EL TERRA TREMOLA
ens n’hem en-sortit, tot ha acabat, tot té sentit
no estem lligats, no estem parats, tot té sentit
estic mentint , al teu davant, res té sentit
estic mirant , gent avançar
amb les cames amputades i amb els ulls plens de cristalls
feliç per ser, un peó mes, assalariat
per construir, un gran castell, per els de dalt
un formigueig, al respirar, el sol s’ha post
som al carrer, i tot comença a trontollar
el poble crida amb força per una oportunitat
ells porten escuts i porres i merda dins del casc
els altres s’ho miren, riuen des dels seus sofàs
coberts de pell humana i de bitllets amb sang
per que ens hem vist
tant silenciats, tant destruïts
uns subnormals, ens han callat
a cops i a crits
es dur saber, que aquest poder
ens ha escollit
per procurar ser uns amargats
es moment de veure flames, és moment de trontollar
el poble crida amb força per una oportunitat
ells porten escuts i porres i merda dins del casc
els altres s’ho miren, riuen des dels seus sofàs
coberts de pell humana i de bitllets amb sang
per cada mentida, per cada promesa suïcida
per cada injustícia, per cada enterrament de dignitat en vida
som molts, caminem, res a perdre tot s’ho ha endut el vent
som tots, caminem i el terra tremola
el terra tremola
———————–
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al cantant li recomenaria suc de llimona amb mel. Va bé per aclarir la veu.
Respecte a la lletra i les imatges, res a dir (més d’un, de segur, s’emprenyaria). M’ha semblat veure, però, un indessitjable amb la màscara de Guy Fawkes: el poder dels jesuites ha emmalaltit a més d’un que es fa dir antisistema. La violència és la nova droga per alguns, i la victoria pels poderosos (que no són els policies: aquests són assalariats a les ordres dels qui atien la violència).
Atentament, i bon dissabte