Cesk Freixas: “Els carrers per palaus”


Continua sonant encertadament el darrer disc de Cesk Freixas. Res com no ser de cap església i no resar a cap crist ni déu ni la marededéu. Cada cop m’agrada més.

“Els carrers pels palaus”

Hem confós allò que és llaminer amb el que és real
i no anem bé, perquè hem canviat els carrers pels palaus.

Estem renunciant a tantes coses, no anem bé, els carrers pels palaus.

Vam aprendre a dominar el llenguatge per poder ser cada cop més clars,
i ara abusem dels eufemismes per la vergonya d’acceptar

que estem renunciant a tantes coses, no anem bé, els carrers pels palaus.

L’ordre dels factors és important: hem vingut a transformar.
La Història sempre ensenya: hem vingut a transformar.

Volem escriure tants i tants conceptes que tenim exèrcits d’intel·lectuals,
i ara abusem dels eufemismes per la vergonya d’acceptar

que estem renunciant a tantes coses, no anem bé, els carrers pels palaus.

L’ordre dels factors és important: hem vingut a transformar.
La Història sempre ensenya: hem vingut a transformar.

Estem renunciant a tantes coses, sembla que ens faci por una vaga general.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*