Avui hem anat amb el Marc al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Feia mil anys que no hi havia anat i he de dir que és gran la cosa, tot i que segurament amb molt pocs, o massa pocs, fanzines. Una mancança que vul assenyalar. Suposo que els preus deuen portar a haver de
L’Antoni Gavaldà, professor d’Història de la Universitat Rovirsa i Virgili, ha escrit un acurat estudi sobre què va suposar, com es va fer, qui hi havia i què feia en el primer “sindicalisme” franquista, arrecerat al voltant de la Falange. Jo no ho anomenaria “sindicalisme” però cal tenir en compte que es tracta d’una llibre
Programa 66 (08.04.13) Estel Solé: https://www.dropbox.com/s/vgeiw71t3nsz50j/P66_Estel%20Sol%C3%A9.mp3 Textos: Dones que somiaven ser altres dones (2011); Si uneixes tots els punts (2013) Música: Les Sueques (“Geboren”, “Ramon”, “Ningú”, “Terrorista”, “Beix”); Ivan Hussey (“Interlude in C minor”, “Interlude in G minor”, “The way it was”, “Dream in G”, “Andante in G minor”, “Kaleidoscope”, “Interlude in D minor”); Tin
Avui a la Sala TAU del Port de Tarragona, hiha un concdert “lliure de ‘machitos’”. És a les 12 de la nit i hi toquen lescompanyes de Falocracia, Born to Hate i disjòqueis de la casa, amb això ja ho he dit tot…
Aquest diumenge 14 d’abril, a les 19h, a l’Ateneu Llibertari Alomà presentem el llibre “Grups autònoms. Una crònica armada de la transició democràtica”, de Joni D. (Ed. El Lokal.)
Dissabte 6, Nit de Poesia a l’Ateneu Dissabte 13, a les 19h. Debat obert sobre la okupació. Diumenge 14, a les 19h. Presentació del llibre “Grups autònoms. Una crònica armada de la transició democràtica”, de Joni D. (Ed. El Lokal.) Dilluns 15, a les 19h. Cinema antimilitarista i posterior debat. Passi de la pel·lícula “Et
De sobte, de cop, un nou carrer porta a la vella memòria. A una memòria que transporta al sud. El sud d’una memòria adolorida que du a les mans d’un obrer. D’un obrer de Sallent que fixa els cargols de la memòria en un carrer del mig del món. Carrer del mig món on s’ha
(Sisena col·laboració del Carles Ribas en aquest “Crema Londres…” de Prendre la Paraula) L’elecció d’avui ha estat un pèl complicada. Gràcies a la xarxa he pogut descobrir la gran quantitat de cançons dedicades a la Margaret Thatcher, aquesta senyora de crepat impertorbable. També he comprovat que cap de les cançons que he descobert mostren una
Toca-li els nassos, toca-li, però tingues clar que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc rica perquè et noti; rica de diners, vull dir. I si li toques, fes-ho amb força, pessiga-li fins que se senti el seu crit de dolor i de ràbia. Que la molèstia que li provoques voli per tot Londres,
L’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) organitza a Tarragona un acte en homenatge al seu president Josep M. Pujol. El dia 11 d’abril, a les 8 del vespre, a la Sala de Graus del Campus Catalunya, l’Apellc durà a terme una lectura pública del Llibre del Fets en homenatge al
Per a qui no recorda res, reportatges del 1984 com aquest de Ken Loach serveixen per recordar o, si no, per aprendre. Margaret Tatcher, entre altres odis en tenia un de fort i llarg. L’odi a la classe treballadora, a qui va derrotar gràcies a la maquinària de l’Estat: policia, mitjans de comunicació, exèrcit… Els
Videoclip de Neidos, inspirat en un poema del David Caño, recitat pel mateix autor en el tema. La producció, mescla i masterització va a càrrec de Neidos de Lágrimas de Studio, usant instruments reals per a a gravació. Hi ha les col·laboracions de Juan José López en el piano, César Muñóz en el saxo, H
Ken Loach sobre la Tatcher morta: “¿Com l’hauríem d’honorar? Privatitzem el seu funeral. Traiem-lo a concurs públic i acceptem l’oferta més barata. Es el que ella hauria volgut”. Mentre els mantres dels poderosos que ara ens ho roben tot lloen la senyora que es va atrevir a fer-ho abans que ells, el poble celebra la mort
Ja tenim el llibre d’articles del David Fernández que publicarem aquest Sant Jordi amb Lo Diable Gros a la impremta. Divendres possiblement tindrem els primers exemplars i començarà la tasca titànica de repartir-lo arreu. La feinada que ha comportat fer-lo fins ara creixerà fins a l’infinit, però el llibre realment val la pena, i evidentment
A les 11 del matí d’aquest diumenge 7 d’abril del 2013, s’ha mort l’Àngels Rodríguez, companya i ànima de mil coses dins dels mons anarcosindicalistes aquests que transitem i on vivim algunes i algunes. El càncer contra que lluitava li ha guanyat la partida. L’Àngels no era cap cara amable ni una dona suau de