Prendre la paraula

Senyores i senyors de Ciutadans, felicitats per encertar-la un cop més amb una moció que tota la ciutat estava esperant. Exacte, així és, el més gran problema d’aquests Jocs Mediterranis no és cap altre que el que l’aplicació de l’acord i la posterior solució que la seva moció ens proporcionarà. L’opacitat serà derrotada perquè, ara sí que ho tenim clar, qui ens amagava dades que devien ser importants, ens les explicarà, totes i cada una d’elles, tots i cada un dels dies i les nits fosques que, gràcies a la llum, esdevindran plenament lluminoses.

No em negaran que mai abans havíem estat tan bé, perquè si ara ja tenim el problema endevinat, l’únic que falta és aplicar la solució. Des de la nostra humil postura d’enemics de la societat de l’alegria compartida, els recomano que facin avinent la solució als companys de CiU i que ells també canviïn l’actitud. On s’és vist demanar que plegui algú que l’únic que ha fet ha estat fer un pas enrere per agafar impuls? Ja poden apuntar-se a posar maons i totxanes, si fa falta, perquè sembla que al final en farà i tindrem millors Jocs de la història. Prenguin seient al palco que el que ara ve paga la pena de veure en primera fila.

I aquells que només s’ho miren i no diuen res, esperant quina serà la caiguda definitiva de l’Equip de Govern de què formen part, saben bé que com a l’Apocalipsi de sant Joan, quan tot estigui devastat, els homes i les dones es desplaçaran sense esma i buscaran qui els guiï cap a l’infinit. Senyor Fernández, em sembla que malgrat les previsions encarà haurà d’esperar una mica, però no es preocupi, que ja sé que no ho farà pcientment, perquè en quatre dies la seva figura tornarà a lluir i a brillar, sobretot si els seus socis acaben com el rosari de l’aurora una professó que està condemnada a redimir els pecats més grans i gruixuts si acaba bé.

Mentrestant, en un altre barri de la ciutat, hi ha qui dubta i no s’aclareix sobre si el que cal és cremar-se a l’estil bonzo davant del Palau Municipal o bé és millor sortir al carrer i trencar-ho tot (metafòricament parlant, senyora Cristina, me-ta-fò-ri-ca-ment parlant).

Els consellers del Govern que es van posar en això de la representació per fer el bé a la ciutat ja sabien que amb aquests partits calia patir una mica perquè tenien passat però potser per a tant no estaven preparats, vés a saber. En tot cas, és ben clar que aquesta quatre anys que estem passant junts comencen a donar molt de si… i més que donaran.

Imaginin-se que, de cop i sense voler, s’obre el meló podrit que tothom veu i ningú no tasta perquè no es plat de bon gust, i això que ara tenim damunt la taula dels Jocs i d’Inipro esdevé una broma de xiquets davant del meló obert i exposat a la tarragonina gent. Doncs a això anem i com que no ens en fiem ni de la nostra ombra, anirem deixant rastre per si de cas algú decideix que sobrem i no ens avisa abans de fer-nos desaparèixer. Molletes de pa que floreixin amb els dies i facin cap a la brossa orgànica, que és on fa cap tot allò que es podreix…

Però tornem a la moció que ens ocupa. Insistim. Molt bones intencions que fins i tot l’Equip de Govern veu amb bons ulls. I és normal, la «transparència» era un dels tres lemes de campanya que avui governen la ciutat i a això anem, que se sàpiga tot ja, que s’aixequin les catifes i que mai més no esdevinguin amagatalls. I la moció? Sí o no? Creuen, sincerament, que algú, arribats on som, pensa que el principal problema dels Jocs és que no se sap de què van? Pensen que a Tarragona cap tarragoní o tarragonina deixarà de sentir-se estafat perquè ara alguns, quatre gats, tenim accés a números que continuaran sent canviants, foscos o, quan tot ja se sàpiga, massa clars?

Tarragona no es mereix tanta ximpleria, Tarragona no pot esdevenir més excusa per a cap altre tripijoc. Tarragona necessita no només lemes i campanyes sinó, sobretot, treball, esme, no tantes corbates i menys poca-vergonya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!