Prendre la paraula

jordimartifont

16 de novembre de 2016
0 comentaris

Assentiré de grat, 16/11/16, Montserrat Abelló, Leonard Cohen, Lorca…

montserratabello-720x340
Podeu sentir el programa aquí:
http://laradio.cat/2016/11/16/programa-sobre-montserrat-abello/

“Assentiré de grat” centra la seva hora d’emissió en els poemes de Montserrat Abelló, poeta de Tarragona morta el 2014 però viva encara ara a partir tant de la seva pròpia veu com de les versions musicades que la seva poesia ha propiciat, versions que segons a nostra humil opinió són encara escassses, però interessants de descobrir i escoltar. Alhora que reivindiquem una de els grans poetes catalanes del segle XX i començament del XXi, en aquest progtrama no podem deixar d’escoltar la veu de Leonard Cohen, mort aquesta setmana passada, una veu que s’expressa versionant el “Petit vals vienès de” de Lorca i altres de les seves composicions, en aquest cas amb lletres pròpies.

«Assentiré de grat» és el nom d’un poema de Salvador Espriu que, versionat per Mikel Laboa, dóna títol a un programa de ràdio d’una hora de durada que cada dimecres podeu escoltar a Ràdio Terra o en podcast quan vulgueu.

El programa inclou una selecció poètica en forma de versions musicals de diversos poemes i poetes bàsicament de l’àmbit català però no només. La veu dels poetes també hi té un espai, entenent les paraules «poesia» i «poeta» en el seu sentit més ampli, tant com us càpiga al cap. La intenció del programa és, tal com diu la imatge promocional, rebentar les costures de la llengua amb so i lletra.
«Assentiré de grat» inclou diverses seccions fixes:

«Diari de Joan Fuster». De 1952 a 1960, Joan Fuster, pensa lliure de catalana llengua, va escriure un diari que, llegit ara, esdevé un dels textos més suggestius escrits en aquest racó de món que són els Països Catalans.

«L’irradiador». De Salvat al salvament marítim, de la mar a la mà, de les dues a les tres, i de la trinitat a més enllà dels nombres. Versions i diversions contraposades, animades a confraternitzar, estimar-se i barrejar-se tant com els vingui de gust.

«La poesia del procés». Un minut de silenci esperant trobar algun dia una música amb lletra poètica que expliqui el «procés»…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!