Prendre la paraula

El passat 20 de maig, el Ple de l’Ajuntament de Tarragona discutia una moció presentada per BDS Camp de Tarragona que només va rebre els vots d’ICV i de la CUP. Malgrat aquest migrat suport, l’Ajuntament rebia amenaces en forma de carta de l’organització Acció i Comunicació a l’Orient Mitjà (ACOM), el lobby sionista espanyol que s’encarrega de fer els llistats dels “enemics d’Israel” a l’Estat espanyol. No entenc tant d’interès per una moció a Tarragona, quan tant Ballesteros com alguns amics seus i amics d’amics seus no paren de dir, des que les poden perdre, que les mocions no serveixen per a res. Les amenaces s’afegien a les que, de forma general havia fet el ministre d’Intel·ligència israelià, Yisrael Katz, l’1 d’abril d’aquest mateix any, quan anunciava que caldria fer “assassinats selectius” d’activistes que donen suport al moviment BDS arreu del món.

El BDS és un moviment que, tal com el seu nom indica, proposa el boicot, la desinversió i les sancions contra l’Estat d’Israel mentre aquest no doni plens drets a tots els seus ciutadans i ciutadanes, i no passi a aplicar les resolucions de les Nacions Unides en matèria de salvaguarda dels drets humans bàsics de la població palestina. La campanya és no violenta però ferma en els seus plantejaments i s’inspira en la que en el seu moment va fer caure el règim d’apartheid sud-africà. Des que es va endegar, ha rebut el suport internacional de destacats defensors dels drets humans, des de l’escriptor Stephane Hessel, fins a l’arquebisbe sud-africà i Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, qui afirmava que “És tan fonamental la denúncia a Israel pels seus abusos com ho va ser la denúncia al règim d’Apartheid de Sud-Àfrica pels seus.”

Sovint, quan es presenten mocions, normes o lleis d’aquest tipus en ajuntaments o altres institucions els que hi són contraris utilitzen dues acusacions centrals en el seu argumentari. La primera és que qui els dóna suport és “antisemita”, és a dir racista, i la segona, que els promotors s’arrengleren amb el nazisme “que va exterminar els jueus”. Mentides repetides un cop i un altre, ja les coneixem. Aquí, les difon el lobby sionista català, que a Tarragona té els tentacles molt llargs, i les amplifiquen diverses persones i mitjans, algunes per convenciment i altres només per diners.

Als activistes se’ls acusa d’antisemites i cal deixar clar que no ho són, sobretot perquè són tan semites el poble hebreu com l’etíop, l’àrab o l’arameu. Si que són antisionistes, perquè el sionisme és un tipus de racisme i com a tal cal combatre’l, tant si qui el practica es diu Estat Islàmic com si es diu Estat d’Israel.

Els sionistes també diuen que el BDS és promogut per gent que coincideix amb els “nazis” en la negació de l’Holocaust. Però qui defensa el BDS no fa res més que unir la seva veu a les dels 327 supervivents jueus de l’Holocaust que, el 22 d’agost del 2014, van publicar una carta pública a “The New York Times” demanant un boicot total contra Israel en defensa dels drets humans dels palestins. Entre aquests hi havia el doctor Hajo Meyer, un jueu supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz i creador de la Xarxa Internacional de Jueus Antisionistes; o Esther Bejarano, una altra supervivent jueva d’Auschwitz-Birkenau que avui als seus 92 anys continua defensant l’acollida de refugiats a Alemanya contra Pegida i els racistes de la Unió Europea; una dona a qui, mentre vivia a Israel (ella va ser sionista militant durant 15 anys), altres sionistes “acusaven d’haver col·laborat amb els nazis, de ser antijueva perquè havia tornat viva d’Auschwitz”. És ella qui avui continua afirmant que “Sóc antisionista, és clar, perquè sóc antiracista”.

Al Ple de Tarragona, es va donar un fet ben curiós però especialment aclaridor d’on estem. El 24 de febrer del 2014, el Partit dels Socialistes de Catalunya va aprovar una “resolució sobre l’ocupació israeliana de Palestina” que en el seu punt número 4 deia: “Incorporem als nostres compromisos, a fi d’exercir un pressió efectiva i no violenta per a la consecució dels esmentats objectius, els de promoure que les institucions europees, espanyoles, catalanes i locals, així com el conjunt del sector públic i privat participin de l’estratègia de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS).” A Tarragona, però, cap membre d’aquest partit hi va votar a favor; ni tan sols es van abstenir. Deu ser perquè a Tarragona el PSC no té representació al Govern Municipal i qui mana, amb majoria absoluta, és el Partit Popular amb el suport de Josep M. Prats…

Vull acabar dient en veu alta que, perquè crec en els drets humans i en el dret d’autodeterminació de tots els pobles, defenso també el del poble palestí a triar el seu destí però, alhora, a ser respectat. Per això, no puc deixar de donar suport a la campanya de BDS, per coherència i perquè aquesta és una forma clara de dir “prou” des de la no-violència i la desobediència civil. Repeteixo: una forma no violenta de dir “prou, no en el nostre nom”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!