Prendre la paraula

jordimartifont

2 de gener de 2007
3 comentaris

Una llei que no agrada als lladres

L?Esteve Vilanova a ?El Punt?, el pocapena del Sostres a l??Avui?, la Brunete mediàtica sencera, ?La Vanguardia?, el Cuní i mil més que se m?han escapat, tots a l?uníson i sense esquerdes, han respost a la Llei de l?habitatge del Govern Montilla dient que és un disbarat.

L?Esteve Vilanova a ?El Punt?, el pocapena del Sostres a l??Avui?, la Brunete mediàtica sencera, ?La Vanguardia?, el Cuní i mil més que se m?han escapat, tots a l?uníson i sense esquerdes, han respost a la Llei de l?habitatge del Govern Montilla dient que és un disbarat. Com si d?un exèrcit es tractés, disciplinadament i sense contradir-se, han assegurat que l?habitatge és una de les preocupacions més importants dels catalans i les catalanes, però que el mètode que la Generalitat ha triat per solucionar-lo és incompatible amb el sistema d?acumulació de capital en què ells i els seus amos viuen tan bé.

Bramen com rucs contra l?article que preveu expropiar l?ús d?un habitatge quan després de dos anys desocupat la propietat no respongui a la possibilitat de llogar-lo, els tràmits són complexos però suposen per primer cop a Catalunya rascar a la superfície d?aquesta cova d?Alí Babà que és el món del totxo, aquesta vergonya pública que els successius governs autonòmics i estatals han fet possible.

Els casos d?il·legalitats que han aparegut a Andratx, Tarragona o Benidorm són només les parts il·legals de la realitat que hem hagut de patir en els darrers anys, però jo aniria més enllà i, començant per aquella ?liberalització del sòl? que se?ns va vendre, ara fa més de deu anys, com la panacea per solucionar el problema de l?habitatge i continuant per la llei ?socialista? que va passar a premiar amb rebaixes d?impostos el fet d?hipotecar-se alhora que penalitzava els llogaters, apuntaria els legisladors d?aleshores també com a responsables del problema. Tot plegat, una presa de pèl a mà desarmada i amb el convenciment que mentre hi hagi rucs hi haurà qui vagi a cavall.

Amb lleis hi hem fet cap i amb lleis n?hem de sortir, lleis que faran els partits quan els obliguem a fer-les. I aquesta que ara blasmen els col·laboradors periodístics dels lladres és ben poca cosa per quedar-nos contents. Un primer pas que no arreglarà res si no té al seu darrere altres passos que vagin en la direcció de fer el que la llei bàsica de l?Estat argumenta i no compleix: assegurar el dret a l?habitatge.

Mentrestant, en sentirem de grosses i més grosses encara… i és normal. Els diaris en viuen, les ràdios també i les televisions en depenen. Però només quan aquests milers d?immobiliàries que s?han estès per tot el territori comencin a tancar i tenir casa, en qualsevol modalitat, no sigui un problema per a tota una vida, podrem dir que les lleis son les nostres. De moment, el que queda clar és que alguna cosa s?ha bellugat i això, venint d?on ven, ja m?està bé.

  1. Què té més diners què el propietari d’un pisset.

    A més a més, ens llevarien del demunt una corruptela leurrouxista amb més interés per l’Estat espanyol i l’estranger que per la pròpia Catalunya i els seus jovents.

  2. Avui ha estat notícia que s’ha presentat una llei a l’estat francès on es ferà responsable a l’Estat d’aconseguir un habitatge per a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!