Prendre la paraula
jordimartifont
Infectació: ‘Perquè vull, perquè volem’, de Jordi Martí Font
Aquesta setmana sóc jo qui escriu la infectació. De mi no en diré res, és clar, només que ha estat l’Artur qui m’ha passat les informacions sobre el xinès mandarí.
Infectació: Perquè vull, perquè volem
D’unir ‘hun4’ (barrejar) i ‘he2’(combinar i unir) en surt ‘hun4he2’ en transcripció ‘pinyin’ del xinès mandarí. En català en treuríem la renombrada i mai prou definida infectació; infectació que no infecció, que seria tota una altra cosa. La infectació, que remenem i de què parlem setmana rere setmana i que ens dota d’elements teòrics extrets sempre de la pràctica, és present en la forma xinesa de la mateixa manera que ho era en el grec clàssic, veritable llengua mare del concepte esdevingut proposta ara i aquí. Una infectació que surt de barrejar identitats prèvies i maneres de fer precedents però que en el mateix moment que les barregem esdevenen identitats noves, producte de la combinació de les precedents però alhora noves, novíssimes.
No ho diem així només per novetat, per pedanteria lingüística o per esnobisme social, sinó perquè les pràctiques que des de fa anys portem a terme com a moviments socials en aquest tros de paneta que són els Països Catalans en són conseqüència. Aquestes pràctiques han esdevingut la nostra taula de salvació després de ser derrotats a principis dels noranta després d’una ensulsida total dels moviments i organitzacions anticapitalistes de tipus divers que havien sobreviscut a la transició de dictadura a democràcia en els ja llunyans anys setanta del segle passat.
La infectació arranca entre nosaltres al 92 del segle XX, en plena desfeta de tots els moviments que no es volien còmplices del canvi-recanvi borbònic. Es referma en el mirall del “nosotr@s somos ustedes” que els zapatistes van deixar sentir arreu del planeta aquell 1 de gener del 1994, quan des de fora de la història del turbocapitalisme van decidir dir “Prou!” en veu alta. Es retroalimenta en les parets del cinema Princesa, quan totes i tots ens vam quedar parats del que havíem estat capaces de fer. Sura per camins de gel inexplorats en les cimeres del Banc Mundial i contra l’Europa del Capital a Barcelona. Fa parada a l’Ebre digne de la Plataforma contra la sal que ara retorna per imperatius de la història. Pren fred i cafè calent a les Cotxeres de TMB entre les conductores i els conductors del bus pels dos dies. I fa mil i una passes que jo no escric ni transcric perquè seria massa feixuc i llarg però que totes coneixeu…
Merescudament sotmesos, no aconseguim aixecar el cap ni quan aquesta és l’única manera de no sucumbir davant la piconadora que s’aixeca impertèrrita esperant que mostrem poca vitalitat per fer-nos fondre amb l’asfalt. Seria una altra manera d’infectar-nos però no és aquesta la que desitgem. La nostra continua aspirant a trobar la platja sota les llambordes i a fer amb elles el que sempre s’ha fet quan la prudència no ens ha menat camí d’enlloc: obrir els camins que tanquen els professionals de la porra.
I és ‘hun4’ (barrejar) i ‘he2’(combinar i unir) en xinès de la mateixa manrea que és infectació en català, tot i que encara no surti al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Perquè vull, que deia l’Ovidi, perquè volem…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vuela tú mi hermana
la paloma supermana
mira que en la red
Spiderman te atrapa
Sobre la ciudad
da un salto tú muy grande
no dejes que el coste
de la vida te agarre
Vuela, vuela, vuela
tú no dejes de volar
vuela por la mañana
vuela hasta Portugal
Hierven ya las calles
listo el escenario
y en los sótanos se entrenan
superhéroes de barrio
Suenan las campanas
bandas aguerridas
lanzan sus mensajes
desde la guaridas
Madres abnegadas
no pierden la vez
cosen sus disfraces
guerra sin cuartel
Y la noche ayuda
al que sale más temprano
es el hombre-lobo
de Pino Montano
Hierven ya las calles
listo el escenario
en los sótanos se entrenan
superhéroes de barrio
Kiko Veneno.