Avui he escrit un poemet per celebrar que d’aquí a uns anys ja no hi haurà retrat del rei al Salí de Plens de Tarragona. La nostra moció ha estat rebutjada avui però de rei no en tindrem sempre.
Ni rei de copes
Ni rei de bastos
millor, Abdó Terrades
i “El rei Micomicó”.
Ni rei d’oros,
ni rei d’espases!
Antimilitaristes sempre!
I no “el rey que rabió”…
de Chapí,
que en va fer el cant,
i no és sant
de la meva devoció.
“Jo vull ser rei”,
deien Els Pets.
I l’Evaristo parlava
dels que pixaven drets.
Drets de totes
i tots,
xafats amb ganes
pel fill de l’altre
I pels drets,
pels nostres drets.
I pels nostres, per l’Acràcia, el Socialisme i la República Federal
Pere Lloret i Pi i Margall, Estanislau Figueres i l’Alomà,
La democràcia i la decència
L’alegria i els balls robats
Siguem dignes de la gent,
tota la bona que ens ha precedit,
i cantem amb Ubu rei,
fins a perdre la veu:
“Visca Polònia i el pare Ubú!”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dels pitjors que t’he llegit, francament, però me’n faig perfectament al càrrec.