Prendre la paraula

El Govern Local de Badalona, avui, 12 d’octubre de 2016, ha decidit desobeir l’Estat de cara, a plena llum del dia i assumint-ne totes les conseqüències. L’ordre del jutge que els impedia obrir les portes de l’Ajuntament en un dia festiu que no és reconegut com a tal per qui no accepta que el començament de la colonització i extermini dels pobles d’Amèrica mereixi cap celebració, per qui no accepta la Festa Nacional d’Espanya, ha estat estripada a la porta de l’edifici consistorial en roda de premsa.
Avui, 12 d’octubre de 2016, aquest gest marca un punt i a banda pel que fa al procés d’independència que una part del poble català porta endavant de forma decidida des de fa uns anys, amb un migrat acompanyament dels representants de les administracions locals i autonòmiques pròpies.

Fins ara, cada cop que un jutge havia demanat que s’aturés el que podia arribar a ser un acte de desobediència a l’Estat i d’obediència a la gent que majoritàriament havia votat opcions sobiranistes catalanes, els «representants» polítics havien dit que «perdó», que «no ho sabíem», havien mirat cap a una altra banda, havien dit que «no som nosaltres», o havien recorregut judicialment les sentències dels diversos tribunals que els havien requerit que canviessin de parer o que els havien recordat que allò que havien decidit era inconstitucional.
ç
Malgrat aquestes postures gens clares, no desobedients amb l’Estat i continuadores del «sí però no», els mitjans del procés sempre havien glorificat aquests «representants» intentant crear màrtirs on només hi havia inconseqüents i malabaristes. No importa que fossin Homs, Mas i Rigau, no importa què haguessin fet, quan arribava la veritat, fins ara, tot ho negaven o ho recorrien, tot passava a obeir les lleis de la metròpoli ocupant.

Avui, José Téllez ha desobeït aquestes lleis a cara descoberta, junt amb sis membres més del seu Equip de Govern, i ha estripat l’ordre del jutge que els impedia obrir les dependències municipals en un dia festiu que, tot i que sigui estatal, és profundament colonialista i colonial. Avui, el procés d’independència de Catalunya ha fet la passa que el portarà a existir i a acabar algun dia. S’ha acabat el recurs davant lleis injustes, s’ha acabat assumir-les pel que pugui passar… Tal com recomanava Thoreau, tal com va fer Rosa Parks o els insubmisos al servei militar i la prestació social a casa nostra, avui Téllez ha desobeït i ha marcat el camí per seguir a partir d’ara. El no reconeixement de l’ordre establert ens ha de portar a un nou ordre on tot esdevingui diferent i tot es bellugui prou per no ser una fotocòpia del sistema de dominació que fins ara ha regit l’esdevenidor de la nostra gent.

Téllez i l’Equip de Govern de Badalona, al costat dels dels Guiamets, Berga, la Vilella Alta, Campredó, Celrà…, al costat de centenars de regidors i regidores d’arreu del país, però sobretot al costat de milers i milers de persones que avui treballant han rebutjat la Hispanitat, s’ha afirmat com a ésser humà lliure i sobirà. És per això que mereix tota la nostra solidaritat i consideració, tot el nostre suport, no només en la repressió que seguirà les seves accions sinó sobretot en la desobediència que cal que assumim i passem a exercir. Sapiguem fer-nos dignes del seu gest. A partir d’avui, més que mai, desobediència!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!