Xavi Cañadas Gascón, el dissabte 31 de desembre al migdia iniciava una vaga indefinida de fam i set contra la repressió dels moviments socials i les retallades dels drets socials i laborals. Aquest militant anarquista des de molt jove, va patir anys de presó en la denominada Transició víctima del terrorisme d’estat espanyol en el cas de l’Scala i és autor de diversos assaigs sobre el seu pas per la comissaria de Via Laietana i les presons monàrquiques espanyoles, com ara ‘El Tubo’, ‘Entremuros’ o ‘El caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más’.
La "Directa" ens ho fa més fàcil. No calen tantes paraules, només mirar aquest mapa i entendre que cal que derrotem el poder econòmic abans que el polític perquè el segon no importa per a res ara mateix a Europa. Jo mateix em pregunto, quan sento alguns sobiranistes d'aquests que diuen que no són ni de dretes ni esquerres (meeeu!) que volen entrar a la Unió Europea amb aquesta independència que ells volen per al Principat i els pregunto: de què serveix una "independència" que no aspiri a canviar també aquest ordre de coses? Per ser una altra colònia de Goldman Sachs?
"Intent de salvació" ha guanyat el Premi Taronja 2011 a un dels millors projectes finals dels cicles formatius de grau superior de l'EADT (Escola d'Art i Disseny de Tarragona). Alumna: Patrícia Carles.
Una trentena d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) han secundat aquest dimarts l'acte de protesta convocat per l'Assemblea de la URV en contra de les retallades del govern de la Generalitat i contra l'augment de les taxes universitàries. Ha consistit en una marxa reivindicativa des del Campus Catalunya fins a la seu de CDC a Tarragona. La marxa ha provocat alguns talls de circulació al llarg de l'avinguda Catalunya.
Avui divendres 16 de desembre, a les vuit del vespre, a l'Ateneu Llibertari Alomà presentem el llibre "Tropel" i l'editorial Tigre de Paper. Es tracta d'una crònica novel·lada sobre el moviment estudiantil de la Universitat Nacional de Colòmbia als anys 70. Els debats ideològics, la lluita de carrer, les vagues, els amors i la quotidianitat, la clandestinitat, les manifestacions… Les il·lusions, discussions i frustracions d’una generació de tropeleros i tropeleras que reneix amb el pas del temps.
Després de la presentació, es farà un debat amb Jaume Fortuño, vingut especialment d'Amèrica. A les deu de la nit, qui vulgui podrà participar en el sopar solidari per quatre euros.
“La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!”, “Qui sembra misèria, recull la ràbia”, “Si retalleu drets, retallarem privilegis!” o “Ens feu fàstic” han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que avui a Reus han rebut Artur Mas, president de la Generalitat de Dalt i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat. No parlo en va: avui mateix Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cops són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors. (Continua)
Uns milers de persones hem sortit al carrer avui a Tarragona per dir no a les retallades i deixar clar que no ens deixarem xafar com si fóssim no res. Nosaltres, com a Deixa de ser una Illa-CGT d'Ensenyament hem aportat a la manifestació una pancarta que a mi m'afrada molt, amb la frase "Ens feu fàstic" analitzada sintàcticament. Així el subjecte el·líptic era (polítics i banquers) i "fàstics" era un verb. Demà serem a Reus a dir el nom del porc al porc que tot ho retalla timó en mà. Podeu llegir la notícia de Pobleviu aquí.
Estan preparant un càstig exemplar per a la dissidència que encara s'atreveix a plantar-los cara, l'altra ja forma part d'ells mateixos. I és per això que avui l'Audiencia Nacional, aquest tribunal d'excepció creat com a continuador del TOP franquista i especialitzat en antiterrorisme, s'ha desplaçat a Barcelona per fer la seva "feina". Com Montjuïc en el cèlebre -per bàrbar- procés, l'Audiencia preveu escarmentar fort qui va ser davant del Parlamentet de joguina que Espanya ens va deixar fa uns anys i que ,això sí, pot fer-nos la vida més complicada ara que sap tant com els altres que tot allò retallable s'ha de retallar per tal que els rics siguin més rics i nosaltres més pobres. Jo no hi era físicament però sí que era amb el cor i el cap, i hi era per aturar les retalldes i la destrucció dels mínims vitals que CiU i PP ens robaran "aconsellats" per la gran banca mundial a través d'una drecera que es diu Banc Central Europeu.
Dimecres 14 de desembre a les 18.30h, Tarragona acollirà, partint de la Imperial Tàrraco, una manifestació en contra de les retallades i en defensa de la funció públicai per tant dels serveis públics. És molt important la participació de totes les persones que creiem en la defensa dels serveis públics, però no ens quedem aquí. Per si voleu anar veient de què van algunes de les perles que el PP aprovarà amb el suport de CiU i tota la dreta que se'n diu o que ho és, desplegueu a baix i veureu com ens afecta a l'ensenyament. Qui cregui que no va amb ell o ella, que descansi i se'n vagi decompres o al bar (o a casa a tancar els ulls davant la tele que sempre ajuda... a caure), i ja es queixarà quan l'onada l'ofegui, o potser l'aplaudira? Amb aquestes mobilitzacions la cosa no s'aturarà, és clar, però ser-hi molta gent ens ha de donar la forçaper fer-ne d'altres de més contundents i més potents.
El dijous 15 de novembre està previst que visiti la ciutat de Reus Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya i un dels principals responsables de les retallades que el seu govern està portant a terme a nivell de sanitat, educació, serveis públics i drets laborals. Ve a sopar amb els rics de la zona i amb altres ho volen ser.
Per recordar-li els efectes negatius que les seves retallades estan tenint per a una gran part de la població, per defensar els serveis públics davant les privatitzacions que volen portar a terme, per defensar els drets laborals i socials, des de l'Assemblea Popular de Reus s'ha convocat una concentració-cassolada-sopar de pobre a les 22.30 h. a la Plaça Antoni Sabater Esteve (Plaça de les Aigües), situada al costat d'on es vol fer el sopar amb l'Artur Mas, per tal d'expressar-li el nostre rebuig a les polítiques econòmiques i socials del govern de CiU.
Obama va arribar al Govern de dels EUA amb alguns lemes que han fet fortuna. Un d'ells feia referència a la paraula esperança (no sé què s'esperaven però vist els resultats de les darreres eleccions als Països Catalans, suposo que el mateix que nosaltres, no res...). Ara, el seu dissenyador de campanya, Obey, ha decidit posar alguns retocs a un cartell que ja s'ha convertit en un clàssic del cartellisme del segle XXI. Els indignats nord-americans en són protagonistes a partir de dos referents referenciables aquí i a la Xina Popular, d'una banda la màscara de V i de l'altra el "Som el 99%". Fa dies pensava que el mercat és immensament ràpid a l'hora de reapropiar-se dels nostres referents (mireu sinó el vídeo de l'anunci de Movistar i la seva versió millorada i reapropiada) i amb aquest cartell em sembla que hem aconseguit fer just tot el contrari. És només un petit punt però m'encanta que sigui així. Seria bonic veure una manifestació davant Mas amb pancartes on demanéssim que ens matessin a tots el més ràpid possible, amb cambres de gas, per no patir les morts per malaltia que patirem amb les seves retallades, almenys deixaríem de ser tan previsibles com som... Ens cal tornar a les places si no volen acabar engolits per la voràgine ultraliberal. Si no els aturem ens trinxaran completament, ens expremeran i no quedarà, d'aquest món que coneixem, res més que cartells, tot i que no seran aquests precisament. però fem-ho també amb tanta imaginació com s'ha fet fins ara, i que n'aprenguin i no ens engoleixin també en això.
Finalment, el Priorat té un Casal on poder desenvolupar les múltiples activitats que l'esquerra independentista i els moviments socials de base fan. El local es troba al carrer Estremi Fa i va ser inaugurat dilluns 5 de desembre amb parlaments del Col·lectiu Independentista del Priorat (quatre anys ja des de la seva creació) i l'Assemblea de Joves del Priorat acabada d'estrenar. Ahir érem multitud per ser on érem, amb presència diversa de gent de molts pobles del Priorat, de Reus, de Tarragona, de Valls i fins i tot de Vinaròs. El Casal pren el nom del Carrasclet, el guerriller prioratí que va plantar cara als Borbons en aquella guerra que els historiadors de CiU diuen que vam perdre i tot i això, l'endemà de la derrota, els botiguers van tornar a obrir les portes dels seus negocis com si res no hagués passat. Al Priorat, l'endemà de l'onze de setembre de 1714 es va lluitar com el dia abans, plantant cara als borbònics i als seus aliats a la zona, els botiflers.
Mentre sonava Cranc i després de versionar La Trapera i la seva "Ciutat podrida", surt a escena un "punki sense cresta", tal com el presenten, i Feliu Ventura arrenca amb "No sé que sent" a ritme de hardcore lent. El Tomeu es queda parat i arriba el Miquel, l'Helena, la Mai i el Víctor. Amb el Marc escoltem mentre bevem i evidenciem que el color negre senyoreja a l'ambient. Cranc acaben amb "Quina vida" de Pixamandúrries amb part de la banda allà dalt. Algú diu que el Joni avui s'hauria de posar un despatxet dalt de l'escenari... Trobem l'Adolfo i la Gemma que diuen que avui hi ha tothom. I tant, fins i tot l'excantant d'A Morte do Povo, el Garganté i el Xavi Palos que, de lluny, es mira l'escenari mentre Juanito Piquete entona temes seus i de totes les bandes on ha tocat. Mentre sopem, sonen Draps Bruts, molt més contundents que quan tocaven i per edat els tocava fer-ho. Riuria però continuo escrivint. Surten L'Odi i tot crema, el Gos crida des de dalt i es versionen a ells mateixos, a Bad Brains i a uns quants més. Dos acaben amb el cap obert, ja se sap que el pogo és així... Xavier Mercader no para de fer fotos i posen la cirereta uns Pixamandúrries potentíssims que basen el seu concert en "L'any dels gossos", contentíssims de veure que el que tocaven fa vint anys manté intacta la seva potència i creix en directe. Hagués pogut ser un exercici de nostàlgia però el fet que tot anés per la llibertat de la Galle, de qui sentim un enregistrament per telèfon des de la presó, fa que prengui tot un altre sentit. Tornem a Tarragona escoltant el "Sirga" dels Xeic, a qui com sempre havia prejutjat sense raó, per sort.
Avui, a Barcelona, concert en solidaritat amb la Galle, de qui en podeu seguir bona part de la campanya solidària al bloc del Joni. El concert, a més, suposa la pujada, tornada o retornada a l'escenari de L'Odi Social, Juanito Piquete, etc. i Pixamandúrries. Mare meva!
Gran nit de festa-sopar-ball i reball a l'Ateneu per acomiadar tal com es mereix el Biel de Felanitx, que se'n torna a Mallorca per continuar tombant pel món i enviant el bon estar i el millor reestar per allà on va. Li vam regalar un quadro que amb fotos, curiosament i pensant-hi, posava cares a part del seu voltant per aquest Camp que ens acull a naltros també. Bon camí faci la cadernera!
El proper dilluns 5 de desembre obrirà les portes el Casal Popular Pere Joan Barceló “Carrasclet”. A partir de les set del vespre, farem un repàs de la trajectòria que ens ha portat fins aquí, a través de fotografies i cartells, i continuarem amb la intervenció d’alguns dels impulsors del projecte, explicant el passat, el present i el futur del Casal. Conclourem l’acte amb un brindis pel Casal. Després de quatre anys de treball a la comarca, engeguem el projecte del Casal amb moltes ganes i il·lusió, però també conscients del repte que suposa mantindre un espai viu en el nostre entorn.
Diu el Jordi Bonet que la Maruja és "Una lluitadora incansable, filla d'anarquistes granadins que va liderar el tancament de 300 dones i fills d'obrers a la parroquia de Sant Andreu durant 28 dies l'any 1976 i que van ser desallotjades amb gran violència per al polícia; que des d'aleshores ençà ha estat un referent en la lluita veïnal a 9 Barris, treballant per la dignificació de les condicions de vida de les classes populars des de l'associació de veïns, quan el seu barri era un camp de barraques i no hi havia ni un font pública i que continua encara avui recolzant el treball intercultural al territori. Per aquest motiu, totes les associacions i partits polítics de 9 barris van recolzar que rebés la medalla d'or de la ciutat, i per coherència amb la seva forma de ser i viure l'ha refusat."
La propera lectura del Grup de lectura de l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona se centrarà en "Els viatges de Gulliver", de Jonathan Swift. Diu la Viquipèdia -i ho encerta- que "L'obra narra els viatges fantàstics de Gulliver, i és alhora una sàtira dels costums anglesos de l'època de l'autor i de la naturalesa humana en general, i una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges de l'època". El passat dimecres que vam fer grup l'experiència va ser mot tinteressant alhora que rica i benmenjada, pel que podem afirmar que el grup de lectura durarà i durarà, com les piles quelles. A la nostra llista hi ha moltas propostas: George Orwell, Jean Genet, Rabelais, Jean Grave, Bruno Traven, José Andillo, H.D. Thoreau, J.K. Toole, Jack Kerouac, Alberto Moravia, Vicenç Estellés, J. Cabré, M. Antònia Oliver, M. Aureèia Capmany.... i encara tenim molt espai lliure!!! La propera sessió serà el 7 de desembre a les vuit del vespre. Us convido a totes i a tots a venir-hi i a portar (llegit o no) el llibre, menjar per picar, etc.
