El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga. Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L'oficinista que es deixa la vida al monitor de l'ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l'obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.
  |  |
jordimartifont
|
|
El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga. Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L'oficinista que es deixa la vida al monitor de l'ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l'obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.  De moment, sense matar-nos que sinó no pot ser, ja tenim presentacions mig lligades del meu llibre "Visions perifèriques de combat" a Tarragona, Lleida, potser Barcelona, potser el Penedès, potser Falset... A veure qui s'hi apunta i ho munta. D'altra banda, el llibre ja es pot comprar a deu euros a la CGT de Tarragona, a l'Ateneu Llibertari Alomà, a la Llibreria Gaudí de Reus, al Bar Campus de Reus i al local de al CGT de Reus. Quan tingui temps, ampliarem els punts de venda. Ah, i a casa meva, és clar.  El número 137 del "Catalunya" - "Papers", publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears. Podeu veure i descarregar el "Catalunya" - "Papers" 137 aquí.  Després de tants dies d’esforç i il·lusió, va arribar el 15 de març i es van repartir mig milió de "Rebel·leu-vos" en paper. Les publicacions ja estan al carrer, els nodes de distribució estan en plena efervescència, la xarxa de comunicació s’estén sense fre. Milers de persones estan participant de tot aquest procés.
Ara estem a tot arreu: al carrer, al transport públic, a les oficines de l’inem, a les botigues, als centres socials, a les cases, als parcs, a l’aire i a la xarxa… Això no ha fet més que començar i seguirem amb força tots els projectes que comencen. Podeu descarregar la revista aquí i en el material adjunt a aquesta entrada. I aviat podreu trobar més informació al web http://www.autogestio.cat. Fa uns mesos, Roger Torres em va proposar, a partir de l’Associació per les Noves Bases de Manresa, de participar en la redacció d’un llibre amb el títol “¿Per què volem Estat propi?” sobre la independència de Catalunya. Si bé en un principi vaig pensar de rebutjar l’oferiment perquè no crec que hi hagi “estats propis” i que el procés d’independència l’hem de situar en un altre indret i amb un altre marc (de Països Catalans), després vaig escriure un text que s’ha inclòs en el llibre, publicat per Pagès Editors, per intentar explicar la meva postura. El meu escrit comparteix pàgines amb textos de seixanta persones més que el coordinador ha qualificat d’”intel·lectuals”. També discrepo d’aquesta paraula aplicada a persones en concret, ja que aposto per l’intel·lectual col·lectiu més que pel personal. Podeu llegir el text aquí a baix.  Arribo de l'Hospitalet de Llobregat i ja podem dir que "Visisons perifèriques de combat" ja és al carrer. Ara ve la feinada. Així que, com que sóc jo qui el distribueix i ven, si en voleu cap ja ho sabeu. Junt amb aquest llibre s'ha fet una redició de cent exemplars de "Ni Nadal ni Setmana Santa", també de l'Editorial Riublanc de Gandia, feliçment exhaurit des de fa mesos... És a la venda per deu euros i aviat anirà arribant a les llibreries, a poc a poc. Si algú en vol portar a algun lloc per vendre, orhanitzar presentacions, etc., jo agraït, menys feina per a mi... i eternament agraït. Gràcies, Maite i Gregori, Roger, Josep Maria Yago, Mercè Navarro, Susanna Cirbián, Helena Sardà i tots els que hi heu fet alguna cosa a banda de mi. Ha quedat molt bé tot plegat.  Davant la realització del Congrés Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya que se celebrarà a Reus els propers 23, 24 i 25 de març, l'Assemblea Popular de Reus convoca un seguit d'actes els mateixos dies del Congrés per tal d'assenyalar i denunciar els qui estan portant a terme les retallades, les privatitzacions i el desmantellament del sector públic a Catalunya, als qui ens retallen drets laborals i socials, als qui ens reprimeixen si protestem i exigim els nostres drets, als qui ens exigeixen "sacrificis" mentre cobren uns sous elevats per portar a terme les polítiques marcades per la banca i els poders econòmics, veritables responsables de la crisi.  Per celebrar que segurament dimecres ja tindré "Visions perifèriques de combat" a les mans, us deixo amb aquesta pel·lícula angoixant i alhora realista sobre el context en què vaig escriure els articles que inclou el llibre o bona part d'ells. El que s'explica a "Del poder" és terrible però alhora real. O és que algú ha dubtat mai que si els cal, per mantenir l'explotació capitalista, aquesta democràcia formal que tenim la suspendran? Jo no i Gènova ho va demostrar. Us recomano la pel·lícula vivament perquè alhora que és crònica resulta una experiènca estètica que a mi personalment em va agradar força. I dimecres celebrarem que ja tenim "Visions perifèriques de combat" a les mans, suposo...  Enmig de les runes humides del meu vell cap, arremolinades les paraules en el bell silenci perpetu, consumit per la voluntat excessiva més de ser fel que de provar mel, camino pels forats que les bombes han deixat arreu i em submergeixo. Els carrers són buits de vida i les habitacions, plenes de pols, l'aigua salada ho inunda tot. La mirada interroga sobre la voluntat i m'adverteixes que moriré sol. Com ell, soterrat en un cementiri per a immigrants russos en una terra on la gent que no dubta diu “oui” quan vol dir que “sí”. Mentrestant, “visc a la panxa de la balena, sento el pes, el panteix d'un ventre titànic que respira...” (Continua)  Divendres passat, ccoougt convocava una vaga general estatal afegint-se a alguns sindicats de Galícia, el País Basc (com LAB, a qui pertany el vídeo dels crancs) i els Països Catalans. Des de fa mesos, la CGT confederal tenia previst per a aquest cap de setmana un congrés a Toledo per convocar una vaga general i la resolució presa és la que hi ha a baix si desplegueu. A banda, però, també hi ha altres iniciatives com aquest vaga de consum... Una vaga general, com sempre, és la màxima expressió de l'enfrontament de classe però per tal que sigui així, cal que ens hi posem ja. A molta gent li serà gairebé impossible de fer però serem moltes que podem fer que els sigui possible. Als qui podent fer-la no la facin també els hem de dir el que són, perquè tinguin clar on som i cap a on anem. S'ha acabat el temps dels tous, les agressions són massa grans per mirar-s'ho i no fer res és prendre partit...  Jo en faré, és clar, però és encara insuficient. Si els sindicats grocs en convoquen hi anirem i intentarem per tots els mitjans que no sigui només testimonial. Tota la carn a la graella, de part dels bons, dels bons de veritat, és clar... Per cert, m'encanta aquesta portada...  En canvi, Magritte...  Un atracament a una entitat bancària del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau. Botí: 5.000 euros. Hi ha amenaça amb una arma de foc i els treballadors lliuren als lladres els diners. Els Mossos munten un dispositiu policial per detenir-los i un d’elles en poques hores acaba engarjolat. Un atracament des d’una entitat bancària a la capital del Priorat, Falset. Botí: 55.000 euros. Hi ha tot un entramat legal que deixa sense diners 325.000 persones a qui amb total seguretat els roben una quantitat no menor que la que han robat en aquest atracament. Els Mossos descansen. Ningú a la presó.  el Govern està al servei dels ciutadans i CyU és independentista. Tres grans mentides d'aquest país on vivim...  I qui som? Com som? Què pensem dels infants i el jovent? Què n’esperem? Us hi podeu apuntar aquí.  Abans que manin despenjar això d'Internet, fem-ne còpies i difonem-ho. "Generar pànic" no és cap feina, ni ara ni mai. La Directa, que ha destapat aquesta "notícia", és imprescindible i per això la volen tancar, no tenen encara la forma de fer-ho però al pas que anem no tardaran massa a tenir-la. Fes-te'n soci ja i ajuda que la veritat no la construeixi només "La Vanguardia" i Intereconomia!!!  L’Associació en memòria de Juan Gabriel va fer ahir un acte de recuperació de memòria històrica a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona. L’acte va consistir en un homenatge a la figura de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, assassinat per la policia en el transcurs d’una manifestació a Tarragona l’any 1976. La recuperació i reparació de la seva figura i de la memòria personal i familiar és el que es proposen tal i com dicta la Llei de Memòria Històrica del 26 de desembre de 2007. Segons diu l’article 10: “Reconocimiento en favor de personas fallecidas en defensa de la democracia durante el período comprendido entre 1 de enero de 1968 y 6 de octubre de 1977”. Després de l’acte es va fer una ofrena floral al lloc dels fets, carrer Unió, número 7.  "La nostra lluita contra el patriarcat no pot obviar la resta de lluites que ens oprimeixen, cal plantar cara al sistema capitalista i a qualsevol opressió ja sigui de condició sexual, de classe o de nació. Hem de fugir del feminisme institucional que redueix les protestes contra la violència masclista a minuts de silenci, i que ignora la violència econòmica que estem patint tot el conjunt de la població."  A València no és que moltes coses hagin canviat però sí que és clar que un nombre important de valencians i valencianes no pensen mirar-s'ho. Els manaires han anat massa lluny? Sí, és clar, però per damunt de tot hi ha la dignitat que han tingut els xiquest i xiquetes que han plantat cara, que han sabut dir que no. Amb ells i per ells, el tema de La Gossa Sorda d'aquest vídeo. Sembla que Nadal quan l'escrigué va tenir un flaix del que vindria... I no és l'única música de la "primavera" ja que com sabeu hi ha hagut altra gent que no ha parat, com el Cesk, el Pau... Però si algú pensava que el tema era flor d'un dia que miri les mascletàs d'aquests dies o el que podeu llegir desplegant a baix...  Passar-se la vida estalviant per no patir a la vellesa és una norma que molts dels nostres pares i mares van fer seva des que van poder estalviar la seva primera pesseta. Mons pares es van passar la vida estalviant i primer un alzheimer a la meva mare, diagnosticat ja fa deu anys, i després una embòlia cerebral al meu pare els ha fet dependents complets, pel que ara viuen en una residència geriàtrica tots dos. Durant la seva vida laboral van gaudir d’això que s’anomenava “seny” i van arribar a estalviar 55.000 euros “pel que pugui passar” i el que ha passat és que al final s’ho ha quedat 'la Caixa', aquesta entitat que genera tanta confiança i que parla un idioma tan estrany que quan sembla que pregunti “Parlem?” el que vol dir és “Et robem!”. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS, CONEGUTS I COMENTATS
CAMPANYES
CULTUR@
DEL CAMP, DEL LLAMP
ECONOMIA
INFORMACIó
LLENGUA
PENSAMENT
PREMSA CAT
PREMSA INT
RàDIO I TV
SINDICATS
TERRITORI
VISCA LA TERRA! VISCA L'ANARQUIA!
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
