Avui fa 80 anys, el President Macià proclamà la república Catalana.

Catalans : 

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. 

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. 

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. 

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. 

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. 

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. 

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya. 

Barcelona, 14 d'abril de 1931. 

El President 
FRANCESC MACIÀ 

Després del cas Palau, CiU ha d'explicar per que presenta una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat per tal de compensar les concessionàries d'autopistes de Madrid!
Una esmena que no afecta per res a Catalunya!
Enllaç al post de Joan Tardà on explica els estranys moviments de CiU: enllaç

Salut i república

Escoltava unes declaracions del Sr. Duran on deia que en les properes eleccions ens juguem si el país s’en va o no a fer punyetes.

Vist el que surt avui mateix en la premsa crec que té molta raó.

Fem un breu resum dels titulars:

El Periódico.cat :
     “Els pèrits ratifiquen que Millet i CDC es van repartir comissions” ( link de la noticia).

El Periódico.cat :
     “Un empresari implica Unió en la trama de factures falses” ( link de la noticia ).

La Vanguardia :
 “Hacienda ratifica el desvío de fondos a CDC desde el Palau”

Sr. Duran, si no varien les coses i les enquestes tenen raó serà veritat de la bona, el país s’en va a fer punyetes.


Salut i república.

A les set de la tarda a les escales de la Plaça del Mercat, llançament de salves d'honor en commemoració del 70è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys President de la Generalitat de Catalunya, on hi intervindrâ el diputat d'Esquerra a les Corts, espanyoles, Joan Tardà i la Coral l'Esperança, interpretant el Cant de la Senyera i els Segadors.


Us hi esperem.





Fets:

El 6 d’octubre del 1934 proclama l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat:

 “Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.

Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.

 Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!"

Salut i república

En el ple de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, celebrat divendres 30 de juliol, va prosperar la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra per la qual la vila d'Arenys de Mar s'autoexclou moralment de l'àmbit de la Constitución Española

Text de la moció:

MOCIÓ D’AUTO EXCLUSIÓ MORAL DE L´ ÀMBIT DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Davant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum popular el 18 de juny de l'any 2006, el grup municipal d’ Esquerra, proposa al ple de l'Ajuntament d’ Arenys de Mar, reunit avui en sessió extraordinària, fer públiques aquestes declaracions i adoptar els següents acords:

Diu la premsa que Puigcercós comunicà a Carod en un dinar -dimecres passat- que no anirà a les llistes en les properes eleccions al Parlament, i que no compta amb ell per formar part d’un futur govern a la Generalitat.

Permeteu-me que ho consideri un error.

El fet que Carod decidís no presentar batalla per repetir com a candidat en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, tot i ser una renúncia important, i així ho deia el mateix Carod, era una renúncia parcial i que la intenció era “continuar en la primera línia del compromís”.

No podem malbaratar el cabdal polític i humà i donar per amortitzat el company Carod, estic segur que té molt a dir i molt a fer en el futur del nostre país, és per això que considero que si és cert el que diu la premsa estem en un error important, molt greu.

Només sumant podrem assolir el reptes que tenim com a país, ja fa temps que no puc, i no vull, estar en contra de ningú, no m’aporta res.

El que vull és compartir una visió diferent, una manera nova de fer, pensava que dins d’Esquerra això també era així, que érem capaços d'afrontar el futur amb una visió àmplia, amb la suma de tots els que vulguin sumar, no excloent ningú, i fent el que cal fer, personalment, col·lectivament, per tal de portar el nostre país a les millors cotes de benestar i prosperitat.

I això passa per comptar amb tothom, també amb el Carod.

Com a arenyenc potser caldrà invocar a sant Zenon, talment sembla que caminen amb pas incert...

Salut i república.

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç! 

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç! 

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Salut i república

Una moció aprovada en el Plenari Municipal d’Arenys de Munt el 4 de juny amb els vots a favor d’ERC, CUP, CIU i AM2000 s’acordava al seu punt tercer “autoritzar al MAPA a utilitzar la Sala Municipal el diumenge 13 de setembre d’enguany, per recollir signatures i realitzar una consulta per copsar l’opinió de la població [...] amb la pregunta: ‘Està vostè d’acord que Catalunya Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.

Com diu i explica el Diputat d’Esquerra Pere Aragonès en el seu bloc, ara resulta que deixar una sala perquè una entitat privada (en aquest cas, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) posi una urna i demani l’opinió dels ciutadans d’un municipi és un “perjuicio para la estabilidad social y política”, tal com diu l’advocat de l’estat en el seu recurs contenciós-administratiu.

Companys, la nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.

Aquest dissabte un bon grapat d’Arenyencs, faran pinya a Brussel·les gràcies per ser-hi.

Aquest dissabte és convertirà en una data clau perquè els catalans tornarem a demostrar que tenim força suficient, som un poble de vencedors, si no fos així ja no existiríem.

Aquest dissabte la societat civil catalana, portarà per primera vegada la veu Brussel·les, el nom de Catalunya sonarà en el lloc on han d’arribar les nostres reivindicacions si algun dia volem tenir un estat propi.

En pocs dies començarà la cursa electoral cap a Europa, i d’aquí a pocs dies, alguns partits que avui no han mogut ni un dit en el recolzament d'aquesta legitima reclamació,  ni han fet cap gest, ni aquí ni en lloc, per acompanyar aquest moviment català, s’ompliran la boca de promeses, i ens voldran representar en el Parlament de Brussel·les.

Companys, els que van a Brussel·les, i els que no hi van, tots compartim el mateix objectiu, fem doncs que l’Estelada estigui el dia 7 de  març a tots els balcons de la nostra vila, senyal de la nostra voluntat com a poble.

Salut i república.

Sembla que el ja retallat Estatut de Catalunya ara perdrà també els símbols nacionals.

De l’aprovació en el Parlament de Catalunya (que no sé si deu tenir la consideració de símbol nacional i si la té, possiblement haurem d'enderrocar-lo) en quedarà alguna cosa.

És possible que haguem d'acabar renunciant fins a la nostra petita pàtria, Sinera?

Cal que tots els patriotes, sense distinció de partit, donem tot el suport possible a la manifestació de Brussel·les, compartim els objectius que no són altres que aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català.

Companys, els que van a Brussel·les, i els que no hi van, tots compartim el mateix objectiu, fem doncs que l’Estelada estigui el dia 7 de  març a tots els balcons de la nostra vila, senyal de la nostra voluntat com a poble.

A títol personal, dilluns, en la propera reunió del govern municipal, demanaré que pengi al balcó de la Casa de la Vila.

Salut i república.

Tal com ja exposava a l’entrada del bloc “Estatut del 30 de setembre de 2005, única resposta al TC” i salvant les distàncies hi havia un antecedent. 

Fa pocs dies l’Antoni Soy, en un post que titulava “Amadeu Hurtado: governar amb pragmatisme però amb conviccions fermes”, deia: “Sincerament, fins avui encara no he sentit cap proposta tan assenyada i adequada com aquesta en el cas que el Tribunal Constitucional faci una lectura negativa de l'Estatut. Sens dubte, el més digne, el més efectiu i el que més desconcertaria els nostres "amics" espanyols seria que el Parlament tornés a aprovar el mateix Estatut (el del 30 de setembre de 2005, si pogués ser) i el tornés a presentar per ser aprovat a les Corts Generals.” 

Dissabte, en el seu bloc, en Toni Soy feia una proposta que significa el primer acte de sobirania, de dignitat nacional i sentit de país.

Res a afegir, totalment d’acord, és la millor proposta que he sentit fins ara.

Diputats d’Esquerra, diputats del Parlament de Catalunya, si no teniu millor proposta, senyors, aquesta és la més digna i més concreta que tenim.

 Salut i república.

El govern d’Espanya ha tornat a faltar al seu compromís sobre el finançament, aquell compromís que la ministra De la Vega prenia amb el conseller Saura i que deixava despentinat tot el Govern català.

Ja ni els més optimistes creuen que salvarem algun moble en la retallada que farà el TC, en el nostre Estatut, ja no en l'Estatut aprovat el 30 de setembre de 2005, parlem de l’Estatut ja rebaixat en els pactes del senyor Mas i amb la complicitat necessària del PSC.

I què farem quan això passi? Quina serà la resposta dels partits catalans?

El que és clar que els diputats catalans a Madrid aniran tots a la seva bola, consigna de partit, peix al cove, i a seguir plorant.

I nosaltres a combregar amb rodes de molí, una dotzena de senyors (TC) acabaran decidint el que és bo per a nosaltres. Apa-li, tots a una mani, unes protestes, quatre columnes d’opinió, i a seguir plorant.

Salvant les distàncies, un fet similar es va produir quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de contractes de conreu. L’Estat va interposar un plet contra la llei aprovada pel Parlament de Catalunya, llavors la Generalitat va nomenar l’advocat Amadeu Hurtado con a delegat de la Generalitat en el plet.
Amadeu Hurtado, un advocat militant d’ERC, home pragmàtic, però que no tenia per costum renunciar als seus ideals, proposava l’actuació següent: "... en cas de perdre realment el plet, entenc que el Govern de la Generalitat, amb la major serenitat, ha de complir la sentència del Tribunal donant per anul·lada la llei de l'11 d'abril i, seguidament, presentar al Parlament una nova llei que sigui còpia textual de l'anul·lada".

I així va succeir, el Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context d'una Espanya governada per les forces de dretes, va anul·lar la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya va tornar a aprovar el text íntegrament.

Fa pocs dies l’Antoni Soy, en un post que titulava “Amadeu Hurtado: governar amb pragmatisme però amb conviccions fermes”, deia: “Sincerament, fins avui encara no he sentit cap proposta tan assenyada i adequada com aquesta en el cas que el Tribunal Constitucional faci una lectura negativa de l'Estatut. Sens dubte, el més digne, el més efectiu i el que més desconcertaria els nostres "amics" espanyols seria que el Parlament tornés a aprovar el mateix Estatut (el del 30 de setembre de 2005, si pogués ser) i el tornés a presentar per ser aprovat a les Corts Generals.” 

Res a afegir, totalment d’acord, és la millor proposta que he sentit fins ara, o potser algú pot decidir per nosaltres?

Estaria bé que els líders polítics, els consellers del nostre Govern, el president, també els diputats catalans a Madrid, tinguessin una resposta unitària, clara, sense oblidar què són i a qui representen i, en la desfeta, junts tornar a presentar l’Estatut del 30 al Parlament.

Salut i república.