Prendre la paraula
jordimartifont
Entre Mas i març?, la nova república no admet xantatges
Quan fa tres anys a alguns ens van proposar per encapçalar en diversos territoris el projecte de presentar la CUP al Parlament de Catalunya se’ns van remoure moltes coses. Sempre hem estat en contra del parlamentarisme ja que l’hem vist com una enredada al servei dels interessos de les classes dominants. Llibertaris de base, ens arremolinem a redós de les paraules del Xirinacs més contundent quan afirmava que cal lluitar contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts. I ho fem no com a posició estètica sinó ètica. Per aixo vam limitar mandats, sous i vam posar sota controls diversos les companyes i companys que havien de tocar poder, encara que fos perquè s’hi enfrontaven des de la primera línia.
Teníem, però, un procés d’alliberament nacional en gestació, aquí a casa, i no sabíem cap a on aniria, com es conformaria ni quins canvis podria arribar a produir. Calia jugar-se-la perquè, tot i no coincidir en moltes de les seves formes i continguts, era un veritable procés d’alliberament nacional i com en qualsevol altre indret del món on s’esdevé un procés d’aquest tipus tot era (i és) obert i possible. Veritablement, les tres persones que van sortir per la CUP al Parlament han fet una tasca espectacular a nivell de denúncia dels abusos del poder, del poder mateix i dels que viuen amb l’esquena dreta, alhora que han deixat clar que la independència ha de ser, sobretot, no renunciar a cap de les sobiranies avui segrestades per la Troica, els estats ocupants i la Unió Europea.
Ara bé, la presència de les CUP a les butaques del Parlament regional catalunyès ens converteix en una organització política que defensa el parlamentarisme i la democràcia representativa? No. Ara i sempre, la democràcia és molt més que votar quatre anys i callar la resta. I la de les CUP és una de les diverses expressions municipalistes dels moviments socials dels Països Catalans, amb una vocació clara de construir la Unitat Popular que malgrat el nom és tan diversa com sigui possible però alhora transformadora i feliç. No venim a posar tiretes a un sistema que és assassí i enemic dels pobres sinó a substituir-lo pel govern de la gent, tota la gent. I si per a alguna cosa som aquí és per fer la vida possible, la vida de totes i tots, amb el motor la independència dels Països Catalans, sempre des d’una òptica feminista i de democràcia de base.
Portar les lluites a la institució ha estat l’objectiu que mil i un cops hem explicat que teníem, mai portar la institucionalització a les lluites, mai la renúncia davant dels mafiosos, ni claudicar davant les amenaces. Per això, quan llegeixo un cop i un altre les paraules del company David Fernández explicant quines propostes podrien servir per tirar endavant l’actual moment d’estancament del procés catalunyès de creació d’un nou estat, no puc fer res més que assenyalar que el relat que s’hi reconeix no és, malgrat l’embolcall literari, el nostre. I alhora tinc clar que la complexitat de les seves paraules no es pot reduir a la simplicitat d’un titular de l’”Ara”.
Si, tal com ell mateix deia el 18 de novembre de 2012, anàvem al Parlament “a impugnar el règim, a desobeir la por, a destituir una estafa, a aturar les retallades” i a dir-los que “els farem la vida impossible mentre ells cada dia ens la facin a nosaltres”, fer president de Catalunya el rei de les retallades, el cap dels estafadors, qui més por ha intentar crear entre qui li ha plantat cara i, en definitiva, qui fa la vida impossible a la majoria social d’aquest país no serveix per a cap dels nostres propòsits inicials. Per a cap ni un.
El discurs de CDC, reduccionista i mentider, que afirma que o Mas o març només pot tenir una resposta des de la CUP. I aquesta és que si es tracta d’una amenaça, triarem març, perquè un nou país no es pot fer amb amenaces velles, amb pors antigues i amb xantatges dels poderosos cap als que ni ho som ni ho volem ser però no deixarem de tenir veu. Si qui ara mana és incapaç d’arribar al consens necessari entre totes i tots i l’únic argument que és capaç d’utilitzar és “o jo o el caos”, no el podem fer ni cap ni president, ni tan sols de la seva escala de veïns, perquè si ara que no mana l’únic diàleg que té és capaç d’articular l’extorsió i el xantatge, quan passi a manar de debò, oblidem-nos de res que no sigui la mateixa autonomia corrupta de sempre, el mateix no res que tants de beneficis ha donat als seus.
I amb això no es mor el procés, si de cas li donem l’oportunitat de reviure. Així farem que qui mai no l’ha tingut en compte, fora de fer-lo servir per no desaparèixer del mapa polític, no l’acabi matant, tal com molts dels seus li demanen que faci i ell anuncia que farà si la CUP no es plega a les seves imposicions. Alguns encara continuem esperant un pas enrere del “gran estadista” tot i que de sempre sabem que mai no es produirà perquè els enredaires quan s’instal·len en la xerrameca no en saben sortir, i si amb la xerrameca l’únic que volen és el poder o el poderet, encara menys. Mantinguem la tranquil·litat i continuem construint la independència dels Països Catalans però sobretot no ens deixem impressionar pels focs artificials agònics d’un Màtrix que no es troba només dins de les portes del Parlament sinó, sobretot, arreu on ara mateix podem mirar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’important és el QUÈ: garantir un programa directament adreçat a l’emergència social; la cúpula cal fer-se amb la garantia de fermar-la.
Són 15 mesos i és l’única manera de desencallar la governabilitat de la voluntat popular que va resultar el 27S.
A banda de la fidelitat al municipalisme en tota la seva integritat programàtica, s’ha de tenir visió política. La visió política que es va donar implícitament per descomptat que s’assumia en participar per primer cop a les eleccions catalanes 2012.
La necessària concentració extrema en els arbres no ens ha d’interferir en la visió de la imatge perspectiva del bosc.
si, noi, ho el que jo dic o res. Està molt be per a un nen mimat, però suposo que ja tens uns anys…………………. Això no és revolució, és ignorància, manca de respecte, tot menys el que dius de construir…………. En fi, confio que amb els anys te’n donis compte i si hem d’esperar, esperarem,……….. tot i que potser no es tornarà a donar una conjuntura tant favorable……………….. Paciència.
El grup polític que va obtenir, si no recordo malament, 1.600.000 vots pretén mantenir com a candidat a la presidència de la Generalitat la persona que es va presentar com a tal amb aquest grup. D’això en dius “xantatge”.
En canvi, el fet que 300.000 votants obliguin 1.600.000 electors a empassar-se el candidat que aquells volen és considerat un exemple de la voluntat popular. Es veu que això no és xantatge.
Una manera curiosa de veure la realitat.
Ets un sectari!!!
Quan Salmond va perdre el referendum d’Escòcia va dimitir el dia següent. Quan Parizeu va perdre el del Quebec va fer exactament el mateix. Quan Mas va perdre el seu, i dic el seu referendum i no el nostre perquè va obligar sota xantatge a l’ANC, Omnium, ERC i CUP a renunciar al referendum sense polítics que ens hagues pogut donar la victòria, doncs resulta que no només no dimiteix, sino que Màtrix exigeix a la CUP que traeixi la seva paraula i els seus 330.000 vots per fer-lo president.
Pitjor que això: Màtrix demana a la única formació que està creant nous independentistes, i que ho fa penetrant en l’únic espai on es pot crèixer (entre la gent no nacionalista d’esquerres), l’únic espai que ens pot portar al 55% dels vots necessaris per rebre el reconeixement internacional (Tribunal de la Haya), és a dir la única esperança real que hi ha de tumbar l’Estat franquista, i resulta que Matrix ens demana que posem per davant salvar el President i CDC a la única oportunitat real que tenim a curt plaç d’aconseguir la Independencia.
Us ho vaig a dir molt clarament, si el Procés és la joguina de l’Artur Mas, si el procés està al servei dels interessos del seu partit corrupte i decadent, i si l’ANC i la CUP són la seva comparsa (d’ERC ja no n’espero res), és impossible guanyar la independencia, és del tot impossible. I us en puc donar proves. Jo sóc de família no nacionalista, però el projecte d’esquerres de l’entorn de la CUP em va fer abraçar l’independentisme, d’això ja fa més de 20 anys. I per primer cop a la vida sento que ja no en vull saber res de tot això, començo a estar directament en contra del Procés. sincerament, sento per dintre meu que començo a odiar-lo.
Veto a Mas o Març també és un xantatge. Tots plegats deixeu de pensar en els vostres interessos i poseu-vos d’acord!
Amb aquest punt de vista no només no anem enlloc sino que és la fi del procés. Mai m’hagués imaginat que les CUP pogués arribar a ser tan curta de mires. I pensar que vaig estar apunt de votar-vos. Tot i que ja m’arrapanteixo prou d’haver influenciat a gent per tal que us votés.
No heu entès res. Anticapitalistes amb la Transporter T5 Westfalia i carregant mobles a l’IKEA. A qui voleu vendre la moto?
I ara us extranya que el Cupaire amb veu mes rellevant i respectada us digui que esteu fotent el peserell per no dir l’imbècil? Menys mal que teniu gent amb 4 dits de front dins les files, tot i això crec que no serà suficient per superar la vostre errogància i radicalitat sense sentit.
Per a molta gent que són independentistes, i no combreguen amb la vostra interpretació de la realitat ni amb la vostra forma de voler canviar-la, el xantatge l’esteu fent vosaltres. Feu més mal a la revolució (i el Procés ni t’explico) vosaltres amb aquests aires de puresa i fatxenderia dialèctica que el que pugui fer Mas dins Junts pel Sí en un govern d’un any i mig marcat pels quatre costats. Ja us ho trobareu. Com a passat sempre. Ara, la resta de la gent que també està per la independència també patiran les conseqüències de la vostra actitud. La superioritat moral es demostra amb fets, no repetint constantment que ets millor que els altres.
Quina llàstima….entre els del 3% i els nordcoreans de casa mataran la il.lusió de tants catalans. Aneu tots a fer la ma!
Si i no. Estic dividit.
Recordant els 80 a l’ateneu llibertari de Gracia, el cafe Voltaire del Raval, les manifestacions independentistes cremant containers a Gracia, comparteixo totalment el rebuig al joc politic “de gent gran”. Per altra banda, des dels meus 45, 10 dels quals fora de l’estat espanyol, he adquirit una separacio emocional i un pragmatisme que no crec que em faci pitjor, sino millor.
Fins les darreres el.leccions, no he votat mai. I possiblement, no ho tornare a fer. Hauria votat no a l’Otan. No tenia els 18 encara, pero no em vaig perdre una manifestacio.
El llibertarisme com a tal nomes es possible en comunitats petites, i encara. Catalunya com a tal mai podra ser llibertaria. No perque no hi pugui haver una majoria que ho volgues. Simplement, la presa de decisions sera sempre massa lenta – si es que es prenen.
Necessitem una catalunya independent per eliminar capes de Govern, i per ser mes petits, amb el que els individus puguin/podem influir els dirigents. Si per aconseguir-ho hem d’empassar una mica mes de merda… Quina es l’alternativa? realista? Es Mas o Res. Fem servir Mas, com el poder ens fa servir a tots, i ja ens en “desfarem” quan no sigui necessari. O nosaltres no estem disposats a fer sacrificis per aconseguir el resultat que creiem millor?
jo tambe soc fora des de fa temps i em pregunto a quin pais de derrotats iaios vius
Sr. Jordi,
Això de tenir la veritat absoluta, de pensar que l’única opció viable es la vostra, de que els altres només són enemics, no diu gaire del vostre sentit democràtic.
Penseu que la resta dels catalans estem equivocats, pot ser si, però no heu pensat mai que sou vosaltres els equivocats? O que totes dues parts són certes i que les diferencia la manera de veure el món. Si la independència de Catalunya només pot ser sobre el vostre model de societat segur que tots els votants de JxS no els hi interessarà. De la mateixa manera que a vosaltres no us interessa la idea de societat de JxS.
Però en democràcia, si la majoria vol anar cap un model, si que podeu afegir millores a aquest model però penseu que vosaltres representeu un 13,88 % dels vots independentistes per tant podeu afegir idees pròpies no volgudes per la resta fins a aquest 13,88 %. Volguer influir en tot és perdre de vista la vostra part de representació i no acceptar la majoria. Es a dir anar contra la decisió majoritària del poble, que segons dieu sempre, es el que defenseu.
Que no us agrada en Mas, dons ho sentim però es el nostre candidat. A mi personalment no m’agrada la Gabriel però que hi farem ha estat escollida i per tant no us diré mai que la traieu.
Això seria el normal de dues forces amb un objectiu final comú. Respectar la proporcionalitat.
Però per el que es veu penseu que els vostre 10 valem més que els nostres 62. A partir d’aquí ja no es pot raonar res.
Però la decepció general és tant gran i s’han fet tants esforços individuals i col·lectius per arribar aquí que es molt difícil que la gent us entengui.
SI ho podem acabar fent millor, però jo demanaria no dos vots sinó els 10. I com deia en Martí i Pol “Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.”
“…les companyes i companys”
“…la vida de totes i tots”
no sóc masclista, però no creus que en fem un gra massa?
amb el senzill i bonic que és dir “…la vida de tothom…”
això és que us perd, la vida de tothom va per un altre cantó… 🙂
El relat que s’hi reconeix no és, malgrat l’embolcall literari, el nostre ? No serà eñ teu ! La Unitat Popular és molt diversa, com tu mateix dius. Afortunadament afegiria jo. I així ho demostra tanta gent de les CUP amb tantes opinions diverses i constructives. Com la del company David, poc sospitós de connivencia amb qualsevol poder. No serà que et pot la teva ànima anarquista (sense cap intenció pejorativa!) de rebentar-ho tot ?
Quan s’acaba Matrix surt l’Aznar pixat de la risa ” veis como se pelean entre ellos” jajajajajajaja
Quan molta gent em diu que a la CUP hi ha sectarisme de mirada curta, els responc que, certament, més d’un cupaire és així (lamentablement); però que la CUP també és plena de gent de mirada oberta (afortunadament). En Jordi Martí Font, a qui conec de fa molt de temps, el considero d’aquesta naturalesa oberta. Amb ell es pot debatre de tot. Així que hi debatré.
Si creu en Jordi que el dilema “o Mas o març” és un xantatge, jo li responc: i què és, si no, “o fora en Mas o març”, que planteja ell?
Ara és en Jordi Martí qui em fa xantatge a mi. Em demana que assumeixi aturar el procés perquè ell i altra gent de la CUP veten un nom (amb motius que no em convencen, he de dir). I que si no s’atura el procés (és a dir, si no es va a eleccions al març) és com si els partidaris de fer Mas president estiguéssim comprometent el procés de millora social.
Doncs no és això, amic Jordi: el procés de millora social (pla de xoc, regeneració democràtica, etc.) S’HA DE FER ARA. Has estudiat història i saps que els moments no s’han de deixar podrir.
No tolero que em facis xantatge: em demanes que renunciï a donar suport a en Mas (malgrat ser votant de la CUP) per uns motius X, Y i Z (que no comparteixo) perquè si no, no es pot canviar la societat.
Això és mentida, Jordi. La societat, el model, el que calgui, també es pot canviar un cop siguem independents encara que en Mas sigui president 18 mesos.
Així que, sisplau, no em facis xantatge, i encara menys reclamis a d’altres que no et facin xantatge quan tu me’n fas a mi com a ciutadà i com a votant de la CUP.
No hi ha gran cosa a dir. Els tòpics d’un entregat a la causa de la veritat (evidentment la seva) la qual ignora i que a sobre, reparteix una doctrina que no entén. Amb molesta que parli i s’empari amb qui vaig tenir de professor i amic durant molts anys, Lluís Mª Xirinacs. Amb podríem parlar llarga estona però de la missa es evident que no en sap res, encara que malgrat tot en parla, probablement perquè el fa sentir important. Tenim un problema i es que a partir de determinat moment, tot-hom es pensa (com diria Napoleó) que qualsevol soldat porta una vara de mariscal dintre de la motxilla. La societat ha confiat que els teníem a aquesta banda de la lluita i que eren companys de viatge. Això es evident que no es cert, amén de ser un llast que no si comptava i tant poderós (segons com mes, perquè confon a la gent) com son els de C’s, PP o PSOE. Aquests no volen la independència de Catalunya amb la “sòlida argumentació” de que gent com en Mas (un maleït burges) no cap a la Catalunya ideal que ments tant selectes com les seves, pretenen construir en algun lloc del mon. Això no te cap ni peus i no continuaré pas perquè hi seriem fins demà i justament, aquesta gent que ja ho sap tot, òbviament rebutge tota classe d’explicacions (igual els convences i s’emprenyen) i per tant no ho faré. Només que facin anys i que se’n recordin (amb el temps ho faran) de les barbaritats que vam cometre i que ens les van fer pagar a tots. Només això.
Benvolgut, vaig votar la CUP i ara me’n penedeixo.
Penso que la teva opinió és perfectament respectable. No faltaria més. Ara bé, jo el que opino és que qui tot ho vol tot ho perd, sobretot si ho vol tot de cop. La teva carregada contra en David Fernández em sembla llastimosa, injusta i equivocada i el to del teu escrit, d’una superioritat moral sobre la resta de mortals que fa caure d’esquena.
Ara ja passo de la cinquantena i, per raons de la meva feina, haig de tractar sovint amb gent realment poderosa. Sospito que tu no has tractat mai amb gent d’aquesta i no saps com de clar ho tenen. I t’asseguro que no voten Mas i no el volen veure ni en pintura. Et faries creus de la força que tenen i dels penjaments que avui diuen contra ell i els que tu anomenes “enredaires”, als quals no concedeixes ni mica de crèdit. Afluixa una mica, si us plau!
He anat seguint de prop l’evolució personal que ha fet en Mas. Reconec que jo no en donava un duro per a ell, però haig de reconèixer que cap altre polític se l’ha jugat com ell. I ara no em parlis de corrupció, perquè la corrupció és molt més transversal que Mas i CDC (començant pel que demana factures sense IVA, que no dic que sigui el teu cas, però sí el d’alguns de partits que es diuen d’esquerres i que donen lliçons de moralitat).
He tingut l’ocasió de parlar amb algunes persones de la meva total confiança, molt properes al president Mas, i totes em diuen que s’hi està jugant el tot pel tot. Això no va d’una operació política per salvar-se ell, com se sol dir, simplificant a l’extrem. De fet, seria massa fàcil, una explicació massa senzilla.
Ja sé que amb això no et convenceré ni a ningú que en en Mas només vol veure-hi el campió de les retallades. I per cert, crec que en el seu mandat hi ha molts ombres, sobretot en el període 2010-2012. Però les coses han canviat molt des del 2012.
Tampoc em sembla bé la desqualificació general de tots aquells que no pensem com tu. Pot ser creus que la resta som rucs de mena o estem alienats (en sentit marxista), però si aquest és el teu pensament, llavors et demanaria que reflexionis una mica més, si us plau, perquè les coses solen ser més complexes i més polièdriques.
En aquests moments tant important és que no baixeu del carro els anarcos que no creieu en el parlamentarisme perquè considereu que és una trampa dels poderosos (ai, quanta simplificació!) com que no baixin els qui confien en el president Mas, que, per cert, són molts més. Perquè sense uns i altres les teves paraules sempre seguiran sent una utopia, res més que una utopia, i mai tindràs l’ocasió de tenir les eines per intentar dur-les a la pràctica.
Si guanyem la partida davant de l’Estat espanyol (que aquest sí que és poderós i té el suport dels vertaders poderosos) temps hi haurà de barallar-nos per canviar el model social. Però no pots guanyar la guerra (la independència) i fer la revolució al mateix temps i menys en pocs mesos. Perquè ni tenim (tens) la força ni la gent per fer-ho.
És per això que molta gent entenem que el que ara cal és trobar el mínim comú denominador on hi puguem ser tots. No ens feu perdre la guerra, si us plau, en nom d’una puresa que, ho sento, més que puresa em sembla puritanisme.
Ben cordialment,
Fa uns anys en el món tèxtil, vaig aprendre d’altres companys, que quan es cala foc, el millor és sufocar-lo al moment. Amb el peu fins hi tot es pot fer -em van dir. Però si tens una galleda amb aigua millor, i si en tens tres o quatre encara més bé. (A les empreses tèxtils hi havia galledes d’aigua a molts llocs prop de les màquines)
La rapidesa en actuar és primordial, altrament si no s’apaga immediatament el foc cal avisar els bombers, i ells, també s’han d’afanyar. Cada minut que passa la dimensió del foc es multiplica de forma exponencial fins el punt que, si no s’actua decididament et pots trobar que al final no et quedi cap altre remei que esperar que el foc s’apagui tot sol.
Repensar les essències està molt bé, però, no oblidem que si no es tenen en compte segons quines prioritats els malalts se’ns moriran pel carrer.
Pura dialèctica nihilista (o estalinista?). Absurd voler canviar-ho tot sense mullarse el cul. El mateix bla bla bla de sempre.
Quina por…se suposa que formo part de la “majoria social” aquí esmentada (no sóc ni poderós ni ric) però no em sento representat en absolut pels talibans, demagogs, integristes, sectaris i plens d´odi (el text en traspua a cada paràgraf i jo, que no he vist en persona a cap polític ni tinc res a veure amb cap partit, em sento insultat) que voldrien portar-nos a un país sense propietat privada, sense comerç, amb tot controlat per l´estat i aillats d´Europa. Tornem a votar si us plau o quedem-nos tal com estem. Si aquesta gent té alguna mena d´influència sobre el govern, ens convertirem en una república bananera.
Els dos primers paràgrafs, introductoris, molt bé. Molt bonic i d’acord completament.
Al tercer paràgraf la cosa es torça, quan es comença a parlar de posar tiretes a sistemes assassins, com a anunci del rebuig fanàtic de’n Mas, com si en Mas i CDC fossin protagonistes o còmplices d’un sitema assassí.
L’autor insulta CDC dient-ne mentiders, i cau en el reduccionisme més ridícul qualificant CDC de reduccionista, amenaçadora i xantatgista.
En Mas és el candidat de Junts pel Sí, que és dir tot l’independentisme menys la CUP-CC i la minoria independentista de CSQEP. Parlem de més d’un milió i mig de votants, en front d’uns 300.000.
Pretendre que en Mas no vol plegar i s’imposa al país d’alguna manera no és més que una acusació gratuïta, fruit segurament de l’atac de ràbia en veure que es manté candidat, posant la CUP-CC en una situació força incòmoda.
Però l’independentisme majoritari i Junts pel Sí no són resonsables de l’error ètic i polític de la CUP-CC durant la recent campanya electoral, centrant en Mas la culpa de tots els mals i proscribint-lo (en clara competència electoral amb CSQEP).
Qui va cometre aquests errors, que els assumeixi i en paeixi ara com pugui les inesperades conseqüències. I seran de més bon païr com més s’eviti d’insistir en paranoies anticonvergents i en Mas com a probema.
La realitat és la que és: Junts pel Sí no pot renunciar a en Mas com a candidat i ho diu ben clar. Aquesta exigència de la CUP-CC, representant un de cada set votants independentistes i rebutjant entrar al Govern, va més enllà de l’acceptable. La CUP-CC pot considerar-ho un error polític si vol, però no pot fer escarafalls parlant d’amenaça.
La repetició d’eleccions seria una amenaça al procés d’independència, al futur del país, no una amenaça a la CUP-CC. Junts pel Sí no vol repetir eleccions, però la decisió ha quedat en mans de la CUP-CC.
Posició incòmoda sens dubte, perquè la CUP-CC es veu obligada a triar entre dos escenaris que li desagraden. Que trii el que consideri menys dolent pel país (no per la CUP-CC), això és tot. Si fuig d’autoenganys que l’empenyin a fer allò que “le pide el cuerpo”, penso que tothom confia en que la CUP-CC sabrà prendre la millor decisió, que pràcticament tothom sap quina és.
Ho sap per exemple en David Fernández, però també molta més gent dins la CUP-CC, la menys obnubilada per esquemes polítics caricaturescos o més aviat de literatura fantàstica, com a forma de justificar i estintolar posicions d’odi visceral, irracionals.
Les paraules d’en Jordi Marti em porten de nou a un “deja vu” de situacions ja viscudes, certament més minoritaries, en el si de les organitzacions assemblearies.El discurs teòric impecable i un pragmatisme inexistent que ens prten de derrota en derrota fins la derrota final.Això si, amb il.lusió.
Jo vull una Catalunya independent de dretes, estic a favor de les retallades per a poder baixar impostos i deute i em sembla perfecte la privatització dels màxims serveis.
Tu saps qui és qui no tolera visions diferents?
Les esquerres no heu portat res bo a la història.
Ereu els que defensaveu l’esclavitut als Estats Units del segle XIX i XX, veu crear el nacionalSOCIALiSME, les polítiques Franquistes, el comunisme assassí de la unió sovietica o la repressió Veneloçana o Nord Coreana.
I ara, teniu segrestat el parlament del meu pais Catalunya amb un xantatge que hipòcritament dieu que us imposa JxS.
Aneu a pastar
Mamar en excés ratafia en dejú fa gitar
Independentment del qualssevol judici de valor, Mas ha guanyat les el·leccions. No sé quines motivacions tenien els seus votants, però no podem fer-ne cap pressumpció que no sigui aquesta: qui va votar JxSí, volia Mas de president. Sobre això no hi ha més discussió possible. Podeu escriure articles de mil paraules i parlar pels descosits sobre la unitat popular, però no canviareu el cor de la qüestió: negant mas, us oposeu a la voluntat de la majoria.
Senyor Deu nostre que des del cel contempleu les miseries d’aquesta malhaurada patria nostra. Lliureu-nos dels mals governants, dels lladres, dels corruptes i dels corruptors, però sobre tot, sobre tot, sobre tot, lliureu-nos dels iluminats, dels puritans, dels fanatics i de tots que es creuen en possessió de la única veritat i que brandant aquesta única veritat són capaços de carragar-se alló que sense ser perfecte seria molt millor del que ja tenim. I si pot ser passada conserveu-nos un governant amb dos dits de seny. No cal que sigui un Churchill o un Adenauer. Amb un com en Mas en tenim prou.
Totalment d’acord.
Hem de mantenir- nos ferms. Que no ens mati el xantatge.
Només amb l’engany i la mentida la CUP va poder obtenir 10 diputats. Va mentir dient que esperonaria el procés, va mentir quan va prometre que la independència era una prioritat. Va mentir quan en el seu programa no posa res sobre el No a Mas. La CUP mai va dir que el veto a Mas era molt més important que els programes socials i la independència. Si hagués explicat la veritat segurament no hagués tret tants escons. I que contínua mentint i enganyant s’ha pogut comprovar quan ha preferit donar un senador al PP abans que JxS.
La gent no els va votar perquè fossin fidels als seus dogmes i veritats absolutes, els va votar perquè confiava amb ells, per conduir el país cap a la independència. Per això jo no culpo als votants que es van creure els seus enganys.
L’article d’en David Fernández és el que la CUP hauria d’haver plantejat a l’octubre «No ens agrada l’Artur Mas, però estaríem disposats a investir-lo president si a canvi apliqueu el nostre pla de xoc» Això és negociar, les dues parts han de cedir en alguna cosa, per això ningú pot ser mai coherent amb el seu programa.
Per això espero que JxS accepti les propostes de la CUP a canvi d’investir Artur Mas i que es gravin les converses de les negociacions. Perquè ningú pugui fer trampes i mentir després als mitjans dient que allò no era el que es va dir, etcètera.
Però tinc el mal pressentiment que encara que JxS acceptés el pla de xoc de la CUP, la CUP seguirà vetant a Mas a la pròxima assemblea perquè cada vegada estic més convençuda que el NO a Mas és només una excusa per fer descarrilar el procés. La CUP o concretament el sector Endavant-Arran, prefereixen tornar a fer eleccions al març, perquè és un cau d’infiltrats del CNI que van a les assemblees, només a votar NO a la independència, i això és el que va passar a Manresa.
Els del sector CUP Endavant-Arran no els fan por unes noves eleccions al març perquè en realitat els importa una merda el país i la independència. Tots sabem que unes eleccions al març l’independentisme hi perdria perquè tota la gent que va fer l’esforç de venir des de l’estranger per votar no el tornarà a fer, i perquè molta gent ja està fins els nassos de tot plegat. Però el que si està clar és que la CUP encara hi perdria més, fins al risc d’acabar com en Duran i Lleida, perquè molts dels que la van votar no els hi perdonaran la traïció.
M’havia oblidat una altra mentida de la CUP. També deien en campanya electoral que s’abstindrien en l’envestidura, però el final han votat que no.
Estic completament d’acord amb l’Eulàlia.
“Llibertaris de base, ens arremolinem a redós…etc.”. Llibertaris…? Vosaltres…? Heu llegit Bakunin? Perquè, em pregunto, des de quan, els comunistes sou llibertaris? No vareu, vosaltres, detenir i desarmar els autèntics llibertaris durant la guerra del 36?
Sou una relíquia, i en el nostre País sou poc menys que destructors. Pel que la gent senzilla del carrer estem veient, als polític-adolescents de la CUP us preocupen només el vostre partit i els vostres postulats prosoviètics passats de voltes i rovellats.
De la mateixa manera que no voldrem mai una Catalunya on els feixistes campin al seu aire i conspirin sense descans, tampoc no tindrem mai, ni voldrem mai, un País dominat pel comunisme (us ho podeu ben treure del cap…). Catalunya serà de molts tons i molts colors, com ha estat sempre, us agradi o no. I si no us agrada, ja sabeu per on es va a l’estranger (només cal passar la frontera de Lleida o el Pirineu).
Els conceptes dreta, esquerra, centre i tota aquesta catèrvola “d’ismes” i estupideses que brandeu, estan acabats, enterrats i podrits. Feu política del segle XXI, si us plau…, si és que en sabeu, o retireu-vos, perquè esteu totalment obsolets. El doctor Ernesto Che Guevara va passar a la història amb honor, perquè ell tenia pebrots, vosaltres sou “polítics de saló i de tertúlia”. Heu enganyat els vostres votants i Catalunya, i en qualsevol cas, estaríeu incapacitats per a conduir un país. Ningú no us vol, i amb raó. Mai se us perdonarà la terrible angoixa que cada dia que passa esteu causant al poble amb l’excusa de les vostres estúpides assemblees (que només són un batibull d’opinions i no van enlloc ni serveixen per a res).
VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, NECESSITEM URGENTMENT SER LLIURES, CATALUNYA CLAMA!!!, i vosaltres us feu el sord, no enteneu res, no sou lliures, sou els vostres propis esclaus, esclaus de les vostres paraules, esclaus de la vostra immunda obsessió anti-Mas, esclaus d’un ideari anacrònic.
Amb tot, encara no he proferit cap insult (no me’n falten ganes, però…), sinó, que he constatat fets i realitats.