Prendre la paraula

jordimartifont

11 d'octubre de 2006
0 comentaris

Igualtat_21

Publicat al número 64 de la revista Catalunya.

La possibilitat extrema de ser, de viure i de ser iguals resulta pròpia d?un malson totalitari i totalitarista. Mai els éssers humans no hem estat iguals i espero que mai ho haguem de ser per caprici de ningú. De la mateixa forma, la ?igualtat d?oportunitats? que el liberalisme mostra orgullosament com a marca de la casa em repugna des del moment que el que diu i el lloc a on es dirigeix és, precisament, cap a la desigualtat dels mínims desitjables per a totes les persones del món. Uns mínims que crec que sí que han de ser iguals, tot i que els mínims de què jo parlo no són ?mínims? mínims, i segurament els ultres del liberalisme -i els no ultres també- pensaran que els meus mínims són molt més que els seus màxims.

            La llista dels drets que han de possibilitar la igualtat que jo defenso, basada no en les oportunitats sinó en els mitjans de supervivència ?que ells potser qualificarien de conseqüència de la bona administració de les primigènies possibilitats- de què crec que s?han de dotar-se totes les persones per poder participar de la vida social plenament són l?habitatge, la sanitat, l?alimentació, el transport, el vestit i la cultura. Aquests són els mínims necessaris que hem de garantir entre totes i tots per a una vida social digna i basada en la igualtat també com a norma. Per això, cal abolir els privilegis, sí, entre ells l?herència, i la possibilitat de l?explotació dels uns pels altres, així com la producció organitzada de coses innecessàries que ara ens omplen les cases i la vida. Coses que són fruit de la necessitat d?esdevenir part del mercat, compradors, productors en aquest cas, d?un mercat que ja ha arribat al sostre en la producció de les necessitats bàsiques que apuntava més amunt. Aquest sostre, però, com a conseqüència de l?objectiu d?igualtat que jo pregono, no ha fet possible que un gruix important de població tingui accés als mínims que jo apunto… i això no pot ser. No podem continuar acumulant foteses mentre al nostre costat hi ha qui no té els mínims (màxims, repeteixo, per als capitalistes) resolts.

            El camí cap a la igualtat real, que mai no limitarà les diferències individuals però alhora no les pujarà a l?altar de l?individualisme extrem que patim ara, és llarg i complex i passa per una economia que passi a mans dels productors-consumidors basada no en el creixement i en la superproducció extrema com ara sinó en cobrir els objectius socials de dignitat i dedicar una part a intercanviar amb la resta de productors, reduint les possibilitats d?especulació i d?enriquiment extrem que les necessitats mínimes produeixen ara entre els que una part de la societat anomena ?triomfadors? o ?rics?, el que equival a dir-nos la resta ?fracassats? i ?rucs?. La igualtat econòmica la construirem reapropiant-nos de la producció i creant-ne d?alternativa, per exemple a través de cooperatives. La societat llibertària serà igualitària i per tant socialista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!