jordimesc |
diumenge, 5 de febrer de 2012 | 17:08h
El senyor Borbón devia aprendre moltes coses de Francisco Franco. Entre d'altres, va aprendre a manipular els fets i l'opinió pública (Paul Preston tenia bons motius per titllar Francisco Franco com a Gran Manipulador). Però ara els alemanys li han destapat les vergonyes, i la revista Der Spiegel ha publicat un article descrivint una conversa de l'ambaixador alemany Lothar Lahn amb el senyor Borbón poc després del cop d'estat, el 26 de març de 1981, en què clarament Juan Carlos Borbón manifestava les seves simpaties pels colpistes.
Imaginem que veiem la Terra des de l'espai girant sobre el seu eix de rotació, l'eix que va del Pol Nord al Pol Sud. Quant temps triga a donar la volta? La resposta sembla completament òbvia: tots sabem que el cicle del dia i la nit es produeix degut a la rotació de la Terra. Nosaltres ocupem un punt fix a la superfície i a mesura que la Terra va girant, anem passant de la banda il·luminada pel Sol a l'altra banda de darrere, on la Terra queda en la foscor de l'espai. Per tant, la Terra gira un cop cada 24 hores, no?
Doncs... gairebé, però no és ben bé així. Si volem saber la resposta correcta, hem de pensar-hi amb una mica més de compte.
El nostre Sol amb els planetes que giren al seu voltant no és més que un dels cent mil milions d'estels de la nostra galàxia, la Via Làctia. El Sol està immers dins el disc de la Via Làctia, i som a una distància de 25000 anys-llum del centre. El centre de la galàxia, on hi ha una gran concentració d'estrelles, sempre ha sigut molt difícil d'observar perquè en aquesta direcció s'hi acumula una gran quantitat de pols interestel·lar que ens oculta la visió. Malgrat tot, amb els instruments d'observació moderns podem observar llum infraroja que és capaç de travessar més fàcilment la pols. En l'infraroig, la nostra visió pot penetrar fins al centre de la galàxia i mostrar-nos directament el que hi ha.
Gràcies també a noves tècniques d'observació a molt alta resolució angular (que permeten corregir els efectes esborronadors de l'atmosfera terrestre), durant les últimes dècades hem pogut establir que al centre de la galàxia hi ha un forat negre d'una enorme massa: la massa és tan gran com 4 milions de vegades la del Sol. Aquesta massa del forat negre central de la Via Làctia l'hem poguda mesurar mitjançant les observacions de les estrelles més brillants que estan més aprop del centre, que es representen en la imatge d'aquest apunt. En podeu veure un breu film mostrant els moviments observats de les estrelles en aquest enllaç. La imatge mostra una zona al voltant del forat negre d'aproximadament un mes-llum de grandària, i és d'un trosset de cel tan petit com el que ocuparia un segell vist des d'una distància de 5 kilòmetres. Les estrelles d'aquesta imatge segueixen òrbites que podem seguir en el temps i mesurar directament: l'estrella més propera al forat negre descoberta fins ara té un període de 17 anys, i actualment ja n'hem pogut seguir una òrbita completa. A partir del període i la mida de l'òrbita deduïm la massa central que l'atrau gravitatòriament, i obtenim els 4 milions de masses solars.
Ara que ha mort Manuel Fraga Iribarne, he pensat que és una bona ocasió per fer un apunt biogràfic d'Albert Speer i comparar-lo amb el cas de Manuel Fraga. Els lectors ja deuen haver sentit molt a parlar de Manuel Fraga, però molts potser no saben qui era Albert Speer, i en faré primer uns breus comentaris. En podeu trobar una excel·lent biografia a la viquipèdia catalana, i més completa a l'anglesa.
Albert Speer fou un arquitecte alemany que es va sentir atret cap al partit nazi en escoltar un discurs de Hitler l'any 1931, després d'haver rebut una rígida educació basada en l'autoritarisme i enmig de dificultats per trobar feina durant la crisi econòmica. Al cap de pocs anys, després d'haver complert varis encàrrecs com a arquitecte, va caure en gràcia a Adolf Hitler i es convertí en el seu arquitecte preferit, i en una persona del seu entorn de confiança. Va seguir treballant pel règim nazi com a arquitecte, fins que durant la guerra, al 1942, va ser nomenat responsable principal de la indústria armamentística alemanya. Fou sens dubte una de les persones més capacitades tècnicament en el govern nazi. La seva direcció de la producció industrial alemanya va ser clau perquè el règim nazi sobrevisqués durant bastant temps la guerra contra la Unió Soviètica, els Estats Units i els seus aliats.
Per moltes persones la ciència només és percebuda com un cos de coneixements que s'adquireix mitjançant l'estudi d'uns llibres i l'assistència a unes classes impartides per professors. Aprendre ciència no es veu, sota aquest punt de vista, gaire diferent d'haver d'aprendre's una sèrie de lleis, unes instruccions per executar certes tasques, o uns preceptes que han estat ideats per les autoritats més reconegudes en cada matèria. Malauradament, sovint és aquesta la imatge sota la qual s'ensenya la ciència a les nostres escoles.
Lluny d'aquesta errònia percepció, la ciència s'ha de transmetre com un mètode general a través del qual les persones podem esbrinar molts aspectes de la realitat pel nostre propi compte, de forma independent, i qüestionar qualsevol suposició que se'ns hagi presentat com a certesa posant-la a prova de totes les maneres que puguem idear. La ciència s'ha d'entendre com una eina d'alliberament del pensament humà, que ens permet posar en dubte qualsevol proposició de base dogmàtica defensada per autoritats socials, i que ens impulsa a formular hipòtesis alternatives i confrontar-les amb la realitat per tal de poder eliminar aquelles que no concordin amb els fets que observem.
jordimesc |
dimecres, 11 de gener de 2012 | 14:14h
Carme Chacón ha guanyat la batalla del PSC que fa temps que es lliurava. La seva intenció es veia a venir: ja li va anar bé que Rubalcaba fos el candidat pel 2011, i ella ho vol ser pel 2015 per ser presidenta d'Espanya. El bloc d'Antoni Castells ha perdut (i Ernest Maragall encara no ho ha acceptat del tot).
Durant l'any 2012 podrem veure com se succeixen les diferents fases de Venus, les quals es poden observar amb un senzill telescopi. Venus és un planeta interior, és a dir, que es mou en una òrbita entorn del Sol més petita i interior a l'òrbita de la Terra. Per aquest motiu, no el veiem mai gaire allunyat del Sol en el cel. Si ens imaginem mirant les òrbites dels planetes des de la direcció Nord (com en la imatge), veuríem tots els planetes girar al voltant del Sol en sentit contrari a les agulles del rellotge; la Terra giraria entorn seu en el mateix sentit, causant el cicle del dia i la nit per un observador a la superfície terrestre. Els planetes interiors (que són Venus i Mercuri) giren més ràpid entorn del Sol que no pas la Terra, i per tant, anirien avançant també en el sentit contrari a les agulles del rellotge respecte la posició de la Terra.
Durant aquest proper any 2012 es produirà un rar fenomen el dia 6 de juny, quan Venus passarà entre la Terra i el Sol, produint un eclipsi. Aquest tipus d'eclipsis de Venus es produeixen molt rarament (el proper no tornarà a passar fins l'any 2117), però en aquesta ocasió, Venus passarà a més molt a prop de la Terra, cosa que podria causar alguns efectes sorprenents.
jordimesc |
dimarts, 20 de desembre de 2011 | 18:25h
Molt pitjor és ser maltractat que ser robat. I per tant, acusar algú de maltractador ha de ser considerat més greu que una simple acusació de lladre. Quan algú ens roba, podem simplement treballar més, produir més, ser millors, fer un país més fort, per tal de que encara que ens robin una part del fruit del nostre treball puguem viure bé, donar exemple, ser solidaris i dur una vida plena de joia.
jordimesc |
diumenge, 18 de desembre de 2011 | 13:33h
Nova gran victòria del Barça contra l'equip brasiler de Santos a la final de la Copa del Mundial de Clubs, que els catalans hem pogut fruir d'allò més a base de posar el volum a zero de Telecinco i escoltar a la vegada la retransmissió de Joaquim Maria Puyal a Catalunya Ràdio. I dóna gust poder escoltar la pronunciació correcta del jugador del Barça Xavi que ens assegura Puyal, quan la majoria d'altres locutors (inclosos els de TV3) no paren de parlar de Txavi.
És el que té que el Barça sigui famós sense que Catalunya sigui un estat: Barcelona és coneguda arreu del món com una ciutat espanyola i no com la capital de Catalunya, i el nostre gran jugador terrassenc és conegut com a Txavi perquè en castellà no tenen el so de la x catalana, sinó només la ch castellana que és com tx en català, i esclar, els locutors espanyols pronuncien Txavi, i això s'encomana als catalans, excepte els que tenen més consciència de com es pronuncia el català. Per la gent que sap anglès, expliqueu-los que Xavi es pronuncia com Shabee, i no pas com Chabee. I potser els castellans ho entendran millor també si els expliquen com es pronuncia fent servir la grafia anglesa..
Davant la crisi i els temps dolents, no hi ha res millor que tenir un bon projecte de futur per treure la gent de la depressió.
Aquests dies els informatius ens maregen amb les engrunes de l'espoli fiscal que sofreix Catalunya: 759 milions que diuen que l'Estatut garantia que ens havia de pagar l'estat espanyol i ara no ens els paga. Com sempre, l'Estatut no és cap llei que garanteixi res, i ara no tenim ni les engrunes que el lladre que ens roba va prometre de tornar-nos. Per això els catalans haurem de sofrir encara més, amb empreses que no cobren les factures a la Generalitat i funcionaris que veuran el seu sou retallat i retardat.
Hi ha alguns números i comptes que tothom hauria de conèixer:
Les retallades que la Generalitat ha aplicat l'any 2011 han aconseguit estalviar uns 2700 milions d'euros, que són 400 euros per català.
Amb això, la Generalitat encara té un dèficit d'un 2.6% del PIB de Catalunya, prop de 5500 milions d'euros, que són 800 euros per català. (segueix...)
Aquests darrers dies hem estat testimonis d'opinions autènticament deplorables sobre el que cal fer amb el Valle de Los Caídos. Hi ha hagut una comissió d'experts que ha recomanat una reforma d'aquest infame monument, reforma que representaria només un timidíssim inici del que és realment necessari per poder assolir un estat satisfactori de memòria històrica amb el nostre passat. I davant de les vergonyoses reaccions hostils que inclús aquestes recomanacions excessivament cauteloses han provocat per part de personatges que no poden amagar el seu franquisme arreu de l'estat espanyol, penso que totes les persones que desitgem defensar l'autèntica memòria històrica hem de dir clarament el que pensem que s'ha de fer, i hem de posar les coses al seu lloc.
I en primer lloc, abans de posar-se a opinar sobre el Valle de Los Caídos, cal haver entès qui era el personatge que el va dissenyar i construir, Francisco Franco. I el millor historiador que ha relatat i aclarit la naturalesa d'aquest personatge i del seu règim ha estat un historiador anglès, Paul Preston, autor d'una gran obra que hauria de ser molt més coneguda i que ha estat intensament atacada a l'estat espanyol per part de les deixalles franquistes impregnades arreu. Entre els recents llibres de Paul Preston altament recomanables hi ha Botxins i repressors: Els crims de Franco i dels franquistes , i Franco: El gran manipulador , que ens ha regalat aquest gran historiador després d'altres obres seves sobre la guerra civil espanyola i la biografia de Franco.
jordimesc |
dimecres, 7 de desembre de 2011 | 17:42h
D'aquí a pocs dies hi haurà un congrés del PSC, i la gent parla molt de si guanyarà aquest o l'altre candidat i de si s'imposaran aquestes o altres tesis. Però a mi em sembla que hi ha quelcom més important que va més enllà de tot això.
I això és que el PSC ja no pot seguir més temps mantenint la contradicció de voler fer compatibles el dret a l'autodeterminació de la nació catalana i el principi de la indissoluble unitat de l'estat espanyol. Defensar totes dues coses és, com vaig mencionar anteriorment , tan absurd com voler fer la quadratura del cercle. Talment com els cercles no poden ser quadrats, les nacions mai no poden renunciar al seu dret a l'autodeterminació: si ho fan voluntàriament, deixen de ser nacions.
Recomano molt el nou llibre de Ferran Torrent. He llegit per primera vegada aquest autor aquest mateix any, començant per la seva novel·la de fa molts anys Gràcies per la propina , i continuant per aquesta que ha publicat ara, i n'he quedat molt admirat.
La novel·la Ombres en la nit ens fa pensar molt sobre la
naturalesa humana, i sobre les terribles conseqüències de les guerres.
Els humans som fàcilment impressionables, sovint ens manca un afany per
trobar el nostre propi criteri independent, i ens apuntem a seguir una
ideologia simplement per trobar una seguretat en pertànyer a un grup,
creient cegament en unes consignes simplistes, que són tan fàcils
d'entendre com superficials i falsejadores de la complexa realitat. Així
ens trobem com un grup de persones que havien mantingut una amistat
entranyable en temps de pau poden ser arrossegades cap a una obediència
cega a vàries d'aquestes ideologies, enfrontades entre elles, i això els
porta a cometre tota mena de traïcions entre ells mateixos.
jordimesc |
dissabte, 12 de novembre de 2011 | 13:22h
En moltes eleccions democràtiques, he hagut d'anar a votar amb el nas tapat per votar pel qui menys em desagradava. Aquesta vegada, amb plena consciència independentista i malgrat que són unes eleccions espanyoles, votaré per l'opció que més m'agrada.
El debat del divendres 11 de novembre a TV3 va estar ben muntat i va ser
interessant, contràriament als altres debats de televisions espanyoles
que, segons m'han explicat (perquè jo vaig decidir no veure'ls), van ser
ensopidíssims. Hi havia tres forces dominants sense cap discurs
renovador, que es van dedicar a dir mentides i tirar-se els plats pel
cap entre ells. I hi havia dos partits menors que per mi, van sortir
clarament vencedors del debat: ERC i ICV.
