Prendre la paraula
jordimartifont
Manifest
Poseu en una coctelera una miqueta de Camarón, uns trossets de Vicent Andrés Estellés macerats per Toti Soler i Ovidi Montllor amb un polsim de Mayte Martín, agiteu amb força. Ideal per combatre els integrisms de tota mena.
Una cançó de Llunàtics escrita el novembre de 1995, al disc "Qui la ballarà!" amb portada de Carles Fontseré.
?Sufro por los ojos negros de una gitana morena, / sólo con verlos me alegro y se me quitan las penas, / sólo con verlos me alegro y se me quitan las penas?
La supèrbia dels poderosos
que viuen només amb la intenció
d?ostentar el luxe que els proporcionen
tants milers de milions.
I el fàstic que el seu riure cínic
tot sovint ens produeix
no treuen que, encara ara,
siguin ells els amos de les paraules.
I a la dictadura del mercat
l?anomenen llibertat.
I a la dictadura del mercat
L?anomenen llibertat.
?Ay qué bonita está Triana,
ay qué bonita está Triana,
cuando le ponen al puente la banderita republicana,
cuando le ponen al puente la banderita gitana.? (2)
?M?aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l?amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
Seràs la llum, la llum il.limitada,
Seràs confí on l?aurora comença,
Seràs forment, escola il.luminada? (3).
?Ay qué bonita está Triana,
ay qué bonita está Triana,
cuando le ponen al puente la banderita libertaria,
cuando le ponen al puente la banderita gitana.?
Jordi/novembre 1995
(1) Popular, Camarón/ (2) Popular, Mayte Martín/ (3) Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Toti Soler.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!