CRIM: “El terra tremola”

EL TERRA TREMOLA

ens n’hem en-sortit, tot ha acabat, tot té sentit
no estem lligats, no estem parats, tot té sentit

estic mentint , al teu davant, res té sentit
estic mirant , gent avançar
amb les cames amputades i amb els ulls plens de cristalls

feliç per ser, un peó mes, assalariat
per construir, un gran castell, per els de dalt
un formigueig, al respirar, el sol s’ha post
som al carrer, i tot comença a trontollar

el poble crida amb força per una oportunitat
ells porten escuts i porres i merda dins del casc
els altres s’ho miren, riuen des dels seus sofàs
coberts de pell humana i de bitllets amb sang

per que ens hem vist
tant silenciats, tant destruïts
uns subnormals, ens han callat
a cops i a crits
es dur saber, que aquest poder
ens ha escollit
per procurar ser uns amargats

es moment de veure flames, és moment de trontollar

el poble crida amb força per una oportunitat
ells porten escuts i porres i merda dins del casc
els altres s’ho miren, riuen des dels seus sofàs
coberts de pell humana i de bitllets amb sang

per cada mentida, per cada promesa suïcida
per cada injustícia, per cada enterrament de dignitat en vida
som molts, caminem, res a perdre tot s’ho ha endut el vent
som tots, caminem i el terra tremola

el terra tremola
———————–

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *