Prendre la paraula
jordimartifont
Si avui hagués anat a Manresa, hi hagués aportat això mateix…
“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans.
Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per a defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català.
I us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes, el que més temen es el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no es un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola.
En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por.
Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.
Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament. Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics….quan són a Barcelona, si pensen que es troben en perill els interessos de la seva classe benestant, enfollits i a corre cuita fan cap a Madrid, per oferir els seus serveis a la monarquia centralista, i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre.
És per ventura, amb la col·laboració ministerial com es poden afirmar les aspiracions de la llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista enemiga de l’emancipació dels pobles hispànics?
Sortosament la Catalunya vexada, injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix be els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors.
Una Catalunya alliberada de l’Estat espanyol, us asseguro amics madrilenys, que fora una Catalunya amiga de tots els pobles de la península hispànica i sospito que els qui ara es volen presentar com a capdavanters del catalanisme, tenen una entesa fraternal i duradora amb altres nacionalitats peninsulars.
Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista, i es que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, es a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interès o ideologia.
Estic tant cert del que dic, que sense por d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquereix la seva llibertat nacional, els primers si no els únics, repeteixo, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, perquè a Catalunya, com a tot arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia”.
* Discurs de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’1 d’Octubre de 1919 a l’Ateneu de Madrid.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que veig, en Salvador Seguí serveix per un cosit i per un descosit [http://partidosain.es/elecciones-en-cataluna/].
No crec que, si s’aixeques de la tomba, en Salvador Seguí es troves confortable utilitzat pels neofalangistescatòlicsromanistessocials i pels antisistemaincapaçosdetrencarespanyaperamajorgloriadelafaes.
Incapaços d’utilitzar arguments lògics, i després d’omplir als altres d’insults, els incapacitats per raonar (o, pitjor encara, els qui volen enganyar) utilitzen els discursos de gent morta com a arma emocional.
Es pot construir una societat millor partint de mentides i de manca d’honestetat personal i col·lectiva? [“Xiiit… Le silence”, com diria en Leo Ferré al veure una paraula buida de contingut per l’ofec d’un puny mut].
Atentament
Efectivament, serveix per un cosit i per un descosit. Es tremendo l’acné que els hi surt a la cara a les xicotes. L’incapacitat per escoltar al seu voltant, l’incapacitat per sortir de la seva hormonada realitat, que els hi fa mirar de forma distorsionada. Aquesta gent, que han posat la seva identitat més essencialista, sectària, incapaç e intransigent, al servei de no sabem quí anomenant-l’ha “coherència”, no s’en desfan de l’eterna adolescència social.
a mi em sembla que en Salvador seguir sabia molt bé amb qui i amb que se les feia, i que ara també sabria distingir; perquè és cert l’entorn conservador, dels calers, a Catalunya, sempre hem vist que quan convenia ha buscat refugi a Madrid.
Tris? sí, però és la realitat tossuda i persistent.