Mentre el regidor de Medi Ambient de Tarragona, Agustí Mallol, insistia a fer el ridícul repartint enganxines i propaganda amb el lema "Tarragona Capital", l’atleta reusenc Ivan Aixalà, soci del Nàstic de Tarragona, arribava primer a la Mitja Marató de Tarragona.
Mentre el regidor de Medi Ambient de Tarragona, Agustí Mallol, insistia a fer el ridícul repartint enganxines i propaganda amb el lema "Tarragona Capital", l’atleta reusenc Ivan Aixalà, soci del Nàstic de Tarragona, arribava primer a la Mitja Marató de Tarragona. Abans, la regidora de Patrimoni, la popular Maria Mercè Martorell, en la presentació dels actes per celebrar el quart aniversari de la proclamació dels monuments romans de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per part de la Unesco, ja havia agraït a la regidora de Turisme de Reus, Maria Teresa Pallarès, la distinció que la reusenca havia atorgat a l’Ajuntament tarragoní per la seva política de Patrimoni.
Entre una cosa i altra, sembla que la disputa entre capitalitat tarragonina o cocapitalitat entre Reus i Tarragona a les comarques del Camp s’anirà esvaint i tornarà a l’àmbit de la conyeta privada, que és d’on no hauria d’haver sortit mai. Enrere queden les acusacions del regidor de la Via Pública de Reus a l’alcalde tarragoní Joan Miquel Nadal en el sentit d’utilitzar la polèmica per tapar el marro de Terres Cavades -gens desencaminades- i les acusacions d’aquest de metrosexual -no sabíem que arreglar-se en extrem fos negatiu, i menys procedint de qui només esmorza tallats sense sucre per no engreixar-se. Tot plegat un joc de despropòsits que sàviament ha sabut tancar Pallarès donant un reconeixement a l’adversari que, evidentment, ja estava prevista abans de la polèmica i que Martorell ha hagut d’agrair per no semblar mal educada, al qual cosa podem certificar que no és.
I és que la polèmica ha estat patètica, de campanar i, utilitzant un terme molt adequat en aquest cas, provinciana fins a l’extrem. Mentre el Camp de Tarragona continua sense infraestructures de transport bàsiques per als seus habitants com un transport públic gratuït -tot i que quan el facin ells serà pagant i mig privatitzat- en forma de tren de rodalies, metro de superfície o com vulguin dir-li, els que s’haurien de preocupar de buscar i aconseguir els finançaments necessaris per fer la vida més fàcil als ciutadans i millorar el medi malmès on vivim, prefereixen passar l’estona, tal com deia un interessant article del portal pobleviu.org, discutint sobre qui la té més llarga. Mentre es creen òrgans de coordinació com el Consorci del Camp, encara buit de contingut, els que n’haurien de ser els promotors i abanderats només fan que barallar-se públicament per si jo seré més que tu o tu serà tant com jo… I això no contribueix gens ni mica a l’articulació d’un territori que, com sempre, és la suma dels seus habitants i les seves iniciatives, no dels polítics que diuen representar-los.
I la setmana que ve parlarem de l’Ortiz.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!