Durant aquests propers anys els catalans haurem d'anar desenvolupant una actitud de protesta i insubordinació constant per seguir reivindicant el nostre camí cap a la independència, per seguir afirmant la nostra voluntat irrenunciable de construir un estat pel nostre poble. Haurem de promoure i organitzar accions d'insubmissió no-violenta, tals com la del moviment dels drets civils afroamericans i l'exemple de Rosa Parks . L'actuació no-violenta és sempre la més eficaç i l'única que ens pot portar a la victòria.
I una primera acció d'insubmissió catalana que vull proposar en aquest bloc és la d'anomenar, a partir d'ara, l'estat espanyol com a estat anticatalà. (segueix...)
Penso que no hi ha millor forma de descriure el que és el sentiment de depressió que el poema d'Ausiàs March:
Plagués a Déu que mon pensar fos mort e que passàs ma vida en dorment; malament viu qui té lo pensament per enemic, fent-li d'enuig report.
Ausiàs March deuria ser una persona que patia de depressió entremig les seves diverses aventures amoroses que mai li portaven l'anhelada felicitat. I fa un quant temps, vaig traduir aquests quatre versos a l'anglès per a que puguin sentir-ne la força molta gent arreu del món:
Els partidaris de que Catalunya segueixi unida a l'estat espanyol sembla que estan caient en la desesperació.
Ahir era el senyor Celestino Corbacho que ens amenaçava als independentistes amb la seva profecia de bola de cristall de que la independència seria traumàtica, i en cap cas pacífica. Argumentava el senyor Corbacho que els catalans tenen uns sentiments que els lliga a una relació amb l'estat espanyol, i que d'alguna manera això ha de determinar una decisió "personal i intransferible". Corbacho no deu entendre que en realitat la relació entre sentiments nacionalistes i independentisme no té per què ser la que ell es pensa. Les seves amenaces i el seu recurs a voler fer por evidencien que ell i el seu partit estan perdent els papers i tots els arguments objectius. Han fet bé Solidaritat i Reagrupament de criticar-lo amb energia i exigir la seva dimissió.
Antigament, l'única cosa que observaven els primers astrònoms sobre els planetes eren els seus moviments en el cel, la seva brillantor en diferents fases d'aquest moviment, i el seu color. Actualment, les nostres observacions sobre els planetes que descobrim en altres estrelles són encara més limitades: la majoria dels anomenats exoplanetes els coneixem només a través de mesurar el moviment reflex que produeixen en la seva estrella, tal com explicava en aquest article anterior. Malgrat tot, això ja ens permet almenys conèixer la massa del planeta i la distància a la qual orbita de la seva estrella.
Aquests darrers dies s'ha anunciat el descobriment de que l'estrella Gliese 581 té sis planetes al voltant, un dels quals creiem que té les condicions adequades per la vida que s'ha desenrotllat a la Terra. Per a fer-nos una idea del poc que sabem sobre aquest sistema planetari, només cal dir que totes les mesures de les que disposem, i sobre les quals es basen totes les conclusions que se n'han dit, són les velocitats que es mostren en la gràfica d'aquest apunt en diferents dies, un total de 241 mesures durant un període d'uns 11 anys en què veiem que la velocitat de l'estrella va canviant per uns 20 metres per segon respecte el seu valor promig (el temps, en l'eix horitzontal, està expressat en dies començant per un cert dia de referència). Cada punt ens indica el resultat d'una mesura de la velocitat de l'estrella en un cert dia en què es va fer l'observació, amb l'error estimat mostrat per la barra. Per increïble que sembli, només a partir d'aquestes observacions s'ha deduït que hi han almenys sis planetes, les seves masses i distàncies a l'estrella, i que un d'aquests sis planetes probablement posseeix bones condicions per l'existència de la vida i mostra sempre la mateixa cara a la seva estrella, deixant una cara en dia permanent i l'altra en nit permanent.
jordimesc |
diumenge, 3 d'octubre de 2010 | 18:14h
L'enquesta encarregada per Solidaritat Catalana per la Independència, que acaba de ser anunciada, ens mostra unes conclusions que no han estat prou ben representades per la direcció de SCI, i això ho vull manifestar des del meu bloc com a adherit a SCI. Em referiré només al percentatge de vot total pronosticat per l'enquesta, que ha estat realitzada per l'empresa TNS Demoscopia.
L'enquesta pronostica un total de vot favorable a la declaració unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya d'un 7.2%, sumant el 5.6% i 1.6% estimats per SCI i Rcat, respectivament. ERC en canvi tindria una davallada des del 14.0% obtingut al 2006 fins al 6.9%. Per tant, la suma de SCI i Rcat superaria ja el vot a ERC. En cas de que SCI i Rcat anessin junts, seria d'esperar que altres votants que s'han vist descoratjats per la divisió augmentessin el vot esperat per una candidatura unida de SCI+Rcat. Els resultats d'aquesta enquesta manifesten per tant que els independentistes catalans donem més suport a la via de la declaració unilateral, enlloc del gradualisme d'ERC.
La majoria de gent sap que un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna passa entremig de la Terra i el Sol, bo i tapant parcialment o totalment el Sol. Vistos des de la Terra, tant la Lluna com el Sol aparenten un diàmetre angular de mig grau, més o menys. Com que les distàncies varien lleugerament, quan la Lluna és un pèl més a prop i el Sol un pèl més lluny de nosaltres, la Lluna ens presenta un disc una mica més gran que el del Sol i pot arribar a tapar-lo totalment, produint un eclipsi total. L'eclipsi total només el veiem quan som en una línia estreta damunt la superfície de la Terra des de la qual la Lluna passa just damunt del centre del Sol: si passa un xic més amunt o més avall, només l'arribarà a tapar parcialment.
jordimesc |
diumenge, 26 de setembre de 2010 | 00:48h
La irrupció de noves opcions polítiques a les eleccions de Catalunya amb l'objectiu de declarar la independència implica probablement uns canvis en l'estratègia dels altres partits polítics a l'hora de formar govern.
Avui és un gran dia per Catalunya i la Val d'Aran: s'ha aprovat per àmplia majoria al Parlament la llei que regula l'oficialitat de l'aranès a Catalunya, i el seu ús preferent a la Val d'Aran. Hi han votat en contra els enemics de les llengües que malden per imposar el monolingüisme castellà, mentre s'omplen la boca de falsedat dient que defensen un bilingüisme simètric (tothom sap qui són aquests).
La llei estableix un model interessant en fer de l'aranès llengua oficial no només a la Val d'Aran, sinó a tot Catalunya. Els ciutadans tindran el dret d'utilitzar aquesta llengua amb les administracions del govern català. Hi ha, però, una diferència important respecte l'oficialitat actual del català i el castellà: mentre el coneixement del català i el castellà és obligatori per tots els ciutadans, el coneixement de l'aranès només és obligatori a la Val d'Aran.
Això suggereix un principi interessant per les lleis d'ordenació lingüística en el futur estat català: podem tenir vàries llengües oficials que no són necessàriament de coneixement i aprenentatge obligatori.
Quan mirem les estrelles del cel durant una estona, totes elles semblen estar fixes en un punt d'una bòveda celeste que va girant al voltant d'un eix. Si prenem una imatge del cel nocturn amb una càmera que ens permeti fer una exposició molt llarga, de vàries hores, les estrelles queden marcades com uns arcs de cercle al voltant del Pol Nord celeste, el punt entorn del qual gira la bòveda. Molt a prop del Pol Nord celeste s'hi troba l'estrella polar. És fàcil de mesurar l'angle d'elevació d'aquest Pol Nord celeste respecte del pla horitzontal, respecte de l'horitzó.
Aquest angle és igual a la latitud del lloc des d'on observem. Els científics de la Grècia clàssica ja van adonar-se de que aquest angle va variant quan ens desplacem de Nord a Sud sobre la Terra. D'aquí van deduir que la Terra ha de ser rodona: si la Terra fos plana, veuríem el Pol Nord celeste en la mateixa posició a tot arreu. Precisament, mesurant com varia la posició del Pol Nord celeste a mesura que ens desplacem de Nord a Sud sobre la Terra, podem deduir la grandària de la Terra.
Reagrupament no ha volgut passar per les eleccions primàries de SCI, però els seus dirigents afirmen que ells estan disposats a fer ara una coalició amb SCI. Això els honora, i hem de concloure que el principal obstacle per la coalició és per tant SCI. Us recomano en particular l'article de Carles Móra, una veu plena de seny, aparegut ahir a l'AVUI. (Segueix)
jordimesc |
dilluns, 13 de setembre de 2010 | 21:33h
Per què és essencial aconseguir en les properes setmanes que hi hagi una única candidatura que proposi la declaració unilateral de la independència? Davant de certes opinions contràries, em sembla important que aquesta qüestió quedi clara. En aquest apunt parlaré des del punt de vista de Solidaritat Catalana per la Independència, i en un proper des del punt de vista de Reagrupament. (Segueix)
jordimesc |
dilluns, 13 de setembre de 2010 | 00:01h
Ahir, a la mani, mentre fèiem el recorregut. Un culé com tants d'altres que, enlloc de quedar-se a casa escoltant el partit, té prou abnegació per sortir a manifestar-se a favor de la independència. Entre les banderes de Solidaritat i de Reagrupament, conversem... quina llàstima, si no van junts, un greu pas enrere. Ens diu que si no van junts, segurament votarà CiU.
Si inclús els que van a la mani pensen això, quants vots pensen treure aquesta gent, anant separats? Jo ho sento a dir a tot arreu: si no van junts, la gent no els votarà. Ells mateixos.
jordimesc |
dissabte, 11 de setembre de 2010 | 12:40h
En aquesta Diada de Catalunya, just abans d'anar cap a Barcelona, penso que un compromís molt important que hem de prendre els catalans pel nostre país és que, per més que sentim desafecció de la política, el proper 28 de novembre cal que tots anem a votar per aquella opció que menys ens desagradi, si és que no n'hi ha cap que realment ens agrada.
Entre uns partits que ens presenten programes autonomistes irrealitzables, altres que es dobleguen davant els interessos espanyols, altres que per arribar a la independència farien mil giragonses al voltant d'un mateix punt, i altres que volen declarar la independència tot fent el ridícul a base de fragmentar el vot en múltiples opcions sense cap diferència ideològica a veure si així no n'entra cap al Parlament, és fàcil sentir aquesta gran desafecció. Però la idea de que no anar a votar o votar en blanc pot ser una protesta contra aquest estat de coses no és bona.
jordimesc |
dijous, 9 de setembre de 2010 | 15:14h
El nou candidat d'ICV, Joan Herrera, ha presentat el nou programa pel seu partit quant a l'eix nacional de cara a la propera legislatura: Recuperar tot l'Estatut, plantejar un pacte federal i una reforma de la Constitució espanyola, i posar en marxa els mecanismes per exercir el dret a decidir en cas de resposta negativa des d'Espanya.
Contràriament al que manifesten alguns independentistes, els canvis que es produeixen dins d'ICV en l'aspecte nacional em semblen importants. Del que diu Joan Herrera, se'n dedueix que els objectius d'ICV ja no es limiten només a recuperar tot l'estatut. Es tracta d'assolir una reforma d'Espanya per tal de que el dret a l'autodeterminació de Catalunya (o el dret a decidir) sigui reconegut. Evidentment, si es reconeix el dret a l'autodeterminació, el Parlament de Catalunya ha de poder convocar un referèndum sobre la relació desitjada entre Catalunya i Espanya en el moment en què hi hagi una majoria de diputats al Parlament de Catalunya que hi donin suport. Si Espanya es nega a aquesta reforma (cosa que jo, personalment, donaria per descomptat), aleshores posar en marxa els mecanismes per exercir el dret a decidir només pot voler dir avançar cap a una declaració unilateral.
