1 de Maig. Manifest conjunt de les CGT del Baix Penedès, Baix Camp-Priorat i Tarragona


Dilluns 1 de Maig, manifestació anticapitalista de Tarragona, amb motiu del dia de la classe treballadora, a les 19h a la plaça Imperial Tarraco

MANIFEST CONJUNT DE CGT BAIX PENEDÈS, CGT BAIX CAMP-PRIORAT I CGT TARRAGONA

Aquest 1 de Maig de 2017 les organitzacions del moviment obrer d’arreu del món sortim un cop més al carrer, a ocupar l’espai públic, com ho fem cada any des del 1889, per a fer visible la força de la classe treballadora organitzada i homenatjar tots aquells companys i companyes que han caigut i han estat represaliades en el combat centenari contra l’explotació capitalista. Sortim novament per a fer palès davant tothom, i especialment davant dels nostres enemics de classe, la necessitat de la lluita, de l’autodefensa popular des de baix, del suport mutu i de l’acció directa. Una lluita que va més enllà del fet de sortir al carrer el dia d’avui. Una lluita que és i ha de ser quotidiana, que implica un treball d’organització, de conscienciació i de mobilització constant, dia a dia, setmana a setmana, i mes a mes, als nostres barris, pobles i viles, i als nostres centres de treball. Perquè és la via de l’acció, de l’empoderament col·lectiu i del conflicte l’única eina útil que ha servit, serveix i servirà a les desposseïdes del capitalisme per a aconseguir victòries, per a fer-nos avançar en la construcció de l’alternativa social que volem, per a fer realitat l’emancipació de la classe treballadora.

I és aquesta també la via que ha servit, serveix i servirà per a defensar-nos de totes les agressions que ens prepara el capital i els seus servidors als aparells de l’Estat. Recentment hem conegut una sentència del Tribunal Suprem espanyol orientada a buidar de contingut l’exercici del dret de vaga, tot donant carta blanca a l’esquirolatge mitjançant empreses subcontractades. Aquesta sentència se suma a d’altres també recents que estan imposant una lectura jurisprudencial restrictiva a molts dels drets reconeguts, per exemple, a l’Estatut dels Treballadors. Un Estatut dels Treballadors que estableix el marc legal de mínims de les nostres relacions amb els patrons, i que ja ha estat extensament retallat a la baixa durant les successives reformes laborals que s’han anat aprovant a les últimes dècades. Res de tot això resulta sorprenent. El dret laboral, i la interpretació del mateix per part dels jutges, no és més que un subproducte de la lluita de classes. Nosaltres no creiem en el seu Estat de dret, el nostre concepte de la legalitat burgesa és un concepte instrumental. Exactament igual que el dels nostres explotadors i els dels seus servidors polítics i judicials, que legislen contra nosaltres i exprimeixen quan els convé la pitjor interpretació possible d’aquesta per a robar-nos els pocs drets que encara avui ens reconeixen, per tal de fer-nos així més febles davant l’empresari. Però això només els serà possible si els ho permetem. Els drets col·lectius es defensen exercint-los, davant qui sigui i contra qui sigui. El dret de vaga no és només un dret fonamental perquè estigui reconegut com a tal en un codi legal, ho és perquè és la principal forma d’acció directa de la classe treballadora, aquella que ha demostrat ser més efectiva per a nosaltres a l’hora d’aconseguir victòries davant dels patrons. La vaga és la nostra eina i mai no ens la treuran. No ens la van treure durant els quaranta anys de barbàrie franquista, quan les vagues estaven legalment prohibides, i no ho faran tampoc ara.

Però les agressions que patim no es limiten només a l’àmbit de l’exercici dels drets sindicals i laborals més bàsics. Les elits polítiques i econòmiques continuen embrancades avui en una estratègia de despossessió massiva de les classes populars, tot donant compliment a la seva voluntat de tirar endavant una sortida reaccionària de la crisi capitalista encetada l’any 2007. Una crisi que, 10 anys després, ha generat entre la gent de la nostra classe una autèntica allau de damnificats en forma de retallades de drets, d’acomiadaments, desnonaments, suicidis, depressions, ansietat, misèria, pobresa… Violència estructural contra la nostra gent. Ara estan preparant una nova destralada a les pensions públiques, ja reformades a la baixa fa pocs anys amb la complicitat activa dels sindicats del poder, CCOO i UGT. Fa mesos que porten preparant el terreny a nivell d’opinió pública, amb pàgines i més pàgines de propaganda publicades dia sí i dia també per tota la premsa del règim, difonent el relat d’un sistema de pensions insostenible, deficitari i que necessàriament ha de ser, segons l’expressió eufemística que fan servir, “reformat per tal de garantir-ne la sostenibilitat”. Davant d’aquest relat propagandístic i davant d’aquesta intoxicació interessada, al servei un cop més del capital financer privat, nosaltres declarem públicament el nostre compromís amb la defensa de les pensions públiques i de tots els nostres drets socials, i fem una crida a articular una resposta col·lectiva a aquesta nova agressió que el poder ens prepara.

La sortida reaccionària de la crisi de la qual parlàvem avança de forma accelerada cap a la seva última fase. El feixisme organitzat es fa fort arreu d’Europa, també a casa nostra, tot preparant-se per a acabar amb qualsevol forma de resposta social organitzada contra l’estratègia capitalista de despossessió de les classes populars. És necessari organitzar-nos per a fer-li front, com sempre hem fet les organitzacions del moviment obrer. Perquè al feixisme no se’l discuteix, se’l combat. Se’l destrueix, per tots els mitjans que siguin necessaris. El seu lloc és i ha de ser el cubell d’escombraries de la història. Fem una crida a enfortir des de ja la resistència antifeixista, i a lluitar amb totes les nostres forces contra tota forma de racisme, xenofòbia i islamofòbia. Declarem que tots els refugiats i les refugiades són benvingudes, que és el nostre deure acollir-les, i que forma part dels nostres objectius acabar amb aquesta Europa fortalesa que condemna a la misèria als nostres germans i germanes que han marxat dels seus països fugint de la guerra o bé per motius econòmics.

Finalment, volem recordar des d’aquí tots els nostres companys i companyes que han estat recentment víctimes de la repressió estatal pel simple fet de lluitar pels drets de totes nosaltres. A aquelles que han estat detingudes i encausades. A aquelles que han estat condemnades i avui dormen a presó. No ens oblidem de vosaltres, volem que sapigueu que us volem lliures, a casa, i volem que ens sentiu a prop. Tots els seus murs cauran, i també ho faran aquells que us priven de llibertat.

CONTRA L’ESTAT CAPITALISTA, NI UN PAS ENRERE!
CONTRA EL FEIXISME, NO PASSARAN!

VISCA L’1 DE MAIG ! VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

Federació Comarcal CGT Baix Penedès
Federació Comarcal CGT Baix Camp-Priorat
Federació Intercomarcal CGT Tarragona

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*