Prendre la paraula

què ningú cobra i que no té poder executiu. Entre les coses curioses d’aquest SP hi ha el fet que per primer cop la majoria dels càrrecs no vénen només de la lluita sindical sinó que participen en molt diversos moviments socials que no citaré perquè no soni a apropiació indeguda. Aquesta ”curiositat” és només una baula més d’aquesta cadena que a alguns ens va fer apostar per la CGT com a sindicat i molt més fa uns anys. És aquesta l’organitzacó que creiem que pot enfrontar-se millor a la desaparició de drets que les treballadores i els treballadors patim des dels anys vuitanta del segle passat. I enfrontar-se vol dir aturar-la i reapropiar-nos de la vida, de més i més drets, de més i més llibertats. Sense rendir-se davant cap poder o poderet, l’organització ha esdevingut, en alguns punts del territori, motor de moviments, de propostes, de potencialitats submergides, de lluites i treballs. I ara toca fer que l’estructura a nivell de Catalunya passi a fer el mateix paper, potenciat per la força que té el fet de ser la tercera força sindical de Catalunya amb milers i milers d’afiliacions.

Cal que l’anarcosindicat esdevingui un més en les lluites on participi, sense afany de protagonisme però amb la voluntat seriosa que tirin endavant, que esdevinguin autònomes i alhora anticapitalistes. Per a això calen grans dosis de modèstia, de prescindir del protagonisme que una organització d’esquerra clàssica buscaria i fondre’s amb qui lluita, entenent que la infectació ha de ser d’anada i de tornada.

Per acabar, em posaré transcendent i diré, seriós i estricte, que estem en un moment de tria, d’oportunitats i de rebel·lió. I si aconseguim infectar-nos prou totes i tots, no serem només “problema” que diuen ara els que manen, sinó sobretot solucions. Cal passar a l’acció.