jordipera |
. |
dissabte, 18 de juliol de 2009 | 14:54h
La draga continua treien sorra del fons marí, malmet l'ecosistema marí i afecta la activitat del col·lectiu de pescadors de la nostra gent, de la gent del mar.
El fons marí segueix sent amenaçat pels drenatges i les regeneracions artificial de les platges. Mentre el Ministrerio ignora el col·lectiu de treballadors de la mar que veu seriosament afectada la seva activitat laboral.
Com si només es tractes de satisfer els que ho tenen tot i oblidar a qui cada dia omple de suor la camisa feinejant en el mar. Són més importants els que suen a les platges ajaguts al sol? sembla que si.
Això si, avui tots cofois anirem a la festa i posterior sortida a la mar en Honor a la Mare de Déu del Carme patrona protectora dels mariners -parlarem amb ells del bé i del mal, de la feina, les dificultats, de la crisi.............- tant de bo ella tingui més seny que els senyors del Ministerio i aturi la draga, escolti i faci escoltar la veu del pescadors, dels homes del mar.
jordipera |
. |
dijous, 12 de febrer de 2009 | 11:09h
Molts cops en l’anàlisi d’una situació, i així ho diuen alguns manuals, s’ha de preveure l’opció de no fer res, de deixar-ho com està, ja que la situació, malgrat no ser l'òptima, és la millor que podem tenir i qualsevol moviment pot tendir a empitjorar, enlloc de millorar. Però no sempre és així, cal aplicar els resultats de les anàlisis, no fiar-se tant de la percepció, de l'he vist que potser..., em sembla que...
Això és aplicable a algunes accions que s’estan fent, i a d’altres que no es fan, algunes per acció i d’altres per omissió.
Aquesta observació, no vol dir deixar que les situacions, les idees, acabin dormint el son dels justos, vol dir tenir una visió madura de les diferents percepcions, vol una anàlisi de la realitat lliure de servilismes, capaç d’objectivar la situació, cercant la millor solució, malgrat aquesta, com quasi totes les decisions, tindrà partidaris i detractors, però mai serà presa per la pressió d’una minoria. I cal fer, fem. Si no cal fer, si no cal, no fem.
Tots sabem que en ocasions costa dir que no. I quasi mai és ben entès.
A Arenys tenim certes pors a vèncer, però no en podem crear de noves, serem captius fins al final, o sabrem mirar el futur sense por, fent la feina que toca fer, no la que lluu a les vitrines.
jordipera |
. |
divendres, 30 de gener de 2009 | 06:49h
Paraules adreçades al regidor Sr. Miquel Rubirola i Torrent en el Ple Municipal en el qual fa pública la seva renúncia a l’acta de regidor de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
