitat de les espècies marines.
CINQUÈ.- Reclamar que es facin els estudis i inversions necessaris per a estabilitzar les platges del Maresme de manera permanent sense haver de recórrer anualment al dragatge del fons marí.
SISÈ.- Comunicar aquests acords a la Cofradia de pescadors d’Arenys de Mar, als municipis del litoral al Maresme, al Ministeri de Medio Ambiente, Rural y Marino, al Departament de Política Territorial de la Generalitat
La Sheffield University Wind Orchestra feu el seu darrer concert a Catalunya a casa nostra. Més de 40 músics sobre un escenari que esdevenia petit, joves, alguns de bastant joves, vent i percussió, peces conegudes, una tarda de concert ben agradable.
El pati de butaques reunia al voltant de 150 persones, feia goig.
Tot semblava perfecte, però no podia durar, just a les butaques de davant, la mare o l’àvia, tant hi fa, no pogué esperar ni deu compassos, va obrir la bossa i embolicat amb paper d’alumini, va donar a la filla o néta el berenar, no fos cas que tinguéssim defalliment. Quatre butaques a l’esquerra, un nen fen sonar un cascavell… en les primeres files nens ploriquejant o parlant… les converses i comentaris sobre els moviments del director, etc. I per si faltava quelcom, les fotos amb el flash, que no poden esperar que acabi la peça.
"Ah, s’ha de pagar? He llegit a la premsa que era gratuït…", dos euros per escoltar a una nodrida formació de músics, amb la possibilitat de portar la carmanyola i fer un berenar, poder comentar la jugada, el color de la jaqueta del director, poder tossir sense miraments… és un bon preu, no hi ha gaires ofertes tan engrescadores.
Mostrem molt poc respecte vers les persones que pugen dalt un escenari, vers els músics, vers les altres persones amb qui compartim platea.
Atès que no minvarà la falta de respecte i que la poca educació tendeix a augmentar, i tal sembla que no hi ha solució, no sé si caldria avisar abans d’entrar que l’espectacle comptarà amb l’especial participació de virtuosos infiltrats a la sala.
El desig de bona feina a la Sheffield University Wind Orchestra i que puguem tornar escoltar-vos, amb sort a vosaltres sols.