“L'Odisseu de sal” és la història del
viatge físic i interior d'un jove mallorquí que és enviat per la seva
família a Barcelona a estudiar Dret per acabar sent advocat. Volen que
sigui l'home de lleis de la família que els ajudarà a esdevenir més rics,
més poderosos, qui els assessorarà en el negoci especulatiu, autèntica
panacea a través de la qual els rics esdevenen més rics i els poderosos
acumulen cada cop més poder. A la seva nova ciutat hi descobrirà un món
completament diferent al que ha deixat enrere a l'illa, caracteritzat pel
conservadorisme i l'entronització de la família com a element castrador i
limitador de la seva pròpia personalitat. Barcelona, a començament del
segle XXI, bull de moviments socials i ell farà cap, a través d'una
recerca desconcertant, al mig d'aquests moviments. “Antisistema” en diu “La Vanguardia”. No hi
ha barri que no tingui cases okupades, casals populars, ateneus,
col•lectius contrainformatius, cooperatives de consum, associacions de tot
tipus... que frisen per soterrar el vell món hereu de la transició.
Fa uns mesos, el Jaume i l'Àngela em van proposar de fer una obra musical i literària junts. Estava a una terrassa de la plaça de la Mitja Lluna amb el Josep parlant sobre el "Catalunya" i en principi els vaig dir que m'ho pensaria però que de moment no ho veia clar. Ho veia tan poc clar que, de fet, vaig pensar que havia de dir que no. Com sempre, no ho vaig fer i vam quedar per a un segon dia, aquest amb alguna cosa més o menys clara. Hi vaig pensar alguns moments snese ordre en els dies següents i a poc a poc es van creuar al meu les imatges de "La mirada d'Ulisses" d'Angelopoulos amb "L'adolescent de sal" del Biel Mesquida. Com que "L'Odissea" d'Homer traduïda per Riba no la vaig poder acabar quan m'hi vaig posar fa prop de quinze anys perquè n'entenia ben poca cosa, la vaig reobrir i em vaig abocar a les històries d'Odisseu-Ulisses, ara sí, entenent l'obra amb l'ajuda del diccionari blanc de l'IEC i del de l'Enciclopèdia, sempre al costat del Pierre Grimalt. A poc a poc, a la tauleta de nit i a la taula del menjador s'hi van anar acumulant l'"Ulisses" de Joyce, l'"Odisseu" de Bartra, dues versions més en castellà de la d'Homer, "Oh, brother" dels Cohen, "2001" de Kubrick... Ara ja podem dir que la cosa ha pres forma i té nom. Es diu l'Odisseu de Sal i tindrà dotze cants. Esperem que l'estrenem a Móra d'Ebre al juny i que a la llarga en surti un llibre que hauria d'incloure un disc i un dvd, ja que ara hi ha un il·lustrador, quatre videocreadores, un escenògrafa, cinc músics que ens hem batejat com a Companyia L'Avenir... treballant en el projecte.
