Prendre la paraula

Un any més, setembre arriba carregat de significat polític a Catalunya. La tardor del 2017 encara és present, però aquesta presència no només ens inspira sinó que també contrasta amb el moment actual. Efectivament, el Règim del 78 segueix en peu i es troba en ple contraatac: la política espanyola fa un fort viratge a la dreta, la repressió colpeja fort amb centenars de causes obertes, no hi ha rumb aparent i després d’un judici farsa a les preses polítiques independentistes que l’Estat segrestà per parar-nos els peus, estem a les portes d’una sentència que es preveu exemplar.

Per la seva part, els partits han proposat diversos canvis de rumb contradictoris. No ens interessa jutjar l’honestedat d’aquestes propostes, però sí que considerem que no estan inspirades per la reflexió estratègica sinó per la por: por deguda a la repressió, però també a la creixent capacitat d’autoorganització popular que implica seguir endavant amb la construcció d’una nova societat sobirana que indirectament posa en risc la seva posició i privilegis.

Algunes organitzacions han anat comprant aquests nous relats mentre d’altres pronostiquen un final de cicle polític. Nosaltres observem una Unió Europea cada cop més qüestionada, la previsió d’una nova crisi econòmica i un creixent nombre de conflictes arreu del món amb rerefons sobiranista. Aquests fets ens fan pensar que, tot i el període d’estancament actual, és probable que la inestabilitat política no trigui a arribar de nou. Des d’Embat entenem que el més sensat és analitzar el moment com una oportunitat per l’acumulació de forces.

Creiem necessari fer autocrítica, ja que s’han destinat massa energies a assenyalar la «traïció» dels governants i massa poques a veure què podíem fer davant d’aquesta. Davant el canvi de rumb dels governants la gent disposada a seguir endavant amb la ruptura no vam ser capaces de prendre’ls el lideratge del moviment. Les causes són diverses, però la més important és no haver estat fortament organitzades per tal d’imaginar i impulsar un pla d’acció que els superés.

Dividides i en solitari, les nostres forces són minses i sovint les malbaratem confrontant-nos estèrilment. Això els partits ho saben molt bé i per això les forces polítiques amb cohesió interna i àmplia militància han estat capaces de recompondre’s de forma més ràpida que les que es desfan en crisis internes. El que sovint no semblem entendre és que això no val només pels partits, sinó que és l’essència de la lluita política. En aquest sentit el poder del poble rau en la capacitat de coordinar les nostres forces posant-les al servei d’un projecte comú. Organitzar-nos.

Això va quedar demostrat el Primer d’Octubre, però llavors era evident el que calia fer (el Referèndum) mentre que ara la situació és incerta i això provoca que el teixit associatiu que va fer possible aquella gesta no sigui suficient per encarar el repte d’esclarir quin rumb hem de seguir i obtenir el compromís col·lectiu per seguir-lo. Així doncs, veiem necessària l’organització formal del moviment popular. D’una banda, participant i formalitzant les diferents propostes ja existents (CDR, sindicats laborals i d’habitatge, etc.) o fundant-ne de noves si no hi trobem més remei. De l’altra, treballant per la cohesió del moviment sota un mateix programa d’acció.

I pel que fa a aquest rumb que hem de marcar, i tot i que les nostres forces són limitades i no tenim respostes a tots els enigmes, sí que tenim algunes certeses: ens sabem poble, ara ens toca exercir la nostra sobirania. Des de baix, hem de construir els fonaments de la nostra societat dotant-nos de les infraestructures i formes de govern que contraposem a les del Règim. En la mesura que les anem fent reals, hem de comprometre’ns amb elles, deixant de banda les de l’Estat encara que impliqui desobediència i confrontació amb l’ordre vigent. Hem de fer hegemònica la nostra forma de viure, i convertir en obsoleta la que ens imposa el Règim.

La independència no és real quan es declara, sinó quan la sobirania ja és una realitat inqüestionable.

La lluita per la sobirania crea un poble fort.
Només el poble organitzat serà fort.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!