Prendre la paraula
jordimartifont
Infectació: ‘La criança, un nou espai de lluita’, d’Anna Campanera
L’Anna és mare, mestra i psicopedagoga, tal com diu ella. I moltes altres coses que no diré jo. Aporta una nova mirada, amb aquest article, tant a al infectació com al fet de criar un fill. Realment, interessant i sorprenent que allà on alguns no acostumem a mirar hi neixin espais d’infectació com el que ella descriu.
La criança, un nou espai de lluita
Anna Campanera Reig, mare, mestra i psicopedagoga
Ben passada la trentena ens decidim a reproduir-nos, bé per accident o després de meditar llargament, tant és. I mentre en el cos es reprodueixen les cèl·lules que donaran lloc a una nova vida, el nostre cap, a vertiginosa velocitat, pensa, reflexiona, llegeix, comparteix, s’atemoritza, analitza, critica, mira, escolta, crea, s’immergeix, en definitiva, s’infecta d’idees.
Idees que ens porten a planificar i decidir les opcions personals respecte un nou àmbit de lluita: la maternitat i la paternitat. Ens preguntem si l’esfera personal i familiar ha de ser una nova àrea de revolució o més ben dit un nou espai on recuperar la llibertat. Però és que es pot ser reivindicativa en l’àmbit laboral o respecte la llengua, l’ecologia, la guerra, el teu país, i alhora neolliberal i conformista en qualsevol altre àmbit? Si realment creiem que un altra forma d’organitzar la societat és i ha de ser possible, hem d’infectar les nostres formes de pensar, però sobretot d’actuar. Les idees que ens passen pel cap es materialitzen en temes com l’embaràs, el part, l’alletament, la son, l’alimentació, la vacunació, l’escolarització, el consum, les joguines, els espais de relació, les drogues, etc..
Quan es tracta de dur a la pràctica uns principis, i amb els teus fills i filles, aquests, inevitablement adquireixen una nova perspectiva, de vegades et qüestiones els preceptes més defensats i argumentats.. Recollim idees que ens arriben de diferents corrents, t’obres a noves perspectives, ens infectem de vegades fins i tot d’idees contràries a les que pensàvem prèviament. Llegeixes llibres sobre la son tant del sr. Estivill (que es podria considerar que escriu apologia de la violència infantil) com d’altres psicòlegs o pediatres totalment diferents com el Carlos Gonzàlez, la Rosa Jové, l’antropòloga Liedloff.. vols conèixer i vols saber de primera mà què s’escriu sobre tot allò que està relacionat amb l’infant. Tota aquesta dedicació desemboca en “petites” victòries personals que són molt més nombroses, molt més gratificants i no es fan esperar tant com les col·lectives.
La vida és infectació, compartir i intercanviar. Recuperar la tribu perduda –ens falten molts referents que suplim amb llibres, amb la pràctica, però sobretot amb l’intercanvi d’impressions amb altres mares i pares-, i així anem recuperant la confiança en nosaltres mateixes, com a mares i com a pares.
Els pensaments han de passar a ser realitats fàctiques, es revaloritzen i també convencen més a les persones de la teva xarxa propera. El concepte de xarxa com a sistema de transmissió i infectació de coneixements pren rellevància. Dins d’aquesta xarxa els coneixements circulen, no de dalt cap a baix, ni a l’inrevés. La xarxa és una manera de exemplificar i arribar a gent que coneix a algú que tu coneixes. Ja no arribes només al amics/gues del teu cercle polític o sindical, arribes a les famílies dels amics dels teus fills, a la gent de les botigues, de l’escola, del parc de jocs.. reconeixes i reclames nous espais i temps com a propis.. Els fills i filles esdevenen un mitjà per continuar escampant les teves creences. En la xarxa les idees i pràctiques creixen i s’extenen exponencialment, com la informació neuronal, com més branques o àmbits té cadascú més lluny s’arriba. Però el més important és que la credibilitat és crea arrel de practicar unes idees no nomès de predicar-les, i això multiplica la capacitat de creure en elles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molt d’acord, la militància real és militar amb les mans, amb els teus, no només amb les paraules i les assemblees amb gent que de vegades em sembla d’un altre planeta (i per cert, de vegades d’una altra classe social…).
i és que “facta non verba” …
PD: Jordi, escriu-me amb més dades del pressumpte virus – troyano.