“Volem una Catalunya per la Llibertat. Volem llibertat per Catalunya. Volem una federació universal de pobles lliures. Volem que no hi hagi altres fronteres que les del respecte als costums i llengues pàtries. Volem una transformació social, que el treball no sigui una explotació humiliant i sí una dignificació de l’home. Volem una fraternitat humana.”
Enguany, novament, la manifestació de l'11 de setembre comptarà, a Barcelona com a mínim, amb un bloc anarquista al voltant de la gent Negres Tempestes.
“La igualtat entre les persones s’imposa per la força de la raó. És menester, per tant, vèncer el sentimentalisme del segle XIX i elaborar una nova cultura que incorpore els aspectes més humanistes i humanitzadors de les tradicions presents, una nova cultura que (re)elabore els mateixos conceptes de nació i sobirania nacional d’acord amb una visió polièdrica de la realitat social.
En la mesura que els estats nacionals comencen a disoldre’s dins un nou ordre europeu i mundial, la nació ha d’esdevenir un projecte com a societat civil: La lluita contra tot nacionalisme d’estat es converteix, per això, en una necessitat prioritaria”.
Curiosament, els de l'Àrea Pública de la CGT de València no són els únics llibertaris que reivindiquen, llegeixen, reprodueixen o citen Joan Fuster. Els de l'Ateneu Virtual d'Acció Política i Social La Punxa, de la Pobla de Vallbona (a la comarca del Camp de Túria), inclouen aquest dibuix amb Frederica Montseny, Ferrer i Guàrdia i Joan Fuster en la capçalera de la seva pàgina web, que podeu llegir a http://lapunxa.org/
En la seva monumental Història de la premsa catalana, Tasis-Torrent expliquen: "Un altre diari català del temps de la guerra és Catalunya, diari de la nit, que és l'òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Començà la seva publicació el 22 de febrer de 1937, amb quatre pàgines a set columnes. (...) Redactaven Catalunya, sota la direcció d'Eusebi C. Carbó, un grup de militants de la CNT reunits en gran part entorn de la figura respectada de Joan Peiró. Tot i que aquest diari català no va tenir gaire vida (el darrer número és el 72, de 15 de maig de 1937) és molt interessant, per tal com constitueix el primer esforç de la central sindicalista per posar-se en contace amb els treballadors catalans emprant la llengua catalana".
Després de vint anys, l’Editorial Virus i el Col·lectiu Negres Tempestes han tret al carrer la reedició del llibre Anarquisme i alliberament nacional. Aquest és l'article que n'he escrit per al "Directa".
Demà diumenge 1 de juliol del 2007, es presenta, a dos quarts de set a la plaça de Sants, el llibre "Anarquisme i alliberament nacional", una reedició del ja mític volum publicat per l'editorial El Llamp fa vint anys, ara editat conjuntament per Virus Editorial i el Col·lectiu Negres Tempestes, en el qual he tingut la sort d'escriure-hi un epíleg del que ha passat d'aleshores fins a l'actualitat en el món de l'anarcoindependentisme i les relacions entre un moviment i l'altre.
Fa dies que la gent de Negres Tempestes estan removent coses que feia anys que ningú no tocava. Llengua i militància en moviments socials, per exemple. I ho trobo molt encertat. Haurem de fer una concessionària a Tarragona.
Aquest és un llibre difícil de trobar però que cal llegir, demanar-lo a qui el tingui, fotocopiar-lo, buscar-lo en llibreries de vell... “Entendre Occitània” va ser publicat el 1989 a l’editorial ja desapareguda El Llamp.
Article (molt llarg) per a la revista "Libre Pensamiento", publicació de pensament de la Confederació General del Treball adreçada a l'exterior i feta a Pamplona i Madrid (encara no publicat en castellà).
Sempre he trobat magnífica la intervenció de Salvador Seguí a l'Ateneu de Madrid. I com que és un text que tot i que corre costa d'agafar, el penjo aquí per a qui li pugui interessar.
Menys en l'àmbit nacional, que només es refereix a una part dels Països Catalans, en la resta, aquest comunicat de la CGT recull una visió nova i àmplia sobre l'11 de setembre. Bé, nova del tot no, però bastant innovadora ara mateix sí.