Prendre la paraula

Fa deu anys es va construir, a Campclar, l’Escola Ponent. Es tracta d’una escola amb instal·lacions clarament deficitàries per a l’atenció que mereixen tots els infants d’aquesta ciutat i d’aquest país, sobretot si les comparem amb les de molts altres centres de la ciutat i del país. Aquestes instal·lacions, però, tenen en el seu interior uns i unes professionals de l’educació que han treballat com a autèntiques i autèntics herois i fins a l’extenuació per aconseguir que els infants que hi acudeixen cada dia se sentin bé, puguin aprendre com qualsevol altre i vegin els mòduls prefabricats on es troben, els barracots que constitueixen l’espai de l’escola, com si fossin casa seva. I podem dir que ho han aconseguit dins de les possibilitats que l’espai els donava.

Mentre es construïa aquesta escola, el Govern de la Generalitat continuava enviant milions i milions d’euros (prop de trenta el curs passat) a les escoles de l’Opus Dei que en aquest país continuen separant els infants segons el seu sexe. Mentre els barracots eren i són l’espai de l’escola, la Generalitat feia pressupostos que enlloc d’apostar decididament per l’escola pública continuava traspassant diners i més diners de totes i tots a negocis particulars, majoritàriament de missa, en forma d’escoles. I mentrestant, des que l’escola és oberta i fins a aquest curs, com que no comptava amb un espai d’equipaments esportius per fer-hi les classes d’educació física, les xiquetes i els xiquets les feien al poliesportiu de Campclar

Ara, tot ha canviat. Ara, les obres de l’Anella Mediterrània, les obres que diuen que convertiran Tarragona en referent de l’esport mediterrani durant quinze dies, ha deixat sense instal·lacions de referència les xiquetes i els xiquets de l’Escola Ponent. Segur que els i les professionals que hi treballen trobaran solucions, però plou sobre mullat. I plou sobre mullat perquè se suposa que se sabia que aquestes obres impedirien que els infants de l’Escola Ponent fessin Educació Física mentre duressin i el curs ha començat i no hi ha hagut solució des de les administracions. Tarragona 2017 continua sent l’única prioritat del govern local, que no hi hagi merder l’única del Departament d’Educació i la improvisació amb els perjudicis conseqüents damunt bona part de la ciutadania la tònica dominant.

Des de l’Ajuntament no sabien les conseqüència que tindrien aquestes obres? Ho sabien i no hi han buscat cap solució abans de deixar-los sense instal·lacions? Tant una possibilitat com l’altra em semblen esglaiadores. En nom d’uns Jocs que ningú espera i que només serviran als quatre rics de sempre, en nom d’unes promeses fetes per l’alcalde i els seus a no se sap qui, en nom de l’esport-negoci, les i els infants d’una escola tarragonina es queden sense la possibilitat de fer esport en les mínimes condicions que fins ara havien tingut. On s’ha vist un despropòsit més gran? Enlloc.

El conseller d’Ensenyament Francesc Roca intentarà calmar els pares, mares i tutors de l’AMPA de l’Escola que, encertadament, han sortit a defensar el futur dels seus fills i filles. I Roca no mentirà, farà tot el que estigui a les seves mans, que tal com veiem, és poc. La delegada d’Ensenyament, Sílvia Rodes, sortirà a defensar la institució i segur que algú altre s’hi apunta també, perquè més que fer la feina els delegats i voltants s’han especialitzat a apagar incendis mediàtics que provoquen les mateixes polítiques que ells apliquen. I els i les mestres de l’Ensenyament de l’Escola Ponent segur que trobaran solucions al desastre organitzatiu de les administracions, que no administren i, quan ho fan, sempre fa baixada cap al mateix costat.

Que cadascú entengui el que vulgui i que cadascú dedueixi allò que cregui convenient, però és clar que els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 l’últim que tenen en compte és la promoció de l’esport, per molt que se n’omplin la boca un cop i un altre. L’últim que els interessa als manaires d’aquest Ajuntament i d’aquest Departament d’Ensenyament és si algú farà esport enguany, aquest curs o mai. L’últim que han tingut en compte els dissenyadors d’aquest despropòsit és que l’excusa per tirar endavant Tarragona 2017 és, quina paradoxa, l’esport. El grup de punk Pixamandúrries ho explicava perfectament quan al 92 van dedicar una cançó a la Barcelona olímpica. I l’encertaven de ple.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!