Sobre el llibre La gran migración, de Hans Magnus Enzenberger, publicat en castellà per l’Editorial Anagrama dins la col·lecció Argumentos, Barcelona 1992
Al 1992, l?escriptor alemany -i tantes coses més- Hans Magnus Enzenberger va publicar en diverses llengües una obra de reflexió amb les seves opinions, en forma de trenta-tres textos curts i un epíleg, sobre el fenomen de l?emigració a Europa i les diverses organitzacions que l?odi a l?altre en forma de xenofòbia i de racisme tenien en aquell moment a la societat del seu país.
Cal combatre el racisme dels qui manen però també el que els mitjans de comunicació i la crisi social en forma de precarització del treball i la vida han anat sembrant en barris i pobles. Per a això els arguments d?Enzenberger són un bon rearmament ideològic davant la imbecil·lització per part del Poder de les classes més desafavorides que busquen trobar algú més pobre o menys protegit per donar-li la culpa dels seus mals i oblidar així els veritables culpables. Els arguments de l?autor del llibre van dirigits bàsicament a la població alemanya però només cal canviar el nom per utilitzar-los també aquí. D?entre aquests, n?hi ha un que vull ressaltarespecialment: és le que diu que si en la lluita contra les fronteres i per la lliure circulació de persones, acceptem les premisses del debat públic propiciat pels racistes, ho tenim tot perdut abans de començar. Cal que anem cada cop a la base de la base del problema i al nostre objectiu resumit en el conegut lema anarquista: ni pau entre classes ni lluita entre pobles. Només així aconseguirem caure en la trampa de les quotes, la màd?obra necessària i un munt més d?arguments que no ens corresponen però que cada dia es veuen més en boca de persones ?d?esquerres?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És gent com Duràn i Lleida, Arcadi Espada, Alberto Fernández Díaz, Alejo Vidal Quadras, Ernest Maragall, Eduardo Zaplana, Francisco Camps i compañía.
Dius:
"Cal
combatre el racisme dels qui manen però també el que els mitjans de
comunicació i la crisi social en forma de precarització del treball i
la vida han anat sembrant en barris i pobles."
Em penso que t’equivoques si atribribueixes el racisme, la xenofòbia, la desconfiança i la por a la immigració únicament als polítics o als mitjans. Precisament el missatge que es dóna en els mitjans és molt més "civilitzat" que el que hi ha a la societat. Hi ha un racisme latent que, pel fet de considerar-se políticament incorrecte, només s’expressa en petit comitè i fora dels canals de comunicació socialitzat. El dia que algun il·luminat, amb mitjans, sàpiga vehicular aquest sentiment obtindrà un rèdit electoral gens menyspreable. A nivell lingüístic és el mateix que ha passat amb els "Ciutadans": hi ha un espanyolisme latent i antinormalització lingüística (i no feixista, fins i tot d’"esquerres") que no es troba(va) representat per una classe política, malgrat tot, molt més catalanista que la societat que diu representar.
Amb el problema dels sentiments que provoca la immigració, per tant, el veig a la inversa que tu: la por a predre les essències, la por a la desnaturalització, la por a l’altre, la por a la diferència, la creença que la nostra cultura ("superior", "més democràtica") es veu amenaçada per individus que viuen en l’edat mitjana mental no és induïda pel poder. El poder la pot arribar a reflectir en les seves actuacions, però d’una forma molt més amortida que el que hi ha a la societat (parla amb la gent i ho comprovaràs…i t’esgarrifaràs!). El poder amaga aquestes coses i llança un discurs més civilitzat.
Això passa en otes les facetes de la societat. Per posar un altre exemple, la nostra política judicial, què et penses que passaria si s’obrís un debat del tot democràtic sobre el règim penitenciari? Intueixo que la gent, a diferència dels missatges de la classe política i els mitjans, seria molt més dura, tindríem pena de mort, etc.
I és que hi ha uns sentiments atàvics (el racisme entre ells) en què fins i tot la cultura oficial, marcada per una elit malgrat tot civilitzada, és més justa que la de la col·lectivitat. Si ens permetem el luxe de posar a debat certes coses i a actuar en consüència tindríem uns resultats… La democràcia, com saps molt bé, limita molt la capacitat de decisió dels ciutadans: només deixa que es plantegen triar uns gestors (titelles del poder de veritat) d’uns principis inamobibles perquè asseguren la pareta dels qui manen de veritat. Doncs bé, al poder li interessala immigració…i per això n’hi ha. I als manats també els interessa la immigració: la gent del país ja no se’n recorda de quan "acotxava el llom" i ens hem tornat uns senyorets…
La gent no és bona i està manipulada pels piders actuals. La gent està enganyada pel poder, és cert: però paradoxalment el poder és de vegades més just.