Començo la penjada de cançons del nostre primer treball com a Llunàtics. Es tracta de la cinta de casset (altrament dita maqueta) "Caliquenyo Connexiont", compartida amb Quitatequememetoa, el grup que havia estat Estupre. Es tracta d'una cinta enregistrada el gener del 1994 a Reus, mentre els zapatistes ocupaven San Cristóbal de las Casas, amb l'Enric als controls de so i amb una formació de Llunàtics una mica diferent, amb el Miquel Perelló a la bateria i el Josep Maria Muntané a la gralla, vaja, la històrica. En aquesta cançó, a les palmes hi ha els germans Castells. "La Tramuntana" és una reivindicació de la revista que Josep Llunas va treure de 1880 a 1895 i que a partir d'enguany es convertirà en objecte d'estudi per part de la meva persona en el curs de màster previ al doctorat en què m'he matriculat. Ai, mare, quina feinada! També la podeu escoltat aquí.
Avui, el Parlament del Principat ha prohibit les corregudes de bous. És una decisió encertada plantejada per una ILP que va recollir centenars de milers d'adhesions. Jo la vaig signar i estic molt content de saber que en aquest tros dels Països Catalans (la regió catalunyesa) no es convertirà mai més l'assassinat de bous en un espectacle. Els Països Catalans han estat un lloc on l'assassinat de bous en places, fixes i mòbils, s'ha fet durant molts anys però això no treu que no sigui un còstum bàrbar i patètic. Homes i dones d'avançada al llarg de tota la nostra història s'hi han oposat amb totes les seves forces. A mi em causava molta impresisó, per exemple, llegir els textos de Salvat-Papasseit recollits a "Humo de Fábrica" sobre el tema i la seva aversió al que ell anomenava 'flamenquismo' (són en castellà els articles). Avui, som una miqueta menys torturadors totes i tots plegats i frisem perquè com més aviat millor la iniciativa s'estengui a la resta del país.
Abans que es fes públic l'informe Miralves (que va treure a la llum pública les irregularitats comptables del Consell Comarcal del Priorat) la gent de la comarca ja veia que allò no anava. N'és una bona prova aquest tema del grup de punk falsetà Pa Torrat, que nosaltres vam incloure al nostre disc per tal que tothom sentís "una altra versió" del mateix que nosaltres dèiem als nostres temes. La cançó comença amb un acudit que corria per la comarca aleshores. Ara, per sort, sembla que tot ha canviat... El tema el podeu escoltar obrint a l'arxiu adjunt o bé aquí.
Avui, he repartit els llibres de la Infectació a les llibreries de Tarragona (Adserà, La Rambla i La Capona), però també el podeu trobar al local de la CGT i a l'Ateneu Llibertari Alomà. A Reus, es troba a la Llibreria Gaudí, al Bar Campus i a la CGT. A Barcelona, que jo sàpigui, a El Lokal, La Ciutat Invisible i suposo ja que a La Sirga. El distribueix Virus. Es ven a sis euros i a quatre als col·lectius. La foto és del Kenn Richardson, la Verònica de i a València.
La cançó ho explica ben clar: "tota la camarilla, sense xapo ni aixada, que no es cansessin!, asseguts al despatx han cavat un forat..." El cd de Llunàtics incloïa una pista de cd-room amb tota la informació que sobre el robatori organitzat de milions de pessetes que es va fer durant uns anys al Consell Comarcal del Priorat publicada a la revista "El Triangle". Ara, moltes coses no s'entenen però aleshores tothom ho entenia i se'n fotia. Escarnir en públic els amos és sempre una bona manera de repartir l'alegria de viure, com a mínim mentre hi hagi amos... La cançó, com no podia ser d'una altra manera, també toca el crostó a nivell general quan diu "que et representin ja és corrupció, parla i no callis". Com sempre, massa silenci. Sort en tenim del llibre "SOS Priorat" de la Natàlia Borbonès, publicat per Cossetània Editors... A més, com que ara, gràcies al Puig d'En Cama, ja sé penjar cançons al Goear, també la podeu escoltar aquí.
Avui a les 7 de la tarda, el Jaume fa una xerrada sobre el conflicte de Colòmbia a l'Ateneu Popular L'Espina organitzada per l'Assemblea de Joves de Tarragona. L'acte inclourà una mica de debat i conversa sobre el tema, es passarà un video i hi haurà un sopar. El Jaume marxa a principis d'agost cap a Colòmbia a fer feina amb el Marc per a IPO. Els dos mantenen aquest bloc informatiu sobre Colòmbia i altres temes interessants que cal anar seguint per entendre algunes de les coses de què parlen els diaris.
Tornem a recórrer a la música infantil, en aquest cas però amb unes connotacions afegides que a mi m'interessen de forma especial. El tema, esdevingut popular en català i cançó infantil de descobriment del cos, és en occità també una cançó de combat. S'hi explica originàriament l'esquarterament del Jan Petit a mans dels soldats del rei de França. Nosaltres li vam canviar al lletra i va esdevenir l'entrada, amb coreografia inclosa, al nucli temàtic del disc "Qui la ballarà!", la història del robatori organitzat per gent molt "respectable" al Consell Comarcal del Priorat. La podeu llegir desplegant a baix l'entrada. La lectura musical és amb base de hip-hop d'aquest estrany que fèiem nosaltres, allunyats d'aquest món del rapejat per una cultura rocanrollera estúpida que durant molt de temps ens el feia mirar com a producte de la moda sense arribar a entendre que l'únic que suposava era una tornada a l'origen de les paraules, la poesia oral o com vulgueu dir-li. Mai no estarem prou agraïts a Negu Gorriak de treure'ns la bena dels ulls dels prejudicis i fer-nos escoltar Public Enemy.
Un altre tema popular revisitat, a ritme de hardcore en aquest cas. Potser és la cançó on es veu més clarament el desastre que va fer el tècnic de gravació, un noi que no sabia ni per aproximació com havien de sonar unes guitarres potents i una veu d'ultratomba. Quan va arribar el Ferris, que és qui havia de fer el muntatge, ja ens ho va advertir... Amb aquest enregistrament, tot queda com una brometa mal resolta, què hi farem!, no hi va haver segona oportunitat.
"La bonica" li deia l'Àngel. Tres acords menors i una línia ascendent que caminava des del silenci cap a l'abisme. Hi arribàvem en directe però es queda a mig camí en l'enregistrament. La peça la podríeu sentir si no fos que pesa massa i no la puc penjar. Si algú que dominés això del iutub o alguna cosa semblant ens la vulgués pujar... O si algú s'oferís per digitalitzar més cançons o per reduir-les perquè no pesin tant... La tecnologia digital no és el nostre fort.
En resum, toquem el 13 d'agost (no el 14) a la plaça de les Arenes de Marçà, després que jo faci el pregó des del balcó. Quan acabarem, inaugurarem una exposició sobre el grup al Casal de Marçà. Ja ho sabeu, si no teniu res a fer, ens hi veiem. La podeu escoltar aquí, gràcies Puig d'En Cama!
Dins
d'un espai de tres-cents metres per cent, un munt de runes que ja no
jeuen sota les males herbes. Parets que s'aguanten com poden i moltes
altres que, junt amb sostres i voltes, no han suportat el pas dels
anys, les mans humanes que les van voler a terra i les inclemències
del temps. Ara, un monument que es pot visitar amb guia i que amaga
l'antiga història de la nostra comarca, un temps i un país ja
desapareguts que ens han llegat, però, algunes trets característics
del nostre present. Entre aquests, el mateix nom del Priorat.
I mentre Llunàtics assajarem al Priorat, l'Ateneu Llibertari Alomà organitzarà un sopar popular a la plaça dels Natzarens, a Tarragona, amb projecció de pel·lícula inclosa. Avui, divendres 23 d'abril a les nou del vespre, hi ha el sopar; i a dos quarts d'onze, es projectarà "Una tarda al circ", dels Germans Marx, ala plaça dels Natzarens, a la Part Alta. Ahir, al Casal Popular Sageta de Foc, hi va tenir lloc una xerrada sobre la lluita contra el Pla de Residus de la Conca de fa anys i panys; m'hagués agradat ser-hi ja que aquella va ser una de les lluites llavor en temps ja de "democràcia", o millor dir, de postfranquisme. Demà i demà passat, a l'Ateneu L'Espina, hi tindrà lloc la primera escola d'estiu feminista de Tarragona organitzada per Cau de Llunes. I a mi em semblava que aquest cap de setmana també hi havia l'Escola de Formació de l'EIC, però no n'he trobat informació en cap lloc públic. Devia estar equivocat...
L'antiracisme i l'antifeixisme no són només actituds estètiques sinó que són de les primeres negacions que hauríem d'aprendre a dir. Quan arrelen entre nosaltres cal dir que no però alhora no reproduir actituds que no se n'aparten massa i que hi coincideixen en molts punts. "Manifest@" és només un pamflet però alhora una barreja, entre Camarón, Mayte Martín, Ovidi Montllor, Toti Soler, Vicent Andrés Estellés i nosaltres mateixos. Alhora inclou una actitud que amb Llunàtics hem intentat i fet molts cops: la barreja de la música amb la poesia, en aquest cas la popular i la d'Estellés. Ahir vam assajar novament, de forma esgotadora. Els dits em couen i el cos el tinc baldat. Avui hi tornem.
El desallotjament del Cinema Princesa va quedar a les nostres retines però ara ha quedat clar que no va ser ount i final de res sinó tot el contrari. La Valdecasas va utilitzar tota la violència de l'Estat per deixar clar qui manava: els hereus de Franco, és clar. L''almorrana' que deien els i les del Princesa que eren ells i elles no la suportaven i per això nosaltres ens hi vam afegir amb una cançó que utilitzava com a base una cançó infantil, "La Parada de xurros" que va aportar la Càrol i que ràpidament vam convertir en ska Percert, sembla que no podré penjar tots els temes del cd de Llunàtics perquè algunes pesen massa. No passa res, si voleu en venen a les parades del Col·lectiu Independentista del Priorat o per Internet a l'Enderrock; i també les podeu descarregar aquí gratis.
Aquesta versió de "L'home estàtic" de Pau Riba la vam enregistrar gràcies a la bona voluntat del Pau, que a canvi de fer-ho no ens va demanar diners sinó que anéssim a tocar a casa seva a Tiana una nit de Sant Joan. L'experiència va ser memorable, no cal dir-ho. La base musical del tema, però, no és l'original sinó la de Pipi Langstrump, l'icona llibertària de les teles de mitja Europa.
Fa dos dies, penjant una entrada sobre Llunàtics i una cançó nostra, aquest bloc va superar les mil entrades en un dia. Curiós. Avui penjo la tercera part d'aquesta cançó tan llarga amb quatre parts que és "La Clavellinera" més "A la plaça ballen coques" més "Patufet" més "L'home estàtic", que pujaré demà. Es tracta d'una reaprociació del folklore més proper i no tan proper en clau hardcore i hip-hop. Els resultats finals del disc "Qui la ballarà!" no ens van agradar gens perquè no vam aconseguir transmetre el so directe, que era molt més potent i dur, però això va ser així i ara ja podem anar a queixar-nos i lamentar-nos. Les coses només es poden arreglar quan hi estàs posat...
Enmig
de la indiferència
més
absoluta de tots els demòcrates
espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice
de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies,
enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic
perquè
la parcel·lació
regional que Espanya va planificar a la seva Constitució
autonòmica
funciona a la perfecció
i és
completament assumida per les colònies
(fins i tot pels independentistes mediàtics
que defensen que en els referèndums
sobre la independència
es pregunti només
sobre les quatre províncies),
més
de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català
no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és
la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia
Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles
dins de la societat civil d'aquest país.
Segon tema del disc "Qui la ballarà!", un romanço que cantava ma padrina i que he sentit també cantat per gent de les Balears i d'altres pobles de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, pot ser, Salvador? Aquí amb intent de ritme de hip-hop, pura influència reinterpretada com podíem de les vegades que vam escoltar Negu Gorriak. Ahir, cinc hores d'assaig i de molta suor. Els temes estan una mica rovellats però ens en sortirem. Mira que no fem una exposició i tot!
Un dels temes de sempre de Llunàtics que va servir a Enric Casasses per parlar de nosaltres al 'Cultura' de l'"Avui" en un article que hauré de penjar aquí quan l'escannegi. Començo així la penjada de música de Llunàtics aquí, per si algú se la vol descarregar. També es pot escoltar aquí.
Avui fem el primer assaig per preparar l'actuació que Llunàtics farem el 14 d'agost a Marçà, no sé a quina hora però per la tarda. L'alcalde, el Josep Maria Piqué, em va dir que em tocava fer el pregó de Festa Major i aquest consistirà en unes paraules meves des de dalt del balcó de l'Ajuntament i una actuació a la plaça de les Arenes de Marçà de Llunàtics. Deu fer nou o deu anys que no toquem. Ja veurem què en surt... Pel que pugui ser, obro una nova categoria dins d'aquest bloc. I aquesta entrada la guarneixo amb l'únic testimoni en imatges digitalitzades del grup en directe, que deixa clar que han passat els anys. On se n'han anat aquestes cabelleres? On són? Segurament, a la planxa del bou, que no hi neva ni hi plou...
"Josep Alomà i l'Escola Nova Unificada" és un fragment del reportatge "Alomà, una utopia, una esperança" que va realitzar el Ramon Gras per completar el llibre pùblicat per Arola Editors sobre el seujavi, Josep Alomà, anarquista tarragoní que dóna nom ara al nostre Ateneu Llibertari. Ara, aquesta part es pot veure pel iutub.
