Prendre la paraula
jordimartifont
Joan Fuster: “La papallona i la flama”
LA PAPALLONA I LA FLAMA: un apòleg maligne. La papallona, atreta per la flama, hi mor. Les “faules” -d’Esop a Kafka- han constituït sempre una insidiosa trampa doctrinària, adreçada a enervar qualsevol indisciplina de base. Són lliçons de conformisme: intenten fer propaganda de la necessitat de mamar-se el dit. També aquesta. La flama i la papallona. És una recomanació a penes dissimulada de fugir de la llum: de la llum. La connexió llum-mort, simètrica a la mort-llum, pertany a les difuminacions de la mística, aberrants. Si la papallona té tendència a consumir-se en una combustió fatal, ja s’ho apanyarà. Però l’al·legoria és mera invenció humana.
Joan Fuster i Joan Ponç, “Exploració de l’ombra”Edicions Polígrafa SA, Barcelona 1974.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!